| Títol : | Spiderman |
| Títol en sèrie : | Spiderman, 1 de 3 |
| Autors : | Stan Lee, Autor ; Steve Ditko, Autor ; Jack Kirby, Autor ; Julián M. Clemente, Prologuista ; Alejandro M. Viturtia, Epiloguista, autor del colofó, etc. ; Santiago García, Traductor ; Eduardo Braun, Traductor ; Celia Filipetto, Traductor ; Roke González, Traductor |
| Tipus de document : | Llibres |
| Editorial : | Barcelona : Forum, cop. 2002 |
| Altre editor : | Barcelona : Planeta DeAgostini |
| Col·lecció : | Biblioteca Marvel |
| Subcol·lecció : | Excelsior |
| ISBN/ISSN/DL : | 104000023608 |
| Dimensions : | 319 p / il. col. / 27 cm |
| Nota general : |
"Stanley Martin Lieber, más conocido como Stan Lee (Nueva York, 28 de diciembre de 1922), es un productor, actor de cine y guionista, editor de cómics estadounidense, hijo de padres emigrantes judíos rumanos, que ha presentado al mundo personajes notables por su complejidad y su realismo. Es cocreador, junto a dibujantes como Steve Ditko o Jack Kirby, de superhéroes como Spider-Man, Hulk, Iron Man, Los 4 Fantásticos, Thor, Los Vengadores, Daredevil, Doctor Strange, X-Men, Bruja Escarlata y muchos otros personajes, expandiendo Marvel Comics, llevándola de una pequeña casa publicitaria a una gran corporación multimedia. Todavía hoy, los cómics Marvel se distinguen por indicar siempre «Stan Lee presenta» en los rótulos de presentación. También tuvo un programa en History Channel en donde busca superhumanos reales. A finales de 1940, poco después de concluir la escuela secundaria, consiguió un trabajo de ayudante en la editorial Timely Comics (hoy Marvel Comics) entonces propiedad de Martin Goodman. A los 20 años, debutó como guionista con un relato de dos páginas protagonizado por el Capitán América. Su objetivo entonces era convertirse en un escritor a la altura de sus admirados Robert Louis Stevenson, Arthur Conan Doyle o Edgar Rice Burroughs. No queriendo ensuciar su nombre, firmó este primer trabajo con el seudónimo «Stan Lee» (que, en inglés, suena muy parecido a «Stanley»). Décadas después, cambió oficialmente su nombre, adoptando el seudónimo por el que era ya universalmente conocido. A veces es llamado también «Stan the Man» («Stan el Hombre»). Hasta 1961 no le llegó el éxito, con la creación de los 4 Fantásticos, pero todavía tenía muchas historias más por crear. En unos pocos años, creó junto con Jack Kirby y Steve Ditko a la gran mayoría de los personajes clásicos de la editorial. Este éxito hizo que Marvel se convirtiera en la editorial más importante del momento, y marcó el comienzo de la llamada Edad de Plata del cómic estadounidense. Stan Lee permanece durante gran parte de los sesenta como editor jefe de la apodada a partir de entonces «Casa de las Ideas», siendo sucedido por su ayudante, Roy Thomas. Incansable difusor de Marvel y emblema de una época y una forma de hacer cómics, Stan Lee no deja de escribir columnas y guiones ocasionales. Entre ellos, la serie de especiales «Just Imagine Stan Lee?» de 2001 para DC Comics, la principal competidora de Marvel, donde recreaba a los principales personajes de su universo (Superman, Batman, Flash, entre otros). Entre sus creaciones destacan personajes que forman parte de la iconografía universal como Spider-Man, los X-Men, el Capitán América, Iron Man, Thor, el Doctor Strange, Daredevil, Los Cuatro Fantásticos, el increíble Hulk, los Vengadores, Pantera Negra, Silver Surfer, y Nick Fury, además de su intromisión al mundo del manga con Heroman y el guion de la serie Ultimo. Su carisma y capacidad creativa influyeron en muchos autores posteriores. Algunos de los rasgos característicos de su obra son: -La humanización de los personajes, más allá de su identidad superheroica. Para ello, insiste en que todos sus héroes deben tener un punto débil. -Un lenguaje grandilocuente y recargado, que en el caso de artículos y textos publicitarios, llega a estar entre la autoparodia y lo circense. -Daba una gran libertad de movimientos a sus dibujantes, por medio del llamado «método Marvel»: Lee hacía una sinopsis de la historia, que pasaba al dibujante, y luego escribía los diálogos basándose en el dibujo acabado. En ciertos casos, esto hacía difícil saber qué parte de la historia era de Lee, y qué parte del dibujante y que parte era del guionista. -Insiste en llamar a sus personajes con nombre y apellido con la misma letra inicial (Peter Parker, Loki Laufeyson, Matt Murdock, Stephen Strange, Dum Dum Dugan, Fantastic Four, Doctor Doom, Curtis Connors, Bruce Banner, Scott Summers, Susan Storm, Reed Richards, Otto Octavius, Green Goblin, Silver Surfer, Warren Worthington, Pepper Potts, Fin Fang Foom, Happy Hogan y J. Jonah Jameson, entre otros)." (Per a més informació: www.wikipedia.org) |
| Idioma : | Castellà |
| Idioma original : | Anglès |
| Classificació : | 821.111(73)-3"19"(084.11) |
| Matèries : | |
| Tags : | Spiderman (Personatge de ficció) |
| Resum : |
"Spiderman, o l'home aranya, és un personatge fictici de còmic, creat per Stan Lee i Steve Ditko, sempre s'ha publicat a l'editorial Marvel Comics, la qual té els drets exclusius del personatge. També se n'han fet diverses adaptacions a la televisió i al cinema. Dins de la trajectòria del personatge, cal destacar l'etapa de Stan Lee i Steve Ditko (1962-1966), la del mateix Stan Lee i John Romita Sr. (1966-1973), sens dubte la de Roger Stern i John Romita Jr. (1982-1984) i, recentment, la de Joseph Michael Straczynski i John Romita Jr. (2001-2004). Spiderman va estar a punt de desaparèixer; ja que deien que: -No pots dir-li a un heroi "Home Aranya" perquè a la gent li fan fàstic les aranyes. -No pots fer que un adolescent sigui un superheroi. Els adolescents només poden ser personatges secundaris (Spidey era adolescent quan va començar la sèrie). -Un noi tan tímid no podria ser un heroi -No pots donar-li a un heroi tants problemes. Els lectors no el veuran prou heroic. -No hi pot haver un heroi que no sigui alt, elegant i atractiu (Peter era la típica imatge d'estudiós d'aquells temps) -No pots fer que tingui una noia que el sobreprotegeixi tant i el tingui tan contemplat, no feia pas impressió de mascle viril. Stan Lee (editor, guionista i pare de l'actual cosmologia de la Marvel) i Steve Ditko (dibuixant creador de Spiderman i co-argumentista) no van fer cas d'aquests comentaris i en el darrer exemplar de Amazing Fantasy van publicar la primera historieta de l'enfilamurs, publicat l'agost de 1962. Com que era el darrer exemplar, era l'ocasió somiada perquè Spiderman pogués veure la llum. Si la historieta es frustrava, ningú no la recordaria i es podria diluir en el no-res. Malgrat això, aquell exemplar amb Spiderman a la portada va fer forrolla, i fou número 1 de vendes de l'any. A partir d'aquest bum, Martin Goodman (Director editorial) li va concedir la seva pròpia sèrie, l'encara actual "The Amazing Spider-man". El primer exemplar d'aquesta va sortir a la llum el març de 1963. Amb el temps acabaria per ser la sèrie més venuda de la Marvel i Spiderman arribaria a ser considerat una icona cultural. El nom original en anglès és Spider-Man (amb el guió), ja que el seu creador literari, Stan Lee, no unia en el nom del superheroi tal com feia DC Comics amb els seus, Superman, Batman, ...Per això existeix Iron Man, Ant Man (Home Formiga)... Dècada del 1960 La primera col·lecció de còmics de Spiderman fou "The Amazing Spiderman", al començament dels anys 60. Aquesta col·lecció fou la columna vertebral de tot allò que es publica de l'home aranya. Dècada del 1970 Steve Ditko es mantingué com a dibuixant fins al número #38 de la sèrie, però abandonà l'empresa per diferències creatives amb Stan Lee. El substituiria als anys 70 John Romita Sr. com a dibuixant, que dotà Spiderman d'un aire més romàntic, fent-lo més corpulent i seductor. Llevat de fer de Gwen Stacy (un personatge en aquells moments secundari) en el gran amor de Peter Parker, introduiria també Mary Jane en la seva vida, encara que durant bastants números abans de mostrar la seva cara la mostrarien entre ombres per a crear suspens. Peter considerava un "mal tràngol" haver de conèixer-la. Temps després acabaria per casar-s'hi. A començament dels anys setanta, una història de Spiderman obligà la revisió del Comics Code, el mecanisme de censura dels còmics americans. Fins aleshores, aquest codi prohibia formalment la menció a les drogues, si bé fos per parlar-ne negativament. Tot amb tot, en aquell temps el Departament de Salut dels Estats Units es dirigí a Stan Lee per sol·licitar-li que escrigués una història amb un missatge contra les drogues en alguna de les seves edicions més venudes. Lee va triar la sèrie Amazing Spiderman per fer un arc de tres episodis del número #96 al #98(de maig a juliol de 1971). En l'aventura Harry Osborn, el millor amic de Peter Parker cauria en el món de les drogues, addicte al LSD. Per bé que la història afirmava el seu missatge antidrogues, el Comics Code va rebutjar d'incloure-hi el seu segell. Stan Lee va decidir de publicar-la sense aquest segell, la qual cosa va fer que finalment se'n flexibilitzin les normes que el regulaven. Més tard, Stan Lee i John Romita abandonarien llur feina a Amazing Spiderman, i, encara que després s'encarregarien de les tires de premsa del personatge, aquest recauria en mans del jove guionista Gerry Conway, el qual treballaria amb artistes com Ross Andru i escriria dos de les més famoses històries de l'aràcnid: "La Mort de Gwen Stacy" i la saga de "El Clon". Marvel, en resposta al gran succés de vendes de "The Amazing Spiderman" va crear "Marvel Team Up" el 1972, la segona col·lecció de Spiderman, que de bell antuvi havia d'emparellar Spiderman i la Torxa humana dels 4 fantàstics, però al número 3 de la col·lecció Spiderman ja va canviar de parella i, fins a la fi de la col·lecció al número 150, Spiderman a cada lliurament lluitava amb un altre heroi o heroïna contra diverses amenaces. Aquesta sèrie, a desgrat dels alts i baixos, va viure a la fi de 1970 una gran etapa amb la parella artística Chris Claremont al guió i John Byrne al dibuix. El 1976 començaria la seva segona sèrie en solitari, Peter Parker, The Spectacular Spider-man, que encreuaria les seves històries amb les de Amazing, sèrie que aprofundia més la vida privada de l'home aranya, ambla seva feina, els seus estudis i la seva vida sentimental. Dècada del 1980 A mitjans dels 80, concretament el 1985, Marvel va retirar "Marvel Team Up" i va llançar al seu lloc "The web of Spiderman" (la teranyina de l'home aranya), la tercera col·lecció de l'aràcnid. Dècada del 1990 Als anys 90 destaca l'etapa escrita per Todd McFarlane que s'havia guanyat el favor dels fans per la seva feina gràfica a Amazing. En el seu primer número d'aquest nou lliurament, va vendre 3 milions d'exemplars, ja que llevat dels fans també hi havia una forta especulació en el món de còmic americà, un fenomen que el portaria a la més gran crisi de la seva història, de la qual començaria a recuperar-se la dècada següent. Marvel ha publicat molts especials, novel·les gràfiques o minisèries de Spiderman. També Spiderman ha estat un convidat habitual en altres còmics de l'editorial. Amb la revolució que va causar el dibuix de Todd Mcfarlane es va publicar la quarta col·lecció "Spiderman", que havia de servir de lluïment a aquest dibuixant, però al cap de pocs números aquest va fundar la seva pròpia editorial i va abandonar el projecte. El 1999 es duria a terme una reconversió dràstica de la franquícia aràcnida. Es va anul·lar la sèrie Amazing Spider-man al lliurament #441 (novembre de 1998), per tornar després amb un nou número #1. El mateix passaria amb la segona col·lecció de l'enfilamurs "Peter Parker: Spider-man". Els nous números #1 de l'home aranya arribarien a primer de 1999, de la mà de l'escriptor Howard Mackie, qui d'anys ençà escrivia alguna de les col·leccions de Spiderman i del dibuixant i guionista John Byrne, que miraria de redefinir l'origen del personatge amb una sèrie que aviat passaria a l'oblit: Spider-man: Chapter One. Ni la reeixida comercial ni el de la crítica acompanyaria aquest rellançament en fals del personatge, que semblava, a judici de tothom, haver perdut l'estat d'abans. Dècada del 2000 Amb el començament del nou segle, Joe Quesada, un nou Director Editorial, va engegar una operació per retornar l'esplendor al personatge (i a tota la Marvel en general), que va suposar l'entrada del prestigiós guionista de televisió Joe Michael Straczynski per realitzar aquesta tasca. L'arribada de J. M. Straczynski fou amplament aplaudida pels lectors que aviat farien pujar les vendes, malgrat que els canvis no exempts de polèmica, com la que va aixecar la saga Pecats del Passat. Amb Straczynski, Amazing va recuperar la seva numeració original, i així, el desembre de 2003, veuria la llum el seu històric #500. La col·lecció ha seguit aquesta numeració des de llavors. Habitualment, Spiderman té dues o tres sèries regulars al mercat, suportades per altres minisèries i especials. A més l'any 2000, va tenir lloc el llançament de la versió Ultimate de Spider-man, una aposta de la Marvel per a modernitzar tots els personatges de la sèrie. En aquesta nova versió narren la història clàssica en termes moderns, per acostar el personatge i enganxar al clàssic uns lectors que suposadament arriben 4 dècades tard. La sèrie escrita per Brian Michael Bendis i dibuixada en els seus 110 primers números per Mark Bagley, obtindria un èxit increïble i portaria el mascarat a aquest nou públic desitjat. És per això que no s'explica la decisió de Joe Quesada de manar a Straczynski que abans de retirar-se de la vida de l'aràcnid retorni aquest al seu origen. Així que després de la saga Civil War (en què Spiderman es desemmascara davant de la televisió i esdevé un proscrit perseguit per la meitat dels superherois liderats per Tony Stark, àlies IronMan), fan que la Tia May rebi un tret que la deixarà en coma i es consumirà fins a la mort. Per tal d'evitar-ho Spiderman, en la saga One More Day (Un dia més) farà un pacte amb Mephisto i aquest esborrarà de la seva vida Mary Jane Watson, la seva actual dona, i retornarà aquest a una vida de postadolescent en la saga consecutiva Brand New Day. Spiderman no s'ha traduït mai al català, si bé els diversos grups editorials que l'han publicat són catalans (Editorial Bruguera, Editorial Planeta, Vértice...) o tenen seu a Catalunya (Panini)." (www.wikipedia.org) |
| Nota de contingut : | Esta obra contiene material de los Comics-Books Marvel Amazing Fantasy nº15 (VIII/62), Amazing Spider-Man nº1 al 12 (III, V, VII, IX, X, XI, XII/63, I, II, III, IV, V/64), Strange Tales Annual nº2 (1963), Fantastic Four Annual nº1 (63) |
Exemplars (1)
| Codi de barres | Signatura topogràfica | Tipus de document | Localització | Secció | Estat |
|---|---|---|---|---|---|
| MC104000023608 | CA LEE | Llibre | Museu la Massana Còmic | MC - Còmic Americà | Exclòs de préstec |
