| Títol : | Las cartas de Groucho |
| Autors : | Groucho Marx, Autor ; Jos Oliver, Traductor |
| Tipus de document : | Llibres |
| Editorial : | Barcelona : Anagrama, DL 2005 |
| Col·lecció : | Hoy Libro |
| ISBN/ISSN/DL : | 978-84-934557-4-3 |
| Dimensions : | 334 p / 22 cm |
| Nota general : |
"Groucho Marx (2 d'octubre de 1890 - 19 d'agost de 1977) va ser un actor i comediant estatunidenc d'origen jueu. És el tercer dels Germans Marx. El seu nom real és Julius Henry, nom degut al seu padrí, un tiet que també es deia així, el qual li van posar aquest nom, ja que es pensaven que era ric, i podria donar-los-hi diners. Però al final es va veure que no ho era i que devia diners fins i tot, a Frenchy, el pare d'aquest.
El seu nom artístic, del qual se'l coneix, Groucho té un origen difós. Aquest nom pot ser degut a una partida de pòquer el 15 de maig a Galesbrug (Illinois) en la qual Art Fisher els va anomenar així mentre repartia les cartes. Però segons el mateix Groucho, va sorgir mentre llegia la tira cómica de "Sherlocko el monje", durant el 1911-1914, ja que estava de moda acabar els noms amb -o. Era una persona molt diferent als seus germans, no era molt actiu físicament. No era atractiu i no va tenir molta confiança en ell mateix en els seus inicis. Julius sempre portava una bossa amb els diners dels germans, penjant del coll, groucho-bag. Però també se li pot atorgar al seu caràcter, ja que grouch significa queixar-se o neguitejar-se Era un noi contemplatiu que va descobrir el plaer de la lectura i que devorava llibres que el seu germà Leo (Chico Marx) portava a casa. Un dia al llegir-se un llibre titulat “Julius, the Street Boy” li va dir a la seva mare: "El llibre tracta d’un nen que no tenia res més que brutícia i determinació, es va obrir pas des del no res fins a la presidència d’un banc. Jo tinc el mateix nom que ell, així que, per què no puc aconseguir un treball i ajudar a mantenir a la família?". Per això va aconseguir ficar-se d’ajudant d'una oficina. Havia de respondre el telèfon que mai sonava i rebre correu del seu cap quan aquest no hi era. Dia a dia, va anar disminuint la seva assistència, perquè no tenia res a fer, fins que es va trobar al seu cap en el carrer. Tot i així Julius era el més influenciat pel seu oncle Al Shean i per la seva carrera. Primer volia ser metge, per un oncle que tenia que li feia la pedicura al seu pare. Des de llavors, la seva mare el va començar a portar-lo a agències teatrals. Va conèixer una dona que volia un noi jove que actués mentre ella es canviava de vestuari, aquesta va ser Lily Seville. Durant la gira amb Lily, a Julius li canvia la veu, passà de ser tenor a soprano. Cantà cançons de l’antic argot jueu, el jiddisch, agafades segurament del seu oncle Al Shean. Aquesta nova aventura acabà quan Lily s’escapà amb el domador de lleons i li entrega a Julius un bitllet de tornada a Nova York." (vegeu més a: www.wikipedia.org) |
| Idioma : | Castellà |
| Idioma original : | Anglès |
| Classificació : | 929 |
| Matèries : | |
| Resum : | "Además de ciertas debilidades disculpables como los buenos cigarros, la buena mesa y Jean Harlow, Groucho Marx ha mostrado, en ocasiones, sospechosas tendencias hacia la literatura. Tras acreditarse en sus libros como egocéntrico ejemplar y amante sarnoso, "Las cartas de Groucho" constituyen hoy un documento revelador de sus aficiones, odios y amistades y de que estaba irremisiblemente predestinado a la literatura. A lo largo de muchos años, Groucho Marx ha escrito infatigablemente cartas a sus hermanos, a su hijo, a su médico, al boyfriend de su hija, a sus amigos, a sus compañeros de profesión Eddie Cantor y Jerry Lewis entre ellos, a negociantes varios desde Howard Hughes al presidente de la Chrysler, a numerosos escritores como E.B. White, James Thurber y T.S. Eliot, a periodistas a quienes dedica amables denuesto, amén de gobernadores y políticos varios, incluyendo un presidente. En esta correspondencia abundan páginas memorables, en cartas dirigidas ya sea a un club de Hollywood («no me interesa pertenecer a ninguna organización social capaz de aceptarme como miembro»), a la Warner Brothers («Ustedes pretenden ser los propietarios de Casablanca y nadie puede utilizar ese nombre sin su permiso. ¿Y qué hay de la Warner Brothers? ¿También son propietarios de eso? Probablemente tengan derecho a utilizar el nombre de Warner, pero ¿y el de Brothers? Profesionalmente nosotros éramos Brothers mucho antes que ustedes»), a T.S. Eliot («no sabía que fuera usted tan guapo»). Irónicas, feroces, tiernas, sarcásticas, desdeñosas, agudas, siempre divertidas, Las cartas de Groucho cuyos originales se conservan en la Biblioteca del Congreso no sólo son una obra maestra de la literatura epistolar, sino también expresión particularmente afortunada del ingenio de uno de los grandes humoristas de nuestro tiempo." (www.anagrama-ed.es) |
Exemplars (1)
| Codi de barres | Signatura topogràfica | Tipus de document | Localització | Secció | Estat |
|---|---|---|---|---|---|
| MC104000033287 | TC MAR | Llibre | Museu la Massana Còmic | MC - Teoria del còmic | Exclòs de préstec |
