Resum :
|
Llucià recorre de manera enginyosa als diversos recursos de l’humor: la ironia, la sàtira, la paròdia, la caricatura, l’al·legoria… Per exemple, quan Menip deixa la Lluna per volar al Cel, la pròpia Lluna es presenta davant d’ell com una figura femenina. Li demana que pregui a Zeus de la seva part perquè destrueixi els filòsofs que “vessen abusos” sobre ella: “alguns d’ells diuen que estic habitada, altres que estic suspesa sobre el mar com un mirall, i altres diuen qualsevol cosa que se’ls passi per la imaginació. Recentment, fins i tot han declarat que la meva llum és robada i il·lícita, ja que prové del Sol”. El que molesta especialment a la deessa lunar és que ella és testimoni de com aquests mateixos filòsofs a la nit realitzen actes “vergonyosos i depriments, cometent adulteri. I encara que veig tot això, no dic res, no crec que sigui apropiat revelar aquestes activitats nocturnes.”
|