Títol : | La expedición maldiita |
Títol en sèrie : | Cori el grumete |
Autors : | Edgar-P. (Edgar-Pierre) Jacobs, Autor ; Bob De Moor, Autor ; Isabel Huertas, Traductor |
Tipus de document : | Llibres |
Editorial : | Barcelona : Juventud, 1989 |
ISBN/ISSN/DL : | 978-84-261-2418-0 |
Dimensions : | [478 p.] / il. col. / 30 cm |
Nota general : |
"Edgard Félix Pierre Jacobs, (Brussel·les, 30 de març del 1904 - 20 de febrer del 1987), més conegut per Edgar P. Jacobs, fou un autor belga de còmics (dibuixant i guionista). És considerat com una de les grans figures del còmic europeu, a través de les seves col·laboracions amb Hergé i després a través de la seva pròpia sèrie, Blake i Mortimer.
Dibuixar formava part del seu record més llunyà. Malgrat que la seva veritable passió era l'òpera, l'any 1919 es graduà a l'escola de comerç. Tanmateix, jurà que mai treballaria a una oficina. En el seu temps lliure es dedicava a dibuixar i a estudiar òpera. Aconseguí treballs a l'òpera relacionats amb l'escenografia, la pintura i inclús alguna vegada havia fet d'extra. L'any 1929 va rebre la medalla del govern belga en reconeixement a la seva excel·lència en el cant clàssic. Després d'haver estat figurant i cantant d'òpera entre 1917 i 1940, Jacobs es va dedicar a la il·lustració, i va col·laborar a la revista Bravo fins al 1946. Quan el còmic estatunidenc Flash Gordon deixa de publicar-se a Bèlgica per l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, li encomanen la responsabilitat de donar-li un final per no deixar els lectors sense desenllaç. El públic no es va adonar de l'engany, però la solució va durar poc perquè els nazis prohibiren la sèrie un parell de setmanes més tard. Seguidament publica a Bravo el seu primer còmic Le Rayon U en el mateix estil de ciència-ficció. L'any 1944, Jacobs conegué Hergé i el creador de Tintín el contractà com a assistent per realitzar els decorats d'alguns dels seus àlbums (sobretot d'El Tresor de Rackham el Roig, Les set boles de cristall i El temple del sol) i per corregir, donar nou format i pintar alguns dels àlbums en blanc i negre (Tintín al Congo, Tintín a Amèrica, El Lotus Blau i El ceptre d'Ottokar). A l'última vinyeta de la pàgina 38 d'El ceptre d'Ottokar hi apareix un autoretrat de Jacobs, vestit amb uniforme sildau. A més a més, segurament, el personatge de la Bianca Castafiore és un signe de complicitat d'Hergé amb el seu amic Jacobs, ja que detestava l'òpera. L'obra posterior de Jacobs mostra una clara influència de la narrativa visual d'Hergé. El 1946, va participar en l'equip del nou Journal de Tintin que va publicar el seu còmic Le secret de l'espadon, la primera aventura dels personatges Blake i Mortimer. Des del 1947 va deixar de col·laborar en el dibuix de les aventures de Tintín per dedicar-se plenament als seus herois, tot i que va continuar amb Hergé il·lustrant el Journal i va publicar Le mystère de la grande pyramide el 1950. El seu àlbum més llegendari, La marque jaune va aparèixer el 1953. Li van succecir L'énigme de l'Atlantide el 1955, S.O.S. météores el 1958, Le piège diabolique el 1960, L'affaire du collier el 1965. Jacobs va publicar el 1970 el primer volum de Les 3 Formules du professeur Sato: Mortimer à Tokyo, que està ambientat al Japó. Fou 17 anys més tard quan va aparèixer el segon volum, pòstum, completament dibuixat per Bob de Moor, segons el guió de Jacobs. Després de la mort de Jacobs, les aventures de Blake i Mortimer han estat continuades, amb el permís dels hereus, per altres autors i han conegut nous episodis per mitjà de la ploma de diferents dibuixants i guionistes, que han fet discretes referències al passat Jacobsià de la sèrie com també homenatges de cara als aficionats de sempre. Avui dia, nombrosos dibuixants treballen seguint l'esperit gràfic de Jacobs, com ara Ted Benoit, André Juillard, Philippe Dumas, Jean-François Miniac. Últimament, ha sorgit la notícia que el director basc Álex de la Iglesia realitzarà per a la pantalla gran una versió del famós còmic La marque jaune de la sèrie Blake i Mortimer." (www.wikipedia.org) "Bob de Moor (pseudònim de Frans Marie De Moor) fou un dibuixant belga nascut a Anvers el 20 de desembre de 1925 i mort el 26 d'agost de 1992 a Brussel·les. Al llarg de la seva vida va fer diverses sèries de dibuixos. Destacà també com a mà dreta d'Hergé a molts números de Tintín. Va estudiar dins l'acadèmia de Belles Arts d'Ambers, en acabat va entrar a l'estudi d'animació Afim. Entre el 1945 i el 1946 va treballar a la revista flamenca Kleine Zondagsvriend, dibuixant les històries de Cori, de Scheepsjongen (en francès "Bart le Moussaillon"), i d'altres personatges, com l'inspector Mark, el profesor Hobbel i el seu ajudant Sobbel. El 1947 va publicar el seu primer àlbum en francès, Le mystère du vieux château-fort, amb guió de John van Looveren. A revistes flamenques va publicar diverses historietes, com Monneke en Johnekke, Janneke en Stanneke, De Leeuw van Vlaanderen, De Koene Edelman, Tijl Uilenspiegel o Het Leven van J.B. de la Salle. Va treballar tant per la revista Tintín (Bouboule et Noiraud, Professeur Troc, Barelli, etc.) com per la seva equivalent flamenca, Kuifje (De Leeuw van Vlaanderen, De Kerels van Vlaanderen, etc.). A 1950 va entrar a treballar als Estudis Hergé, on es va convertir en el seu primer ajudant, supervisant els decorats d'alguns àlbums de Tintín, com L'illa negra o Objectiu: la Lluna. Va participar també a la producció de les versions als dibuixos animats d'El Temple del Sol i Tintín al llac dels taurons. La seva petjada és evident a obres com Tintín i els «Pícaros», on es va encarregar de gran part treball gràfic. Tot i això mai va voler signar cap dels àlbums de Tintín. Entre 1951 i 1956 va produir noves sèries, com Nonkel Zigomar, Snoe en Snolleke, etc. A 1959 va crear per la revista Tintín Pirates d'Eau Douce, i a 1970 va dibuixar l'episodi Le Repaire du Loup de la sèrie Lefranc, creada per Jacques Martin. Mort Hergé, el 1983 va voler completar l'àlbum incomplet Tintín i l'Art-Alfa, però Fanny, vídua del creador de Tintín, va decidir que l'àlbum fos publicat amb els esbossos d'Hergé. El 1989, va completar la segona part de Les tres fórmules del professor Sato, aventura de Blake i Mortimer que Edgar Pierre Jacobs no va finalitza en morir el 1987. Aquest mateix any fou nomenat director artístic d'Edicions de Lombard, i des de llavors va presidir també el consell d'administració del CBBD (Centre Belge de la Bande Dessinée), a Brussel·les. Va morir el 1992, i el seu darrer àlbum fou acabat pel seu fill, el també dibuixant Johan de Moor." (www.wikipedia.org) |
Idioma : | Castellà |
Idioma original : | Francès |
Classificació : | 821.133.1-3"19"(084.11) |
Matèries : | |
Tags : | Cori, el grumete (Personatge de ficció) |
Resum : | "Per Harm i Cori, la caça de balenes en els mars de l'extrem Nord es transforma en una llarga i perillosa aventura, després de la pista d'una expedició perduda. El nostre amic es trobarà amb el misteri de Willem Barents, el gran navegant desaparegut durant la recerca del Pas del Nord-est, per comunicar en menys temps Europa amb el llunyà Catay. Un diaruio revelarà la sort de l'expedició, i d'altres coses inquietants que no s'esperen." (www.universal-comics.com) |
Exemplars (1)
Codi de barres | Signatura topogràfica | Tipus de document | Localització | Secció | Estat |
---|---|---|---|---|---|
MC104000340362 | CEU MOO | Llibre | Museu la Massana Còmic | MC - Còmic Europeu | Exclòs de préstec |