|
Resum :
|
“Tot i tractar-se d’una autèntica joia literària, Històries del bon Déu és una de les obres menys conegudes de Rainer Maria Rilke... Als contes –o rondalles, com les anomena repetidament el personatge narrador, alter ego de Rilke– que formen aquesta col·lecció, hi trobem en efecte referències, d’una banda, a l’obra de Rafael, de Fra Angelico, de Giorgione, a la poesia de Lorenzo de Mèdici, a la figura incommensurable de Miquel Àngel, tan gran que ocupa ell sol tota una història, a la vida plena de llums i d’ombres del Renaixement florentí i venecià, i, de l’altra, als joglars ambulants russos, a la rústega vida de les estepes ucraïneses i a la tirania dels tsars. Però totes les històries, tant si transcorren a Itàlia, a Rússia o a Alemanya, tenen en comú, tal com revela el títol, la presència més o menys evident de Déu. Déu, ens ve a dir Rilke, no és enlloc i és a tot arreu, perquè és una creació dels homes...”
|
