| Títol : | Hulk |
| Titre original: | El increible Hulk |
| Títol en sèrie : | Hulk, 12 de 31 |
| Autors : | Stan Lee, Autor ; Jack Kirby, Autor ; Raimond Fonseca, Prologuista ; José Luis Moreno, Prologuista ; Jose María Méndez, Traductor ; Santiago García, Traductor |
| Tipus de document : | Llibres |
| Editorial : | Barcelona : Forum, cop. 2004 |
| Altre editor : | Marvel Comics Group |
| Col·lecció : | Biblioteca Marvel, num. 12 |
| ISBN/ISSN/DL : | 8480002118828 |
| Dimensions : | 156 p / il. / 21 cm |
| Nota general : |
"Stanley Martin Lieber, más conocido como Stan Lee (Nueva York, 28 de diciembre de 1922), es un productor, actor de cine y guionista, editor de cómics estadounidense, hijo de padres emigrantes judíos rumanos, que ha presentado al mundo personajes notables por su complejidad y su realismo. Es cocreador, junto a dibujantes como Steve Ditko o Jack Kirby, de superhéroes como Spider-Man, Hulk, Iron Man, Los 4 Fantásticos, Thor, Los Vengadores, Daredevil, Doctor Strange, X-Men, Bruja Escarlata y muchos otros personajes, expandiendo Marvel Comics, llevándola de una pequeña casa publicitaria a una gran corporación multimedia. Todavía hoy, los cómics Marvel se distinguen por indicar siempre «Stan Lee presenta» en los rótulos de presentación. También tuvo un programa en History Channel en donde busca superhumanos reales. A finales de 1940, poco después de concluir la escuela secundaria, consiguió un trabajo de ayudante en la editorial Timely Comics (hoy Marvel Comics) entonces propiedad de Martin Goodman. A los 20 años, debutó como guionista con un relato de dos páginas protagonizado por el Capitán América. Su objetivo entonces era convertirse en un escritor a la altura de sus admirados Robert Louis Stevenson, Arthur Conan Doyle o Edgar Rice Burroughs. No queriendo ensuciar su nombre, firmó este primer trabajo con el seudónimo «Stan Lee» (que, en inglés, suena muy parecido a «Stanley»). Décadas después, cambió oficialmente su nombre, adoptando el seudónimo por el que era ya universalmente conocido. A veces es llamado también «Stan the Man» («Stan el Hombre»). Hasta 1961 no le llegó el éxito, con la creación de los 4 Fantásticos, pero todavía tenía muchas historias más por crear. En unos pocos años, creó junto con Jack Kirby y Steve Ditko a la gran mayoría de los personajes clásicos de la editorial. Este éxito hizo que Marvel se convirtiera en la editorial más importante del momento, y marcó el comienzo de la llamada Edad de Plata del cómic estadounidense. Stan Lee permanece durante gran parte de los sesenta como editor jefe de la apodada a partir de entonces «Casa de las Ideas», siendo sucedido por su ayudante, Roy Thomas. Incansable difusor de Marvel y emblema de una época y una forma de hacer cómics, Stan Lee no deja de escribir columnas y guiones ocasionales. Entre ellos, la serie de especiales «Just Imagine Stan Lee?» de 2001 para DC Comics, la principal competidora de Marvel, donde recreaba a los principales personajes de su universo (Superman, Batman, Flash, entre otros). Entre sus creaciones destacan personajes que forman parte de la iconografía universal como Spider-Man, los X-Men, el Capitán América, Iron Man, Thor, el Doctor Strange, Daredevil, Los Cuatro Fantásticos, el increíble Hulk, los Vengadores, Pantera Negra, Silver Surfer, y Nick Fury, además de su intromisión al mundo del manga con Heroman y el guion de la serie Ultimo. Su carisma y capacidad creativa influyeron en muchos autores posteriores. Algunos de los rasgos característicos de su obra son: -La humanización de los personajes, más allá de su identidad superheroica. Para ello, insiste en que todos sus héroes deben tener un punto débil. -Un lenguaje grandilocuente y recargado, que en el caso de artículos y textos publicitarios, llega a estar entre la autoparodia y lo circense. -Daba una gran libertad de movimientos a sus dibujantes, por medio del llamado «método Marvel»: Lee hacía una sinopsis de la historia, que pasaba al dibujante, y luego escribía los diálogos basándose en el dibujo acabado. En ciertos casos, esto hacía difícil saber qué parte de la historia era de Lee, y qué parte del dibujante y que parte era del guionista. -Insiste en llamar a sus personajes con nombre y apellido con la misma letra inicial (Peter Parker, Loki Laufeyson, Matt Murdock, Stephen Strange, Dum Dum Dugan, Fantastic Four, Doctor Doom, Curtis Connors, Bruce Banner, Scott Summers, Susan Storm, Reed Richards, Otto Octavius, Green Goblin, Silver Surfer, Warren Worthington, Pepper Potts, Fin Fang Foom, Happy Hogan y J. Jonah Jameson, entre otros)." (Per a més informació: www.wikipedia.org) |
| Idioma : | Castellà |
| Idioma original : | Anglès |
| Classificació : | 821.111(73)-3"19" |
| Matèries : | |
| Tags : | Hulk (Personatge de ficció) |
| Resum : |
"L'increïble Hulk, també conegut com a Hulk o La Massa, és un personatge de ficció i el protagonista del còmic d'idèntic títol començat a publicar el maig de 1962 per l'editorial estatunidenca Marvel Comics. Hulk és un personatge creat per Stan Lee i que és una metàfora gens amagada del pànic nuclear dels anys 60 del segle XX: Bruce Banner és un científic nuclear que es veu enxampat per una explosió atòmica i es converteix en Hulk, un monstre que, igual que l'energia nuclear, quan perd el control és destructiu i imparable. Des que va sofrir l'excés de radiació gamma produït per la bomba gamma, els seus poders i la mutació de Hulk han sofert una sèrie d'alteracions. Quan va rebre per primera vegada l'impacte de la bomba gamma, Bruce Banner es transformava en una criatura monstruosa de pell grisa al capvespre. Aquesta criatura tenia una ment inferior al doctor Banner, però amb certa astúcia agressiva; posteriorment es va tornar equivalent a la d'un nen petit; la seva pell també va canviar de color, tornant-se verda. Es teoritza que les transformacions de la seva forma grisa depenien del sol com a derivació de l'accident gamma, que va actuar en combinació amb la radiació solar de l'ambient, a diferència d'altres canviats gamma, que van obtenir els seus poders protegits del sol per algun tipus d'edifici o estructura; no obstant això, aquestes transformacions també podrien tenir un component psicològic. Amb la pell verda (es considera a aquesta evolució com a adaptativa a l'ambient agressiu i de persecució a què Hulk es va veure sotmès en els seus primers dies, que necessitava una major força i resistència), el canvi va començar a produir-se en incrementar-se els seus nivells d'adrenalina, que multiplicaven els batecs del cor de Banner, augmentaven el seu nivell de sucre en sang i, en suma, desencadenaven la transformació en Hulk. Depenent de l'estímul adrenalínic inicial, la transformació pot tenir lloc en qüestió de segons o cinc minuts, a tot estirar; el lloc d'on procedeix i desapareix tota la massa i energia extra d'Hulk és encara desconegut, encara que probablement sigui extra dimensional. Després de fer la seva aparició Hulk, els nivells d'adrenalina es reduïen a nivells normals, el que de vegades (encara que no sempre, i això pot aplicar-se igualment a la inversa en la transformació de Banner a Hulk) feia revertir Hulk a la seva forma humana. Un augment posterior dels nivells d'adrenalina provocava una escalada proporcional en força. Els seus límits mai no han estat mesurats; tan sols se sap que com més s'enfada Hulk, més fort es transforma; això porta que les versions d'Hulk eixelebrades per complet, o aquelles amb la intel·ligència al nivell de Banner no poden assolir, teòricament, nivells tan alts de força (tret que s'apropi més al salvatgisme a través del seu enuig, la qual cosa disminueix el control intern de Banner). Així va succeir, per exemple, quan Hulk va ser capaç de subjectar (encara que amb l'ajuda d'una espècie de palanca), una muntanya de cent cinquanta mil milions de tones. L'augment de força no causa un augment de massa, sinó que probablement s'aconsegueixi a través d'un augment de l'eficiència energètica del gegant verd. La potència dels músculs de les seves cames li permet recórrer enormes distàncies a través de salts. La distància es veu igualment amplificada per l'enuig d'Hulk; així, ha arribat a saltar gairebé 1610 quilòmetres en un sol salt. A més de la seva enorme força, el cos de Hulk té un alt grau de resistència contra les ferides, el dolor i les malalties. La pell de Hulk és capaç d'aguantar sense ser danyada temperatures d'entre 1650 i -12300°C (però ha sobreviscut a temperatures superiors a 555.000°C i properes al zero absolut), i impactes d'artilleria de gran calibre; generalment, l'únic capaç de perforar-la sense exercir una gran pressió és l'adamantium, encara que de vegades la pell s'ha regenerat a tal velocitat, que això ha resultat inútil. Encara que és possible ferir-lo, Hulk té un factor curatiu que rivalitza amb el de Lobezno, que li permet regenerar inclús òrgans interns. Encara que amb gran dolor, Hulk ha arribat a recuperar-se en pocs segons tota la seva pell i part del múscul (encara que Banner no té aquesta qualitat, la transformació en Hulk permet curar pràcticament qualsevol dany que aquest sofreixi). Possiblement el seu factor curatiu, o la radiació que el seu cos emet, la qual cosa provoca un dolor constant, similar al d'una cremada, per tota la pell de Hulk. Aquest dolor només s'ha vist calmat en veure's exposat el gegant de jade a la radiació que emet el Guaita, el procés també li calma, però reverteix la seva ment la seva personalitat de nen petit. És probable que aquest tipus de radiació pugui emular-se de forma tecnològica. Igualment, és immune a la major part de les metzines i drogues (l'alcohol, per exemple, tan sols li fa efecte en enormes quantitats), que generalment solen fer un efecte menor que per al que es va dissenyar. És igualment immune a qualsevol malaltia terrestre, si n'exceptuem una d'especialment dissenyada per esquivar de forma continuada el seu factor curatiu. Se'l considera també altament resistent al procés d'envelliment. Existeixen altres formes de superar el seu factor curatiu, sobrecarregant-lo de formes diferents. Una d'aquestes formes és estimular-lo a tal nivell que li impedeixi funcionar temporalment, com va fer certa vegada el mutant Elixir. També se li poden exercir danys tals que el seu organisme no pugui superar, generalment a través d'atacs continuats. Els efectes de la radiació a Hulk són variats, encara que posseeix una gran resistència, certes dosis de raigs gamma li han revertit a la seva forma humana, cosa que ha succeït igual en veure's exposat als anomenats raigs gamma negatius, o a una absorció de la radiació gamma del seu cos. Anteriorment, es creia que un atac nuclear podria destruir per complet Hulk (al cap i a la fi, va aconseguir acabar amb el Mestre, una versió alternativa d'Hulk molt superior en força i resistència a l'original), però recentment, Hulk ha resistit la detonació d'una bomba gamma a pocs metres d'ella, tan sols afectant temporalment el seu raciocini i tornant grisa la seva pell fins que el seu organisme es va reestructurar. Per les característiques de la seva pell, el més efectiu contra ell (a més de perquè sembla ser especialment vulnerable a aquest tipus d'atac) és utilitzar gasos sedants, però la seva enorme capacitat pulmonar (pot romandre sense respirar unes dues hores, generalment), poden fer aquests atacs inútils. Amb el pas del temps, i aparentment com a adaptació a diversos períodes de lluita subaquàtica, el seu cos ha desenvolupat un sistema perquè només es preocupi d'obtenir oxigen de l'aire quan ho necessiti, sense necessitat d'aguantar la respiració perquè l'aigua no envaeixi el seu sistema respiratori. Una glàndula emissora d'una emulsió de perflurocarbó oxigenat omple els seus pulmons, igualant la pressió per poder respirar líquid (únicament inspirar i expirar, ja que els seus pulmons no són capaços d'extreure l'oxigen de l'aigua), evitant la descompressió i la narcosi per nitrogen en moure's per zones subaquàtiques a diferents pressions. Banner sofreix un trastorn d'identitat dissociatiu, o personalitat múltiple. D'aquesta forma, la radiació gamma tan sols va permetre que tota la ràbia reprimida de Banner prengués forma en les diferents formes de Hulk. Encara que s'ha aconseguit separar físicament Banner de Hulk en diverses ocasions, la separació ha hagut de ser revertida per evitar la mort d'ambdós, i el trastorn psicològic de Banner és la raó per la qual no s'ha pogut deixar permanentment l'intel·lecte de Banner controlant el cos d'Hulk. En funció de la personalitat que prengui la forma d'Hulk, l'aparença i característiques físiques d'aquest es veuran modificades; la ment de Banner i les seves diferents personalitats han pogut comunicar-se entre si en determinades circumstàncies, en una espècie de pla|plànol psíquic. L'existència i el conflicte intern continu entre, almenys, dues personalitats, és probablement la raó per la qual Hulk és extremadament resistent al control psíquic, encara que no sigui impossible controlar-lo d'aquesta manera. Hulk ha demostrat tenir almenys dues sorprenents capacitats que superen el seu poder físic. La primera li permet veure formes astrals i tot tipus d'esperits; pel que sembla aquesta habilitat deriva del sentiment de culpa de Banner per la mort del seu pare, i és un intent de cobrir-se les esquenes davant de possibles represàlies de l'esperit del difunt Brian Banner. L'altra és la seva capacitat per tornar al lloc on la bomba gamma original va fer detonar, el seu lloc de naixement, a causa de la influència psíquica del jo alternatiu conegut com el Mestre, que es recarregava així d'energia gamma per intentar tornar a la vida; es desconeix si actualment, sense la influència del mestre, Hulk és capaç de tornar a la terra que el va veure néixer." (Per a més informació: www.wikipedia.org) |
| Nota de contingut : |
Conté: -Sal Buscema en acción, per Raimond Fonseca -¡Se avistan Defensores! per José L. Moreno -The Incredible Hulk nº123/ gener 1970 fins el nº/126 abril 1970 -Uncanny X-Men nº66/ març 1970 -Doctor Strange nº183/ novembre 1969 -Sub-Mariner nº22/ febrer 1970 FITXA DE L'OBRA ORIGINAL: -Títol: Hulk / El increible Hulk / La Masa -Primera aparició: Incredible Hulk #1 (maig del 1962) -Editorial: Marvel Comics -Principals guionistes/dibuixants: Lee, Stan; Kirby, Jack; David, Peter; Kubert, Adam; Romita, John (jr); Ditko, Steve; Moench, Doug; Simonson, Walter; Pollard, Keith; Starlin, Jim; Warner, John; Macchio, Ralph; Trimpe, Herb; Buscema, Sal; Stern, Roger; Timm, Bruce; Ayers, Dick; Demeo, Mickey; Powell; Edward, S.; Romita, John; Everett, Bill; Colan, Gene; Buscema, John; Kane, Gil; Heck; Severin, Marie; Friedrich, Gary; Thomas, Roy; Goodwin, Archie, Conway, Gerry; Ellison, Harlan; Ayers, Dick; Andru, Ross; Wein, Len; Claremont, Chris; Gerber, Steve; Englehart, Steve; Isabella, Tony; Buckler, Rich; Mooney, Jim; Skrenes, Mary; Perez, George; Greenberg, Glenn; Leonardi, Rick; Ross, Dave; Cavanagh, Terry; Kraft, David; Tuska, George; Byrne, John; Gillis, Peter; Maggin, Elliot; Mooney, Jim; McKenzie, Roger; Michelinie, David -Format: -- -Gènere: Aventures, ciència-ficció -Personatges: Iron Man, Capitán América, Thor, War Machine, Ojo de Halcón, Spider-Man, Bucky Barnes, Nick Fury, Bruja Escarlata, Vision, Pantera Negra, Ant-Man, Falcon, Betty Ross, Rick Jones, General Thaddeus "Trueno" Ross, Doc Samson, Jarella, El Señor de Metal, Los Inhumanos, Los 4 Fantásticos, Los Defensores, El Líder, Ejecutor, Bumerang, El Wendigo, Hombre Topo, Maestro, El Gremlin, Abominación, Hombre Absorbente, Agamenon, Ajax, Brian Banner (Devil Hulk), Corporación, Enclave, Flux, Galaxy Master, Gamma Corps, Juggernaut, Bi-Bestia, Tyrannus -Enquadernada: Si |
Exemplars (1)
| Codi de barres | Signatura topogràfica | Tipus de document | Localització | Secció | Estat |
|---|---|---|---|---|---|
| MC104000023110 | CA LEE | Llibre | Museu la Massana Còmic | MC - Còmic Americà | Exclòs de préstec |
