. Museu la Massana Còmic
 | Horaris d’obertura: de dimarts a divendres de 15 h a 18 h dissabte de 15 h a 19 h Diumenge i dilluns tancat |
MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà
Refinar la cerca
Títol : 13, Rue del Percebe Tipus de document : Llibres Autors : F. (Francisco) Ibáñez (1936-), ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador ; Ediciones B (Barcelona), Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2008 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6062-8 Nota general : "Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Ibáñez, F. (Francisco)(1936-)
Còmics -- Història -- EspanyaClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "El 13, Rue del Percebe és en aparença una sèrie d'acudits aïllats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i només units per l'edifici on habiten. Això permet al lector llegir la pàgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Però afirmar això seria freqüentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a més d'una vinyeta-veïna o a la pàgina sencera de manera que a vegades la seqüencialitat de lectura és dirigida, augmentant així l'efecte còmic i d'immersió a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetípics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem els veïns del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives però similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge més o menys precisa d'ells.
La facilitat de lectura d'aquest còmic, la interminable repetició dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pàgina tot i que, objectivament, la majoria dels acudits són molt simples, així com una absència de lectura lineal que, en cas d'haver-lo conegut, hauria fet les delícies de Marshall McLuhan fan d'aquest còmic un cas únic i especialment atractiu a un nivell inconscient que pocs altres còmics poden igualar.
No obstant això, Francisco Ibáñez trobava difícil a la llarga continuar dibuixant aquesta sèrie: no suportava la sensació d'enclaustrament que li produïa.
En els seus altres còmics són freqüents els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensió fixa per a cada personatge fix. No obstant això, en 1987, Ibáñez va crear, per a l'editorial Grijalbo, Rebolling Street, un còmic que explotava la mateixa fórmula però aquesta vegada a doble pàgina i amb més personatges." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194765 13, Rue del Percebe [Llibres] / F. (Francisco) Ibáñez (1936-), ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador ; Ediciones B (Barcelona), . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2008 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6062-8
"Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Ibáñez, F. (Francisco)(1936-)
Còmics -- Història -- EspanyaClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "El 13, Rue del Percebe és en aparença una sèrie d'acudits aïllats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i només units per l'edifici on habiten. Això permet al lector llegir la pàgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Però afirmar això seria freqüentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a més d'una vinyeta-veïna o a la pàgina sencera de manera que a vegades la seqüencialitat de lectura és dirigida, augmentant així l'efecte còmic i d'immersió a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetípics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem els veïns del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives però similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge més o menys precisa d'ells.
La facilitat de lectura d'aquest còmic, la interminable repetició dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pàgina tot i que, objectivament, la majoria dels acudits són molt simples, així com una absència de lectura lineal que, en cas d'haver-lo conegut, hauria fet les delícies de Marshall McLuhan fan d'aquest còmic un cas únic i especialment atractiu a un nivell inconscient que pocs altres còmics poden igualar.
No obstant això, Francisco Ibáñez trobava difícil a la llarga continuar dibuixant aquesta sèrie: no suportava la sensació d'enclaustrament que li produïa.
En els seus altres còmics són freqüents els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensió fixa per a cada personatge fix. No obstant això, en 1987, Ibáñez va crear, per a l'editorial Grijalbo, Rebolling Street, un còmic que explotava la mateixa fórmula però aquesta vegada a doble pàgina i amb més personatges." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194765 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015160 CE (Clásicos del humor) IBA Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 1714 Baluard Tipus de document : Llibres Autors : Cels Piñol (1970-), Autor ; Àlex Santaló, Autor Editorial : Torroella de Montgrí (Girona) [Espanya] : Panini España Data de publicació : 2014 Col·lecció : Panini Cómics Nombre de pàgines : 46 p ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-9024-659-7 Nota general : "Cels Piñol (Barcelona, 1970) és el dibuixant i guionista de la popular sèrie Fanhunter." (www.wikipedia.org)
"Sóc Àlex Santaló. Il·lustrador i caricaturista barceloní. Vaig estudiar a la escola de còmic JOSO. I després de passar per diverses feines fent retoc fotogràfic, disseny gràfic i storyboards per publicitat, vaig decidir establir-me com a freelance. He publicat els còmics Me gusta el fútbol i Me gusta internet amb Glénat i El Terrat; i 1714 Baluard amb Panini Còmics. Col·laboro amb les revistes Panenka, Perarnau Magazine, i el web fotlipou.com" (www.alexsantalo.com)Idioma : Català (cat) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Nota de contingut : "11 de setembre de 1714. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges.
A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí.
L’han acorralat...
Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent." (www.paninicomics.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194636 1714 Baluard [Llibres] / Cels Piñol (1970-), Autor ; Àlex Santaló, Autor . - Torroella de Montgrí (Girona) (C/ Vallespí 20, 17257, Espanya) : Panini España, 2014 . - 46 p : il. col. ; 28 cm. - (Panini Cómics) .
ISBN : 978-84-9024-659-7
"Cels Piñol (Barcelona, 1970) és el dibuixant i guionista de la popular sèrie Fanhunter." (www.wikipedia.org)
"Sóc Àlex Santaló. Il·lustrador i caricaturista barceloní. Vaig estudiar a la escola de còmic JOSO. I després de passar per diverses feines fent retoc fotogràfic, disseny gràfic i storyboards per publicitat, vaig decidir establir-me com a freelance. He publicat els còmics Me gusta el fútbol i Me gusta internet amb Glénat i El Terrat; i 1714 Baluard amb Panini Còmics. Col·laboro amb les revistes Panenka, Perarnau Magazine, i el web fotlipou.com" (www.alexsantalo.com)
Idioma : Català (cat)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Nota de contingut : "11 de setembre de 1714. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges.
A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí.
L’han acorralat...
Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent." (www.paninicomics.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194636 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000013968 CE PIÑ Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 5º canal ilustrado Tipus de document : Llibres Autors : Jaume Perich (1941-1995), Autor Editorial : Barcelona : Planeta Data de publicació : 1984 Col·lecció : Fábula núm. 144 Nombre de pàgines : 216 p ll. : il. Dimensions : 18 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-320-4605-6 Nota general : "Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)fou un humorista gràfic i escriptor català. Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, El Tinent Blueberry, Achilles Talon... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina." (www.wikipedia.org) Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Humorisme gràfic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=200823 5º canal ilustrado [Llibres] / Jaume Perich (1941-1995), Autor . - Barcelona : Planeta, 1984 . - 216 p : il. ; 18 cm. - (Fábula; 144) .
ISBN : 978-84-320-4605-6
"Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)fou un humorista gràfic i escriptor català. Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, El Tinent Blueberry, Achilles Talon... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Humorisme gràfic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=200823 Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000030859 CE PER Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Exclòs de préstec Documents electrònics
5º canal ilustradoURL
Títol : 5 por infinito Tipus de document : Llibres Autors : Esteban Maroto Torres (1942-), Autor ; Esteban Maroto Torres (1942-), Prologuista, etc Editorial : Grenoble ; Barcelona : Glénat Data de publicació : cop. 2011 Col·lecció : Integral de Luxe Nombre de pàgines : 524 p ll. : il. col. Dimensions : 32 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-9947-174-7 Nota general : "Esteban Maroto Torres (n. Madrid, 1942) es un historietista español, adscrito habitualmente al Grupo de La Floresta.
Comenzó su carrera hacia 1955 en el estudio de Manuel López Blanco, abocetando a lápiz la serie Aventuras del F.B.I. de Rollán, durante cuatro años. Allí entabló amistad con Carlos Giménez, que dibujaba los fondos.
Instalados en un estudio propio, Maroto y Giménez produjeron juntos Buck John y El príncipe de Rodas. Al mismo tiempo, acabó Magisterio Industrial y empezó la carrera de Ayudante de Obras Públicas. En 1963 colaboró con García Pizarro.
Firmó un contrato con Selecciones Ilustradas y, después de realizar el servicio militar, se marchó a Barcelona. Desde allí, dibujó historietas bélicas y románticas para el mercado inglés, además de colaborar con Giménez en Gringo.
En 1967 comenzó la serie Cinco por infinito, a la que seguiría La tumba de los dioses y Wolff. Éstas empezaron a labrarle una gran fama en Estados Unidos.
En los años 1970, Maroto dibujó historietas de terror para los cómics de Warren Publishing' Creepy, Eerie y Vampirella. Maroto es también el responsable del diseño del bikini de metal de Red Sonja.
En 1972 su obra Alma de Dragón comenzó a ser publicada en la revista Trinca. Fue Huésped de Honor de la 9A Edición del Salón Internacional del Cómic de Lucca. También recibió el premio Foreign Comic Award (Academy of Comic Book Arts) y, como explica su compañero Josep María Beá, "a raíz de dicho galardón, la crítica especializada inició una injusta campaña de desprestigio hacia Maroto en la que se empleó un ensañamiento rayano a la crueldad".
Tras dedicarse a la ilustración, realizó comic-books como Zatanna y Aquaman, siempre para DC Comics. Entre el 2004 y 2005 dibujó un par de historias de Brendon para la editorial italiana Sergio Bonelli Editore." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "5 por infinito surgió de la idea de Esteban Maroto de realizar un cómic de ciencia ficción, tras haber leído El signo del perro de Jean Hougron. Recibió el apoyo del guionista Manuel Yáñez, quien creía que podía ser vendida a un editor alemán. Obtenido el apoyo económico de Selecciones Ilustradas, el grupo de la Floresta se repartió el trabajo de la siguiente forma:
Esteban Maroto, guion y boceto a lápiz;
Ramón Torrents, figuras femeninas;
Adolfo Usero, figuras masculinas, y
Suso Peña, fondos.
Terminaron así la primera aventura, titulada Miedo, en septiembre de 1967, y todavía produjeron juntos otras dos, Asteroide pirata y 5 x infinito.
El cuarto episodio es sólo de Usero y Maroto y a partir del siguiente Maroto se encarga en solitario de la obra. A mediados de 1969 ya se había vendido y editado en Alemania, Argentina, Chile, España, Francia, Hungría, México, Portugal y Yugoslavia.
En España fue editada por Ibero Mundial en la revista "Delta 99", 4 por Buru Lan en "Drácula" (núm. 1 a 24) y en 4 recopilatorios. Ediciones Ursus también la publicó aunque sólo llegó a la 6.A aventura. En 2011, Glénat España la reeditó en un tomo recopilatorio.
En Argentina fue publicado dentro de la revista D'artagnan. En México como Legionarios del Espacio (12 números y mismas portadas que Ibero Mundial) por Editora de Periódicos La Prensa S.C.L. En Chile dentro de la revista 5xInfinito, más tarde convertida en Infinito, por Editorial Zig-Zag y Editora Nacional Quimantú.
En Estados Unidos tuvo edición por Continuity Comics en 1984 con el nombre Zero Patrol, fuertemente retocada por Neal Adams." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194865 5 por infinito [Llibres] / Esteban Maroto Torres (1942-), Autor ; Esteban Maroto Torres (1942-), Prologuista, etc . - Grenoble ; Barcelona : Glénat, cop. 2011 . - 524 p : il. col. ; 32 cm. - (Integral de Luxe) .
ISBN : 978-84-9947-174-7
"Esteban Maroto Torres (n. Madrid, 1942) es un historietista español, adscrito habitualmente al Grupo de La Floresta.
Comenzó su carrera hacia 1955 en el estudio de Manuel López Blanco, abocetando a lápiz la serie Aventuras del F.B.I. de Rollán, durante cuatro años. Allí entabló amistad con Carlos Giménez, que dibujaba los fondos.
Instalados en un estudio propio, Maroto y Giménez produjeron juntos Buck John y El príncipe de Rodas. Al mismo tiempo, acabó Magisterio Industrial y empezó la carrera de Ayudante de Obras Públicas. En 1963 colaboró con García Pizarro.
Firmó un contrato con Selecciones Ilustradas y, después de realizar el servicio militar, se marchó a Barcelona. Desde allí, dibujó historietas bélicas y románticas para el mercado inglés, además de colaborar con Giménez en Gringo.
En 1967 comenzó la serie Cinco por infinito, a la que seguiría La tumba de los dioses y Wolff. Éstas empezaron a labrarle una gran fama en Estados Unidos.
En los años 1970, Maroto dibujó historietas de terror para los cómics de Warren Publishing' Creepy, Eerie y Vampirella. Maroto es también el responsable del diseño del bikini de metal de Red Sonja.
En 1972 su obra Alma de Dragón comenzó a ser publicada en la revista Trinca. Fue Huésped de Honor de la 9A Edición del Salón Internacional del Cómic de Lucca. También recibió el premio Foreign Comic Award (Academy of Comic Book Arts) y, como explica su compañero Josep María Beá, "a raíz de dicho galardón, la crítica especializada inició una injusta campaña de desprestigio hacia Maroto en la que se empleó un ensañamiento rayano a la crueldad".
Tras dedicarse a la ilustración, realizó comic-books como Zatanna y Aquaman, siempre para DC Comics. Entre el 2004 y 2005 dibujó un par de historias de Brendon para la editorial italiana Sergio Bonelli Editore." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "5 por infinito surgió de la idea de Esteban Maroto de realizar un cómic de ciencia ficción, tras haber leído El signo del perro de Jean Hougron. Recibió el apoyo del guionista Manuel Yáñez, quien creía que podía ser vendida a un editor alemán. Obtenido el apoyo económico de Selecciones Ilustradas, el grupo de la Floresta se repartió el trabajo de la siguiente forma:
Esteban Maroto, guion y boceto a lápiz;
Ramón Torrents, figuras femeninas;
Adolfo Usero, figuras masculinas, y
Suso Peña, fondos.
Terminaron así la primera aventura, titulada Miedo, en septiembre de 1967, y todavía produjeron juntos otras dos, Asteroide pirata y 5 x infinito.
El cuarto episodio es sólo de Usero y Maroto y a partir del siguiente Maroto se encarga en solitario de la obra. A mediados de 1969 ya se había vendido y editado en Alemania, Argentina, Chile, España, Francia, Hungría, México, Portugal y Yugoslavia.
En España fue editada por Ibero Mundial en la revista "Delta 99", 4 por Buru Lan en "Drácula" (núm. 1 a 24) y en 4 recopilatorios. Ediciones Ursus también la publicó aunque sólo llegó a la 6.A aventura. En 2011, Glénat España la reeditó en un tomo recopilatorio.
En Argentina fue publicado dentro de la revista D'artagnan. En México como Legionarios del Espacio (12 números y mismas portadas que Ibero Mundial) por Editora de Periódicos La Prensa S.C.L. En Chile dentro de la revista 5xInfinito, más tarde convertida en Infinito, por Editorial Zig-Zag y Editora Nacional Quimantú.
En Estados Unidos tuvo edición por Continuity Comics en 1984 con el nombre Zero Patrol, fuertemente retocada por Neal Adams." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194865 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000016358 CE MAR Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 60 años de anécdotas. 60 años volando alto Tipus de document : Llibres Autors : Forges (1942-) Editorial : Madrid : Iberia, líneas aéreas de España Data de publicació : 1927-1987 Nombre de pàgines : [32] f. ll. : il. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 844040020X Nota general : “Antonio Fraguas de Pablo, conocido como Forges (Madrid, 17 de enero de 1942), es un humorista gráfico español. Su nombre artístico es la traducción catalana de su primer apellido. Fue bautizado con el nombre Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo.
Hijo de madre catalana y padre gallego (el escritor y periodista Antonio Fraguas Saavedra), pasó su infancia en una amplia familia en la que es el segundo de nueve hermanos. Fue un mal estudiante, pero un gran lector de Richmal Crompton y sus libros sobre Guillermo Brown. Cursó en Madrid estudios de bachillerato (en el instituto Cervantes) y de ingeniería de telecomunicación —que no terminó— y Ciencias Sociales.
En 1956 a sus 14 años comienza a trabajar como técnico de telecine en Televisión Española y como mezclador de imagen desde 1962. Abandonó la plantilla de TVE siendo Coordinador de Estudio en 1973 para dedicarse profesionalmente al humor gráfico.
Había publicado su primer dibujo en 1964 en el diario Pueblo, de la mano de Jesús Hermida, y luego pasó a Informaciones. Jesús de la Serna le encomendó el chiste editorial. Hizo el servicio militar como furriel de artillería, y se casó y tuvo tres hijas y un hijo.
En 1970 comienza a colaborar en Diez Minutos y trabaja en las revistas de humor Hermano Lobo, Por Favor y El Jueves, y en los semanarios Sábado Gráfico, Interviú, Lecturas, etc.
Desde 1982 publicaba el chiste editorial en Diario 16 y posteriormente en El Mundo, pero dejó este periódico después de haber sido uno de sus siete fundadores, y en 1995 pasó a firmar el chiste editorial de El País.
En 1992 aparece su novela "Doce de Babilonia". Forges se revela como un novelista bastante sólido y ordenado, aunque quizá pecando de excesiva dependencia del humor gráfico en el planteamiento "gamberro" de sus rasgos humorísticos. Ambientada en una imaginaria Babilonia, narra las vicisitudes de un grupo de sabios, los doce Akadémikos, a quienes persigue el Sumo Sacerdote de la ciudad, Okrom, por el odio que este sujeto tiene a cualquier avance técnico, cultural o científico. La protección que el rey Nabucodonosor les dispensa no es suficiente para librarles de la persecución. Ideológicamente muy simple en sus planteamientos, incurre voluntariamente en anacronismos a fin de presentar la historia como una eterna lucha entre el Odio y el Amor, el Terror y el Humor.
Ha dirigido dos películas (País S.A., 1975, y El bengador Gusticiero y su pastelera madre, 1977) y cuatro series de humor en televisión, El Muliñandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) y 24 horas aquí (1976), en TVE; y Deforme semanal (1991), en Telemadrid con su hermano José María Fraguas. En radio ha participado en programas como Protagonistas de Luis del Olmo y La Ventana de Javier Sardá y Gemma Nierga, y actualmente lo hace en No es un día cualquiera, de RNE, con Pepa Fernández. Muy partidario de las nuevas tecnologías digitales, una antología de sus trabajos aparece diariamente en su página web (www.forges.com).
Además en 2014 presentó y dirigió el programa de televisión Pecadores impequeibols en La 2 de TVE.
Como humorista utiliza unos muy personales bocadillos de gruesa línea negra y un refinado lenguaje extraído directamente de la calle. «Inventor» de palabras y modismos léxicos («gensanta, stupendo, bocata, firulillo, esborcio, jobreído, gürtélido, tontolcool», etc.), es uno de los pocos humoristas con un oído sensible al lenguaje popular. Gráficamente ha creado, asimismo, el taco o palabra malsonante tachado en los textos de sus dibujos, consiguiendo una expresión léxica atenuada para algunos de sus personajes de acendrado lenguaje coloquial popular.
En su obra ocupa un lugar fundamental el costumbrismo y la crítica social. Su fuerte es la visión crítica de las situaciones de la vida cotidiana. Forges ha creado toda una extensa iconografía de personajes y situaciones cómicas que refleja la idiosincrasia y la sociología de la España contemporánea.
Una parte sustancial de su obra la constituyen los álbumes sobre historia de España en cómic y sobre informática para torpes. Afirma que en España no hace falta inspiración para ser humorista. En 2007 interviene en el libro homenaje a Uderzo (actual autor de Astérix y Obélix), con motivo de su octogésimo cumpleaños, álbum en el que 30 artistas del cómic mundial han dibujado aventuras de los mencionados personajes, pero con sus respectivos estilos.
En 2008 propone a instituciones españolas la posibilidad de lograr el apoyo de los humoristas gráficos de todo el mundo a los Objetivos del Milenio de la ONU, propuesta que es presentada oficialmente en el Instituto Cervantes de Nueva York en octubre del dicho año,con motivo de la Asamblea General de las Naciones Unidas, bajo el patrocinio del Gobierno y el apoyo técnico de la Agencia EFE de España, mostrando a los medios de comunicación acreditados ante el alto organismo internacional, un DVD conteniendo el compromiso explícito de apoyo a la difusión de los referidos Objetivos del Milenio, de algunos de los principales humoristas gráficos iberoamericanos, como acción inicial coordinada del proyecto.
En 2012, y a propuesta del claustro académico de la Universidad de Alcalá de Henares, es nombrado Director Técnico del Instituto Quevedo del Humor, primer centro específico universitario fundado en España de estudios sobre el humor en todas sus facetas.” (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Iberia, Líneas Aéreas de España -- Anècdotes Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "Libro híbrido que combinaba la historia de la empresa de aviación Iberia con viñetas humorísticas que iban ilustrando el recorrido. Por el otro lado del libro la portada tenía como título 60 AÑOS VOLANDO ALTO." (www.tebeosfera.com) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194571 60 años de anécdotas. 60 años volando alto [Llibres] / Forges (1942-) . - Madrid (Madrid) : Iberia, líneas aéreas de España, 1927-1987 . - [32] f. : il. ; 28 cm.
ISSN : 844040020X
“Antonio Fraguas de Pablo, conocido como Forges (Madrid, 17 de enero de 1942), es un humorista gráfico español. Su nombre artístico es la traducción catalana de su primer apellido. Fue bautizado con el nombre Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo.
Hijo de madre catalana y padre gallego (el escritor y periodista Antonio Fraguas Saavedra), pasó su infancia en una amplia familia en la que es el segundo de nueve hermanos. Fue un mal estudiante, pero un gran lector de Richmal Crompton y sus libros sobre Guillermo Brown. Cursó en Madrid estudios de bachillerato (en el instituto Cervantes) y de ingeniería de telecomunicación —que no terminó— y Ciencias Sociales.
En 1956 a sus 14 años comienza a trabajar como técnico de telecine en Televisión Española y como mezclador de imagen desde 1962. Abandonó la plantilla de TVE siendo Coordinador de Estudio en 1973 para dedicarse profesionalmente al humor gráfico.
Había publicado su primer dibujo en 1964 en el diario Pueblo, de la mano de Jesús Hermida, y luego pasó a Informaciones. Jesús de la Serna le encomendó el chiste editorial. Hizo el servicio militar como furriel de artillería, y se casó y tuvo tres hijas y un hijo.
En 1970 comienza a colaborar en Diez Minutos y trabaja en las revistas de humor Hermano Lobo, Por Favor y El Jueves, y en los semanarios Sábado Gráfico, Interviú, Lecturas, etc.
Desde 1982 publicaba el chiste editorial en Diario 16 y posteriormente en El Mundo, pero dejó este periódico después de haber sido uno de sus siete fundadores, y en 1995 pasó a firmar el chiste editorial de El País.
En 1992 aparece su novela "Doce de Babilonia". Forges se revela como un novelista bastante sólido y ordenado, aunque quizá pecando de excesiva dependencia del humor gráfico en el planteamiento "gamberro" de sus rasgos humorísticos. Ambientada en una imaginaria Babilonia, narra las vicisitudes de un grupo de sabios, los doce Akadémikos, a quienes persigue el Sumo Sacerdote de la ciudad, Okrom, por el odio que este sujeto tiene a cualquier avance técnico, cultural o científico. La protección que el rey Nabucodonosor les dispensa no es suficiente para librarles de la persecución. Ideológicamente muy simple en sus planteamientos, incurre voluntariamente en anacronismos a fin de presentar la historia como una eterna lucha entre el Odio y el Amor, el Terror y el Humor.
Ha dirigido dos películas (País S.A., 1975, y El bengador Gusticiero y su pastelera madre, 1977) y cuatro series de humor en televisión, El Muliñandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) y 24 horas aquí (1976), en TVE; y Deforme semanal (1991), en Telemadrid con su hermano José María Fraguas. En radio ha participado en programas como Protagonistas de Luis del Olmo y La Ventana de Javier Sardá y Gemma Nierga, y actualmente lo hace en No es un día cualquiera, de RNE, con Pepa Fernández. Muy partidario de las nuevas tecnologías digitales, una antología de sus trabajos aparece diariamente en su página web (www.forges.com).
Además en 2014 presentó y dirigió el programa de televisión Pecadores impequeibols en La 2 de TVE.
Como humorista utiliza unos muy personales bocadillos de gruesa línea negra y un refinado lenguaje extraído directamente de la calle. «Inventor» de palabras y modismos léxicos («gensanta, stupendo, bocata, firulillo, esborcio, jobreído, gürtélido, tontolcool», etc.), es uno de los pocos humoristas con un oído sensible al lenguaje popular. Gráficamente ha creado, asimismo, el taco o palabra malsonante tachado en los textos de sus dibujos, consiguiendo una expresión léxica atenuada para algunos de sus personajes de acendrado lenguaje coloquial popular.
En su obra ocupa un lugar fundamental el costumbrismo y la crítica social. Su fuerte es la visión crítica de las situaciones de la vida cotidiana. Forges ha creado toda una extensa iconografía de personajes y situaciones cómicas que refleja la idiosincrasia y la sociología de la España contemporánea.
Una parte sustancial de su obra la constituyen los álbumes sobre historia de España en cómic y sobre informática para torpes. Afirma que en España no hace falta inspiración para ser humorista. En 2007 interviene en el libro homenaje a Uderzo (actual autor de Astérix y Obélix), con motivo de su octogésimo cumpleaños, álbum en el que 30 artistas del cómic mundial han dibujado aventuras de los mencionados personajes, pero con sus respectivos estilos.
En 2008 propone a instituciones españolas la posibilidad de lograr el apoyo de los humoristas gráficos de todo el mundo a los Objetivos del Milenio de la ONU, propuesta que es presentada oficialmente en el Instituto Cervantes de Nueva York en octubre del dicho año,con motivo de la Asamblea General de las Naciones Unidas, bajo el patrocinio del Gobierno y el apoyo técnico de la Agencia EFE de España, mostrando a los medios de comunicación acreditados ante el alto organismo internacional, un DVD conteniendo el compromiso explícito de apoyo a la difusión de los referidos Objetivos del Milenio, de algunos de los principales humoristas gráficos iberoamericanos, como acción inicial coordinada del proyecto.
En 2012, y a propuesta del claustro académico de la Universidad de Alcalá de Henares, es nombrado Director Técnico del Instituto Quevedo del Humor, primer centro específico universitario fundado en España de estudios sobre el humor en todas sus facetas.” (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Iberia, Líneas Aéreas de España -- Anècdotes Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "Libro híbrido que combinaba la historia de la empresa de aviación Iberia con viñetas humorísticas que iban ilustrando el recorrido. Por el otro lado del libro la portada tenía como título 60 AÑOS VOLANDO ALTO." (www.tebeosfera.com) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194571 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000011230 CE FOR Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Adieu Brindavoine suivi de la fleur au fusil Tipus de document : Llibres Autors : Jacques Tardi (1946-), Autor ; Anne Delobel Editorial : Brussel·les [Bèlgica] : Casterman Data de publicació : cop. 1979 Nombre de pàgines : 60 p ll. : il. col. Dimensions : 31 cm ISBN/ISSN/DL : 978-2-203-30505-2 Nota general : "Jacques Tardi és un dibuixant de còmics francès, nascut el 30 d'agost de 1946 a Valença, Droma. Sovint se'l coneix simplement com Tardi. Té un estil similar al d'Hergé, el creador de Tintin. És el creador de l'heroïna Adèle Blanc-Sec i d'altres antiherois en contextos de fulletó o bé d'antibel·licistes.
Tardi, era fill d'un militar que estava destinat a Alemanya, motiu pel qual i va créixer. El seu pare va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, i això va fer que el seu pare abandonés l'exèrcit, aquest fet va marcar el treball de Tardi com a autor.[1]
Es va graduar a l'École nationale des Beaux-Arts de Lió i l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París, comença a escriure còmics els 1969, a la revista d'estil franco-belga Pilote, inicialment il·lustrava historietes de Jean Giraud i Serge de Beketch, abans de crear la seva pròpia sèrie Rumeur sur le Rouergue el 1972.[2]
Autor molt versàtil, Tardi va adaptar novel·les del controvertit escriptor Louis-Ferdinand Céline o del novel·lista Léo Malet. Tardi és l'autor de la famosa heroïna Adèle Blanc-Sec.
Va fer novel·les gràfiques antibel·licistes:C'était la guerre des tranchées, Le trou d'obus, Putain de Guerre... i la Comuna de París: Le cri du peuple.
L'obra de Jacques Tardi, tant si és amb guions propis, com en els d'altres, busseja, en la figura de l'antiheroi, de l'individu perdedor i inadaptat.[3] La seva obra és una obra d'un estil molt personal, i no es deixa influenciar, per les conjuntures, el seu grafisme busca la profunditat en el contrast entre el negre i la llum, amb una especial cura dels ambients." (www.wikipedia.org)Idioma : Francès (fre) Matèries : Còmic Europeu Classificació : 821.133.1-3"19"(084.11) Resum : "Cet album nous fait découvrir Lucien Brindavoine, personnage qui jouera un rôle-clé dans les prochaines aventures d'Adèle Blanc-Sec. Entraîné dans une aventure qui le dépasse complètement, rencontrant des individus plus loufoques les uns que les autres, Brindavoine nous apparaît avec tous ses défauts et ses faiblesses: lâche, profiteur, mais tellement humain.- Présentation de l'éditeur-." (www.franceculture.fr) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194632 Adieu Brindavoine suivi de la fleur au fusil [Llibres] / Jacques Tardi (1946-), Autor ; Anne Delobel . - Brussel·les (Cantersteen 47, boîte 4 à B, 1000, Bèlgica) : Casterman, cop. 1979 . - 60 p : il. col. ; 31 cm.
ISBN : 978-2-203-30505-2
"Jacques Tardi és un dibuixant de còmics francès, nascut el 30 d'agost de 1946 a Valença, Droma. Sovint se'l coneix simplement com Tardi. Té un estil similar al d'Hergé, el creador de Tintin. És el creador de l'heroïna Adèle Blanc-Sec i d'altres antiherois en contextos de fulletó o bé d'antibel·licistes.
Tardi, era fill d'un militar que estava destinat a Alemanya, motiu pel qual i va créixer. El seu pare va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, i això va fer que el seu pare abandonés l'exèrcit, aquest fet va marcar el treball de Tardi com a autor.[1]
Es va graduar a l'École nationale des Beaux-Arts de Lió i l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París, comença a escriure còmics els 1969, a la revista d'estil franco-belga Pilote, inicialment il·lustrava historietes de Jean Giraud i Serge de Beketch, abans de crear la seva pròpia sèrie Rumeur sur le Rouergue el 1972.[2]
Autor molt versàtil, Tardi va adaptar novel·les del controvertit escriptor Louis-Ferdinand Céline o del novel·lista Léo Malet. Tardi és l'autor de la famosa heroïna Adèle Blanc-Sec.
Va fer novel·les gràfiques antibel·licistes:C'était la guerre des tranchées, Le trou d'obus, Putain de Guerre... i la Comuna de París: Le cri du peuple.
L'obra de Jacques Tardi, tant si és amb guions propis, com en els d'altres, busseja, en la figura de l'antiheroi, de l'individu perdedor i inadaptat.[3] La seva obra és una obra d'un estil molt personal, i no es deixa influenciar, per les conjuntures, el seu grafisme busca la profunditat en el contrast entre el negre i la llum, amb una especial cura dels ambients." (www.wikipedia.org)
Idioma : Francès (fre)
Matèries : Còmic Europeu Classificació : 821.133.1-3"19"(084.11) Resum : "Cet album nous fait découvrir Lucien Brindavoine, personnage qui jouera un rôle-clé dans les prochaines aventures d'Adèle Blanc-Sec. Entraîné dans une aventure qui le dépasse complètement, rencontrant des individus plus loufoques les uns que les autres, Brindavoine nous apparaît avec tous ses défauts et ses faiblesses: lâche, profiteur, mais tellement humain.- Présentation de l'éditeur-." (www.franceculture.fr) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194632 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000013869 CE TAR Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Aghardi Tipus de document : Llibres Autors : Enric Sió (1942-1998), Autor ; Romà Gubern (1935-), Prologuista, etc Editorial : Barcelona : EDT-Editores de Tebeos Data de publicació : DL 2013 Nombre de pàgines : 144 p ll. : il. Dimensions : 32 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-9947-583-7 Nota general : Pròleg de l'edició original de 1979.
"Enric Sió i Guardiola (Badalona, Barcelonès, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un dibuixant, il·lustrador, fotògraf i publicista català.
Va realitzar estudis en Economia i Belles Arts. Començà la seva carrera a l'editorial Mateu als 17 anys. Juntament amb altres autors de la seva mateixa generació, com Josep María Beá (1942), Luis García (1946), Felipe Hernández Cava (1953), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940) o Adolfo Usero (1941) va participar en la renovació del còmic espanyol, sent adscrit habitualment al grup d'estil "pictòric" i la Fleetway Agency. Treballà a les publicacions Valentina, Dràcula, Linus, Rambla, La oca i el diari Avui, entre d'altres. Col·laborà amb Romà Gubern en el llibre El llenguatge dels còmics. Als anys 80 va deixar el camp del còmic per tornar a la il·lustració.
La seva obra és pionera dins l'Estat Espanyol prenent com a un dels seus eixos temàtics la societat contemporània.
Fill del director d'una empresa tèxtil, Enric va estudiar Economia però la seva vocació el va dur a iniciar també Belles Arts. El 1960 començà professionalment com historietista en l'Editorial Mateu i després Bruguera, publicant també historietes romàntiques en la revista Valentine, de l'editorial britànica Fleetway, a través de l'agència Seleccions Il·lustrades. Aviat les abandonà, davant les escasses perspectives econòmiques i es col·locà com redactor i supervisor en l'editorial catalana Edicions 62/Edicions Península durant any i mig.
En 1966 torna al còmic, desenvolupant diversos episodis del còmic bèl·lic Battler Britton. En 1967 dibuixa per a una edició en fascicles de l'editorial Salvat dues històries a color: Nus i l'Atleta i Sorang en les quals va experimentar diverses innovacions visuals i narratives.
El seu nom no va començar a "sonar" en el món del còmic fins que un any després dibuixà per encàrrec de la revista Oriflama, Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor l'any 1968. És en aquesta obra que Sió defineix el seu estil personal. És una subtil sàtira de la vida cultural i política de la Catalunya de l'època, i en ella introdueix personatges d'aquesta realitat, tant polítics com de la societat, en un univers de ciència-ficció. Se'l considera el primer còmic políticament crític i d'oposició contra el franquisme.
A finals dels anys seixanta es desenvolupava l'èxit massiu de les fotonovel·les com a símbol de la literatura popular. Aquest gènere, nascut a Itàlia l'any 1947 i traspassat amb èxit a altres països sobretot els d'arrel llatina, tenia unes vendes espectaculars als quioscs. Amb Emili Teixidor al guió decideixen fer-ne una paròdia, que es publica al número 84 de juny de 1969 de Oriflama.
En 1969 i 1970 dibuixa les sèries Aghardi primerament (publicada en la revista italiana Linus i en una versió autocensurada en la desapareguda revista espanyola especialitzada en música pop Mundo Joven) i Les meves pors (que van ser publicades en la revista de terror Drácula i altres). Alhora crea, sobre una idea del seu amic, el guionista Andrés Martín, la que es considera la seva obra mestra, Mara, en la qual continua els seus experiments estilístics i narratius. Consta de 16 contes apareguts originàriament en la revista Linus. Alguns d'ells van ser publicats a Espanya per la revista Bocaccio de Barcelona i posteriorment en la revista espanyola d'estudi del còmic Sunday de Madrid, però només va ser recopilat com àlbum en una edició de 1980 per Editorial Nova Frontera. Aquesta va comptar amb un pròleg del seu amic Carlos Saura. De manera anecdòtica, s'ha de dir que ja en 1975 Sió creà una única planxa de Mara destinada al periòdic del PSI Laboro en que Mara dialoga amb Valentina, l'heroïna creada per Guido Crepax, sobre els darrers condemnats a mort pel règim franquista, essent censurada per la direcció del diari i prohibida, per aquest motiu, la seva publicació per l'autor.
En el mes de juny de 1972 exposa originals dels seus còmics a la sala Aixelà de Barcelona. El motiu és la presentació del llibre de Romà Gubern El lenguaje de los comics. Sió en va ser l'inductor i el col·laborador principal.
En 1974 es va exiliar voluntàriament a Milà, on a Itàlia reconeix:
«l'asfíxia que em produeix el grisenc panorama social i polític espanyol"»
Allí va conèixer a autors italians de còmic adult, amb els quals es va identificar i amb els quals ha estat comparat amb freqüència, com el mateix Guido Crepax, Hugo Pratt o Dino Battaglia. En aquest país va publicar Mara i Aghardi a la revista Linus i participa en una secció de l'obra Il Casanova, si bé se li va demanar que la modifiqués a causa del seu alt contingut eròtic. Es publicarà posteriorment i sense censurar en la revista Rambla.
En 1977 s'instal·la amb la seva esposa en el Barri Llatí de París i publica per a l'Editorial Larousse diversos episodis de la sèrie Els Grans Descobriments (publicats a Espanya per Planeta) i per a la revista Charlie Hebdo.
Va tornar a Barcelona en 1979 on va crear una sèrie de contes curts que es van publicar en les revistes Rambla, en Totem i en la francesa Pilote. Destaquen en aquesta època alguns contes curts, com els de la col·lecció Qüestió de fe, així com d'altres com Labyrinthes, Cadaqués, Finisterre, Solstice d'été i 40 en 80.
En 1985 i aprofitant l'èxit de les revistes de còmic adult, llança com editor la revista L'Oca, de format similar a la italiana Linus i en la qual publica a alguns dels seus autors favorits com Crepax, Battaglia o Sergio Toppi a més d'obres pròpies i articles culturals. Va ser concebuda com una alternativa culta i de qualitat a les revistes de l'època que Sió menyspreava, no obstant això no va tenir èxit i va haver de deixar de publicar-se després de només quatre números, deixant inacabades algunes sèries.
Després d'aquesta experiència va abandonar la historieta per a dedicar-se a altres tasques creatives com la fotografia, la publicitat o el cinema. Va publicar en 1992 un llibre de fotografia titulat Barcelona, Maca! amb imatges nues en llocs emblemàtics de la ciutat. En una d'aquestes fotografies una model es va despullar durant un partit entre el Reial Madrid i el Barcelona en el Camp Nou, moment que va ser recollit pels mitjans de comunicació presents causant considerable revolada. En el camp de la publicitat destaca la seva campanya per a la marca Benetton. Com il·lustrador va realitzar entre molts altres encàrrecs la portada del disc Visca l'Amor de Guillermina Motta.
El seu últim treball va ser una caricatura de Pinochet que va ser publicada en el diari Avui el 31 d'octubre de 1998, dia que va sofrir un vessament cerebral pel qual va morir.
L'obra de Sió s'emmarca en els corrents que van sorgir a mitjans dels 60 entre els autors de còmic europeus que reclamaven la majoria d'edat de la historieta com una forma d'art culta i lliure. Sempre va considerar al còmic com una forma d'art comparable al cinema o la literatura, i les seves obres busquen un nivell expressiu i conceptual molt superior al còmic tradicional. Per això recorre a complexos recursos gràfics variant deliberadament el seu estil, de vegades en la mateixa pàgina, per a assolir un expressionisme inusual en la historieta convencional. L'assagista Javier Coma el va incloure entre els dotze clàssics del còmic espanyol en la seva obra de 1981 I ens vam anar a fer Vinyetes.
La historieta Mara es considera generalment la seva obra mestra. És una col·lecció de 16 contes surrealistes escenificats en una mansió barcelonina barroca i decadent. D'ella Román Gubern va dir:
«Mai, abans de Mara, el còmic espanyol havia desenvolupat una posada en escena tan elaborada, tan brillant i imaginativa... Amb Mara es va col·locar al còmic espanyol un llistó artístic tan alt que difícilment podria ser superat pels dibuixants que conreessin una línia artística afí o similar» ? Romà Gubern
Fortament compromès amb el còmic com expressió artística menyspreava la historieta tradicional:
«si hagués de fer supermans em pegaria un tir» va dir en una entrevista. En 1984 va signar al costat d'altres dibuixants i intel·lectuals un manifest contra una exposició en homenatge a Hergé al que consideraven infantiloide i reaccionari. La seva tècnica es basa en l'ús de fotografies com base per als seus dibuixos el que li ha valgut no poques crítiques, la revista de crítica El Wendigo va arribar a dir del seu estil que era:
«una mostra freda i buida del que es pot fer amb una ampliadora fotogràfica»." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Una de las tareas más agradables para los que trabajamos en EDT es la relacionada con nuestra particular "memoria histórica", consistente en recuperar a muchos grandes del tebeo español, injustamente abandonados.
Hoy le toca el turno a Enric Sió, uno de los grandes olvidados de nuestra historia bastante reciente, y del que desde hace mucho no hay obra impresa en nuestras librerías. Miembro destacado de la gauche divine, aquel movimiento cultural algo elitista que nació en la Barcelona del inmediato postfranquismo, Sió fue un renovador de la historieta, muy atento a las corrientes tebeísticas que por ese entonces llegaban de Francia e Italia. De él publicamos, como primer plato de lo que desearíamos fuera un largo festín, su Aghardi, una obra situada entre lo fantástico y la ciencia ficción, muy influenciada por los libros, tan de moda en aquellos años, de Pauwels y Bergier y de Von Däniken."
(www.casadellibro.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195065 Aghardi [Llibres] / Enric Sió (1942-1998), Autor ; Romà Gubern (1935-), Prologuista, etc . - Barcelona (Barcelona) : EDT-Editores de Tebeos, DL 2013 . - 144 p : il. ; 32 cm.
ISBN : 978-84-9947-583-7
Pròleg de l'edició original de 1979.
"Enric Sió i Guardiola (Badalona, Barcelonès, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un dibuixant, il·lustrador, fotògraf i publicista català.
Va realitzar estudis en Economia i Belles Arts. Començà la seva carrera a l'editorial Mateu als 17 anys. Juntament amb altres autors de la seva mateixa generació, com Josep María Beá (1942), Luis García (1946), Felipe Hernández Cava (1953), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940) o Adolfo Usero (1941) va participar en la renovació del còmic espanyol, sent adscrit habitualment al grup d'estil "pictòric" i la Fleetway Agency. Treballà a les publicacions Valentina, Dràcula, Linus, Rambla, La oca i el diari Avui, entre d'altres. Col·laborà amb Romà Gubern en el llibre El llenguatge dels còmics. Als anys 80 va deixar el camp del còmic per tornar a la il·lustració.
La seva obra és pionera dins l'Estat Espanyol prenent com a un dels seus eixos temàtics la societat contemporània.
Fill del director d'una empresa tèxtil, Enric va estudiar Economia però la seva vocació el va dur a iniciar també Belles Arts. El 1960 començà professionalment com historietista en l'Editorial Mateu i després Bruguera, publicant també historietes romàntiques en la revista Valentine, de l'editorial britànica Fleetway, a través de l'agència Seleccions Il·lustrades. Aviat les abandonà, davant les escasses perspectives econòmiques i es col·locà com redactor i supervisor en l'editorial catalana Edicions 62/Edicions Península durant any i mig.
En 1966 torna al còmic, desenvolupant diversos episodis del còmic bèl·lic Battler Britton. En 1967 dibuixa per a una edició en fascicles de l'editorial Salvat dues històries a color: Nus i l'Atleta i Sorang en les quals va experimentar diverses innovacions visuals i narratives.
El seu nom no va començar a "sonar" en el món del còmic fins que un any després dibuixà per encàrrec de la revista Oriflama, Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor l'any 1968. És en aquesta obra que Sió defineix el seu estil personal. És una subtil sàtira de la vida cultural i política de la Catalunya de l'època, i en ella introdueix personatges d'aquesta realitat, tant polítics com de la societat, en un univers de ciència-ficció. Se'l considera el primer còmic políticament crític i d'oposició contra el franquisme.
A finals dels anys seixanta es desenvolupava l'èxit massiu de les fotonovel·les com a símbol de la literatura popular. Aquest gènere, nascut a Itàlia l'any 1947 i traspassat amb èxit a altres països sobretot els d'arrel llatina, tenia unes vendes espectaculars als quioscs. Amb Emili Teixidor al guió decideixen fer-ne una paròdia, que es publica al número 84 de juny de 1969 de Oriflama.
En 1969 i 1970 dibuixa les sèries Aghardi primerament (publicada en la revista italiana Linus i en una versió autocensurada en la desapareguda revista espanyola especialitzada en música pop Mundo Joven) i Les meves pors (que van ser publicades en la revista de terror Drácula i altres). Alhora crea, sobre una idea del seu amic, el guionista Andrés Martín, la que es considera la seva obra mestra, Mara, en la qual continua els seus experiments estilístics i narratius. Consta de 16 contes apareguts originàriament en la revista Linus. Alguns d'ells van ser publicats a Espanya per la revista Bocaccio de Barcelona i posteriorment en la revista espanyola d'estudi del còmic Sunday de Madrid, però només va ser recopilat com àlbum en una edició de 1980 per Editorial Nova Frontera. Aquesta va comptar amb un pròleg del seu amic Carlos Saura. De manera anecdòtica, s'ha de dir que ja en 1975 Sió creà una única planxa de Mara destinada al periòdic del PSI Laboro en que Mara dialoga amb Valentina, l'heroïna creada per Guido Crepax, sobre els darrers condemnats a mort pel règim franquista, essent censurada per la direcció del diari i prohibida, per aquest motiu, la seva publicació per l'autor.
En el mes de juny de 1972 exposa originals dels seus còmics a la sala Aixelà de Barcelona. El motiu és la presentació del llibre de Romà Gubern El lenguaje de los comics. Sió en va ser l'inductor i el col·laborador principal.
En 1974 es va exiliar voluntàriament a Milà, on a Itàlia reconeix:
«l'asfíxia que em produeix el grisenc panorama social i polític espanyol"»
Allí va conèixer a autors italians de còmic adult, amb els quals es va identificar i amb els quals ha estat comparat amb freqüència, com el mateix Guido Crepax, Hugo Pratt o Dino Battaglia. En aquest país va publicar Mara i Aghardi a la revista Linus i participa en una secció de l'obra Il Casanova, si bé se li va demanar que la modifiqués a causa del seu alt contingut eròtic. Es publicarà posteriorment i sense censurar en la revista Rambla.
En 1977 s'instal·la amb la seva esposa en el Barri Llatí de París i publica per a l'Editorial Larousse diversos episodis de la sèrie Els Grans Descobriments (publicats a Espanya per Planeta) i per a la revista Charlie Hebdo.
Va tornar a Barcelona en 1979 on va crear una sèrie de contes curts que es van publicar en les revistes Rambla, en Totem i en la francesa Pilote. Destaquen en aquesta època alguns contes curts, com els de la col·lecció Qüestió de fe, així com d'altres com Labyrinthes, Cadaqués, Finisterre, Solstice d'été i 40 en 80.
En 1985 i aprofitant l'èxit de les revistes de còmic adult, llança com editor la revista L'Oca, de format similar a la italiana Linus i en la qual publica a alguns dels seus autors favorits com Crepax, Battaglia o Sergio Toppi a més d'obres pròpies i articles culturals. Va ser concebuda com una alternativa culta i de qualitat a les revistes de l'època que Sió menyspreava, no obstant això no va tenir èxit i va haver de deixar de publicar-se després de només quatre números, deixant inacabades algunes sèries.
Després d'aquesta experiència va abandonar la historieta per a dedicar-se a altres tasques creatives com la fotografia, la publicitat o el cinema. Va publicar en 1992 un llibre de fotografia titulat Barcelona, Maca! amb imatges nues en llocs emblemàtics de la ciutat. En una d'aquestes fotografies una model es va despullar durant un partit entre el Reial Madrid i el Barcelona en el Camp Nou, moment que va ser recollit pels mitjans de comunicació presents causant considerable revolada. En el camp de la publicitat destaca la seva campanya per a la marca Benetton. Com il·lustrador va realitzar entre molts altres encàrrecs la portada del disc Visca l'Amor de Guillermina Motta.
El seu últim treball va ser una caricatura de Pinochet que va ser publicada en el diari Avui el 31 d'octubre de 1998, dia que va sofrir un vessament cerebral pel qual va morir.
L'obra de Sió s'emmarca en els corrents que van sorgir a mitjans dels 60 entre els autors de còmic europeus que reclamaven la majoria d'edat de la historieta com una forma d'art culta i lliure. Sempre va considerar al còmic com una forma d'art comparable al cinema o la literatura, i les seves obres busquen un nivell expressiu i conceptual molt superior al còmic tradicional. Per això recorre a complexos recursos gràfics variant deliberadament el seu estil, de vegades en la mateixa pàgina, per a assolir un expressionisme inusual en la historieta convencional. L'assagista Javier Coma el va incloure entre els dotze clàssics del còmic espanyol en la seva obra de 1981 I ens vam anar a fer Vinyetes.
La historieta Mara es considera generalment la seva obra mestra. És una col·lecció de 16 contes surrealistes escenificats en una mansió barcelonina barroca i decadent. D'ella Román Gubern va dir:
«Mai, abans de Mara, el còmic espanyol havia desenvolupat una posada en escena tan elaborada, tan brillant i imaginativa... Amb Mara es va col·locar al còmic espanyol un llistó artístic tan alt que difícilment podria ser superat pels dibuixants que conreessin una línia artística afí o similar» ? Romà Gubern
Fortament compromès amb el còmic com expressió artística menyspreava la historieta tradicional:
«si hagués de fer supermans em pegaria un tir» va dir en una entrevista. En 1984 va signar al costat d'altres dibuixants i intel·lectuals un manifest contra una exposició en homenatge a Hergé al que consideraven infantiloide i reaccionari. La seva tècnica es basa en l'ús de fotografies com base per als seus dibuixos el que li ha valgut no poques crítiques, la revista de crítica El Wendigo va arribar a dir del seu estil que era:
«una mostra freda i buida del que es pot fer amb una ampliadora fotogràfica»." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Una de las tareas más agradables para los que trabajamos en EDT es la relacionada con nuestra particular "memoria histórica", consistente en recuperar a muchos grandes del tebeo español, injustamente abandonados.
Hoy le toca el turno a Enric Sió, uno de los grandes olvidados de nuestra historia bastante reciente, y del que desde hace mucho no hay obra impresa en nuestras librerías. Miembro destacado de la gauche divine, aquel movimiento cultural algo elitista que nació en la Barcelona del inmediato postfranquismo, Sió fue un renovador de la historieta, muy atento a las corrientes tebeísticas que por ese entonces llegaban de Francia e Italia. De él publicamos, como primer plato de lo que desearíamos fuera un largo festín, su Aghardi, una obra situada entre lo fantástico y la ciencia ficción, muy influenciada por los libros, tan de moda en aquellos años, de Pauwels y Bergier y de Von Däniken."
(www.casadellibro.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195065 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000018970 CE SIO Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : El ala rota Tipus de document : Llibres Autors : Kim (1941-), Autor ; Antonio Altarriba, Autor Editorial : Barcelona : Norma Editorial Data de publicació : 2016 Nombre de pàgines : 262 p ll. : il. Dimensions : 27 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-679-2323-0 Nota general : "Joaquim Aubert Puigarnau, més conegut amb el pseudònim de Kim (Barcelona, 1941-), és un dibuixant de còmics català. Format en Belles Arts i interessat en la pintura, aviat va trobar-se fent còmics i il·lustracions a publicacions de l'underground barceloní. Les primeres vinyetes les va publicar a la revista musical Vibraciones, dirigida per Àngel Casas. El 1977 va començar a dibuixar a la revista satírica El Jueves, i li encarregaren un personatge que ningú volia dibuixar "un fatxa", així va fer la primera pàgina de Martínez el Facha, que s'ha convertit en l'únic personatge que ha aparegut de manera ininterrompuda a les pàgines d'aquesta revista des del primer número fins al 2015. Les seves sàtires contra la ultradreta Espanyola més rància i reaccionària es fan a través de les desventures d'en Martínez, el seu company Adolfito, i el gendre del primer, que sempre els pren el pèl. Les historietes de Martínez el Facha s'han recopilat en més d'una vintena d'àlbums. Kim ha col·laborat també a revistes com Por Favor, Mata Ratos, Rambla, El Víbora i Makoki.
El 1995 fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i el 2007 amb el Premi Internacional d'Humor Gat Perich. L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Còmic, concedit pel CoNCA, per l'obra El arte de volar, realitzada conjuntament amb Antonio Altarriba. El mateix any també va rebre el Premi Notari de l'Humor, a la Universitat d'Alacant." (www.wikipedia.org)
"Antonio Altarriba Ordóñez (Saragossa, 1952-) és un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió espanyol. Va exercir, fins a 2013, com a catedràtic de literatura francesa en la Universitat del País Basc. Antonio Altarriba va néixer a una família de classe mitjana formada per Antonio Altarriba Lope, combatent anarquista a la Guerra Civil Espanyola, exiliat a França i retornat a Espanya als anys cinquanta, i Petra, una mestressa de casa d'accentuada religiositat. Sol afirmar, per això, que és fill d'un anarquista i una monja.
La seva infància i adolescència la va passar a Saragossa, però passava els estius a França, on el seu pare encara conservava algunes de les amistats que havia forjat en la seva lluita en el bàndol republicà durant la Guerra Civil. La família va conèixer aviat la penúria econòmica quan al seu pare li van embargar la fàbrica de la qual era copropietari i les seves propietats a causa d'un desfalc comès per un dels seus socis. Malgrat tot, el jove Altarriba va aconseguir llicenciar-se en Filologia Francesa i va arribar a ser catedràtic de Literatura francesa a la Universitat del País Basc.
Als anys vuitanta es va iniciar al món del còmic, primer amb el Col·lectiu Z a la revista Bustrófedon i col·laborant amb el dibuixant Luis Royo a De vuelta (Miguel Marcos, 1983) i Desfase (Ikusager, 1987). Va publicar també la revista teòrica Neuróptica l l'any 1987 el llibre Comicsarías junt a Antonio Remesar. Va participar en la producció de la sèrie documental Cómic: Noveno arte l'any 1989 i a l'organització de l'exposició Made in Tintín(1993). Ja als anys noranta es va dedicar més a la literatura. Va participar en les antologies Relatos de Zaragoza (1990), Narrativa corta en Euskadi (1992) i Los que más cuentan (1995), quedant finalista al XVIII Premi La sonrisa vertical (1996) amb Los Cuerpos entretejidos.
L'any 2002 aconsegueix el Premi Euskadi de Literatura amb la novel·la La memoria de la nieve i després torna a dedicar-se a la historieta, produint assaigs i guions. Cal destacar entre els últims, sempre per Edicions de Ponent, El arte de volar (2009), una biografia del seu pare, que es va suïcidar als 90 anys en una residència per gent gran l'any 2001, amb la que ha obtingut molts premis, incloent el Nacional del Cómic. L'any 2015 rep al Festival del Còmic d'Angulema el Gran premi ACBD de la crítica pel còmic Moi, assassin, amb dibuixos de Keko." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà
CòmicsClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "La madre de Petra murió al dar a luz a su hija, y con la desgracia, su propio padre intentó matarla. Desde entonces Petra tiene el brazo inmóvil ahora, en sus últimos días de vida, su hijo, Antonio Altarriba, descubre que ella lo ha mantenido en secreto. La percepción de Antonio cambia radicalmente y entonces, reconstruye la historia de su madre, mujer devota y sufridora, que ha sido maltratada por un país dominado por hombres.
El ala rota es la otra cara de El arte de volar (Premio Nacional de cómic 2010), dos obras que forman un díptico donde los autores, Antonio Altarriba y Kim, repasan la historia política española del siglo XX —la caída de la monarquía, la segunda república, la guerra civil, la dictadura de Franco, el exilio, la II guerra mundial y el retorno del exilio— a través de las vivencias de sus dos protagonistas." (www.normaeditorial.com)
Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=196511 El ala rota [Llibres] / Kim (1941-), Autor ; Antonio Altarriba, Autor . - Barcelona : Norma Editorial, 2016 . - 262 p : il. ; 27 cm.
ISBN : 978-84-679-2323-0
"Joaquim Aubert Puigarnau, més conegut amb el pseudònim de Kim (Barcelona, 1941-), és un dibuixant de còmics català. Format en Belles Arts i interessat en la pintura, aviat va trobar-se fent còmics i il·lustracions a publicacions de l'underground barceloní. Les primeres vinyetes les va publicar a la revista musical Vibraciones, dirigida per Àngel Casas. El 1977 va començar a dibuixar a la revista satírica El Jueves, i li encarregaren un personatge que ningú volia dibuixar "un fatxa", així va fer la primera pàgina de Martínez el Facha, que s'ha convertit en l'únic personatge que ha aparegut de manera ininterrompuda a les pàgines d'aquesta revista des del primer número fins al 2015. Les seves sàtires contra la ultradreta Espanyola més rància i reaccionària es fan a través de les desventures d'en Martínez, el seu company Adolfito, i el gendre del primer, que sempre els pren el pèl. Les historietes de Martínez el Facha s'han recopilat en més d'una vintena d'àlbums. Kim ha col·laborat també a revistes com Por Favor, Mata Ratos, Rambla, El Víbora i Makoki.
El 1995 fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i el 2007 amb el Premi Internacional d'Humor Gat Perich. L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Còmic, concedit pel CoNCA, per l'obra El arte de volar, realitzada conjuntament amb Antonio Altarriba. El mateix any també va rebre el Premi Notari de l'Humor, a la Universitat d'Alacant." (www.wikipedia.org)
"Antonio Altarriba Ordóñez (Saragossa, 1952-) és un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió espanyol. Va exercir, fins a 2013, com a catedràtic de literatura francesa en la Universitat del País Basc. Antonio Altarriba va néixer a una família de classe mitjana formada per Antonio Altarriba Lope, combatent anarquista a la Guerra Civil Espanyola, exiliat a França i retornat a Espanya als anys cinquanta, i Petra, una mestressa de casa d'accentuada religiositat. Sol afirmar, per això, que és fill d'un anarquista i una monja.
La seva infància i adolescència la va passar a Saragossa, però passava els estius a França, on el seu pare encara conservava algunes de les amistats que havia forjat en la seva lluita en el bàndol republicà durant la Guerra Civil. La família va conèixer aviat la penúria econòmica quan al seu pare li van embargar la fàbrica de la qual era copropietari i les seves propietats a causa d'un desfalc comès per un dels seus socis. Malgrat tot, el jove Altarriba va aconseguir llicenciar-se en Filologia Francesa i va arribar a ser catedràtic de Literatura francesa a la Universitat del País Basc.
Als anys vuitanta es va iniciar al món del còmic, primer amb el Col·lectiu Z a la revista Bustrófedon i col·laborant amb el dibuixant Luis Royo a De vuelta (Miguel Marcos, 1983) i Desfase (Ikusager, 1987). Va publicar també la revista teòrica Neuróptica l l'any 1987 el llibre Comicsarías junt a Antonio Remesar. Va participar en la producció de la sèrie documental Cómic: Noveno arte l'any 1989 i a l'organització de l'exposició Made in Tintín(1993). Ja als anys noranta es va dedicar més a la literatura. Va participar en les antologies Relatos de Zaragoza (1990), Narrativa corta en Euskadi (1992) i Los que más cuentan (1995), quedant finalista al XVIII Premi La sonrisa vertical (1996) amb Los Cuerpos entretejidos.
L'any 2002 aconsegueix el Premi Euskadi de Literatura amb la novel·la La memoria de la nieve i després torna a dedicar-se a la historieta, produint assaigs i guions. Cal destacar entre els últims, sempre per Edicions de Ponent, El arte de volar (2009), una biografia del seu pare, que es va suïcidar als 90 anys en una residència per gent gran l'any 2001, amb la que ha obtingut molts premis, incloent el Nacional del Cómic. L'any 2015 rep al Festival del Còmic d'Angulema el Gran premi ACBD de la crítica pel còmic Moi, assassin, amb dibuixos de Keko." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà
CòmicsClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "La madre de Petra murió al dar a luz a su hija, y con la desgracia, su propio padre intentó matarla. Desde entonces Petra tiene el brazo inmóvil ahora, en sus últimos días de vida, su hijo, Antonio Altarriba, descubre que ella lo ha mantenido en secreto. La percepción de Antonio cambia radicalmente y entonces, reconstruye la historia de su madre, mujer devota y sufridora, que ha sido maltratada por un país dominado por hombres.
El ala rota es la otra cara de El arte de volar (Premio Nacional de cómic 2010), dos obras que forman un díptico donde los autores, Antonio Altarriba y Kim, repasan la historia política española del siglo XX —la caída de la monarquía, la segunda república, la guerra civil, la dictadura de Franco, el exilio, la II guerra mundial y el retorno del exilio— a través de las vivencias de sus dos protagonistas." (www.normaeditorial.com)
Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=196511 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (2)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat M104000327646 CA ALT Llibre Biblioteca Comunal de la Massana M - Còmic Disponible MC104000029259 CE KIM Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Exclòs de préstec
Títol : Alex Magnum Tipus de document : Llibres Autors : E. Sánchez Abuli (1945-), Autor ; Alfredo Genies, Autor ; Hernán Migoya, Prologuista, etc Editorial : Grenoble ; Barcelona : Glénat Data de publicació : 2010 Col·lecció : Integral Nombre de pàgines : 190 p. ll. : il. + [6 p. il. col.] Dimensions : 21 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-8357-718-9 Nota general : "Enrique Sánchez Abulí (Palau del Vidre, Catalunya Nord, 1945) és un guionista de còmic i traductor català, cèlebre per la seva sèrie Torpedo 1936, realitzada en col·laboració amb el dibuixant Jordi Bernet.
El 2015 ha guanyat el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, en reconeixement a la trajectòria professional de tota la seva vida.
Fill del també guionista Enrique Sánchez Pascual, Abulí va iniciar la seva carrera com a guionista en els anys seixanta, treballant en la col·lecció Hazañas Bélicas i per a l'agència Selecciones Ilustradas.
A començaments dels anys setanta, va col·laborar amb els dibuixants Chiqui de la Fuente i Joan Bernet Toledano a les revistes "Gaceta Junior" i "Trinca", respectivament.
Ja el 1979, Abulí va començar a escriure per a la revista " 1984", però no va assolir la celebritat fins a 1983, quan va crear Torpedo 1936 amb el dibuixant nord-americà Alex Toth. Quan Toth abandonà la sèrie en considerar-la "massa violenta", la va continuar amb Jordi Bernet, col·laborador seu en sèries posteriors com De vuelta a casa, Historias Negras i La naturaleza de la bestia.
El 1985 va dirigir la revista Cimoc en els seus números 46 a 60, on va serialitzar Demasiado Humano amb Antoni Garcés i Moko amb Geniés, fill de Manfred Sommer i dibuixant també de Alex Mágnum .
El 1992, Abulí va publicar a El Jueves una altra de les seves grans sèries: Kafre, amb Das Pastoras. També va participar en la col·lecció Relatos del Nuevo Mundo i va col·laborar a 13 Relatos Negros amb el dibuixant argentí Oswal.
Durant anys va col·laborar amb el dibuixant xilè Félix Vega per a la revista "Playboy", realitzant historietes eròtiques mensuals. Amb el mateix dibuixant va publicar en Planeta María Dolares i Assassinos Anónimos; aquesta última va ser obra de teatre abans que còmic. És així mateix guionista de Historias Tremendas, llibre a tres bandes amb els dibuixants Oswal i Darko.
El 1995, va tornar a treballar en la revista "El Jueves" amb el dibuixant Antoni Garcés en la sèrie Bobot. En l'actualitat col·labora amb Norma Editorial traduint còmics, i realitza projectes, normalment dibuixats per amics seus com Oswald, Félix Vega i Darko." (www.wikipedia.org)
"Alfredo Sommer Geniés es un dibujante de cómic e ilustrador español, nacido en Barcelona en 1961.
Alfredo Geniés nació en una familia muy vinculada al cómic, pues tanto su padre Manfred Sommer como su tío Alberto Geniés se habían dedicado al medio.
Inició su carrera en los años ochenta, durante el llamado boom del cómic adulto, en las revistas "Sargento Kirk" y "Metropol". Realizó sus obras más reconocidas con el guionista Enrique Sánchez Abulí: Alex Magnum (1985) y Moko (1986).
A principios del nuevo siglo volvió al cómic, publicando en el mercado francés Les Implacables (Nucléa, 2003) y Le Mystérieux Docteur Tourmente (Emmanuel Proust Editions, 2005) con el guionista Jean-Blaise Djian." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic - Ciència ficció Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El policía Alex Magnum se maquilla los ojos y no le importa si su chica no es una chica del todo. El policía Alex Magnum intenta servir y proteger, antes que servirse y apalizar. El policía Alex Magnum hace lo posible por sobrevivir en un mundo salvaje y despiadado…
Si te gustan los “futuros inmediatos”, los paisajes industriales, los punkies violentos, las hostias sin contemplaciones, las mujeres ardientes y los hombres ardiendo… Alex Magnum es tu cómic." (www.glenat.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194392 Alex Magnum [Llibres] / E. Sánchez Abuli (1945-), Autor ; Alfredo Genies, Autor ; Hernán Migoya, Prologuista, etc . - Grenoble ; Barcelona : Glénat, 2010 . - 190 p. : il. + [6 p. il. col.] ; 21 cm. - (Integral) .
ISBN : 978-84-8357-718-9
"Enrique Sánchez Abulí (Palau del Vidre, Catalunya Nord, 1945) és un guionista de còmic i traductor català, cèlebre per la seva sèrie Torpedo 1936, realitzada en col·laboració amb el dibuixant Jordi Bernet.
El 2015 ha guanyat el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, en reconeixement a la trajectòria professional de tota la seva vida.
Fill del també guionista Enrique Sánchez Pascual, Abulí va iniciar la seva carrera com a guionista en els anys seixanta, treballant en la col·lecció Hazañas Bélicas i per a l'agència Selecciones Ilustradas.
A començaments dels anys setanta, va col·laborar amb els dibuixants Chiqui de la Fuente i Joan Bernet Toledano a les revistes "Gaceta Junior" i "Trinca", respectivament.
Ja el 1979, Abulí va començar a escriure per a la revista " 1984", però no va assolir la celebritat fins a 1983, quan va crear Torpedo 1936 amb el dibuixant nord-americà Alex Toth. Quan Toth abandonà la sèrie en considerar-la "massa violenta", la va continuar amb Jordi Bernet, col·laborador seu en sèries posteriors com De vuelta a casa, Historias Negras i La naturaleza de la bestia.
El 1985 va dirigir la revista Cimoc en els seus números 46 a 60, on va serialitzar Demasiado Humano amb Antoni Garcés i Moko amb Geniés, fill de Manfred Sommer i dibuixant també de Alex Mágnum .
El 1992, Abulí va publicar a El Jueves una altra de les seves grans sèries: Kafre, amb Das Pastoras. També va participar en la col·lecció Relatos del Nuevo Mundo i va col·laborar a 13 Relatos Negros amb el dibuixant argentí Oswal.
Durant anys va col·laborar amb el dibuixant xilè Félix Vega per a la revista "Playboy", realitzant historietes eròtiques mensuals. Amb el mateix dibuixant va publicar en Planeta María Dolares i Assassinos Anónimos; aquesta última va ser obra de teatre abans que còmic. És així mateix guionista de Historias Tremendas, llibre a tres bandes amb els dibuixants Oswal i Darko.
El 1995, va tornar a treballar en la revista "El Jueves" amb el dibuixant Antoni Garcés en la sèrie Bobot. En l'actualitat col·labora amb Norma Editorial traduint còmics, i realitza projectes, normalment dibuixats per amics seus com Oswald, Félix Vega i Darko." (www.wikipedia.org)
"Alfredo Sommer Geniés es un dibujante de cómic e ilustrador español, nacido en Barcelona en 1961.
Alfredo Geniés nació en una familia muy vinculada al cómic, pues tanto su padre Manfred Sommer como su tío Alberto Geniés se habían dedicado al medio.
Inició su carrera en los años ochenta, durante el llamado boom del cómic adulto, en las revistas "Sargento Kirk" y "Metropol". Realizó sus obras más reconocidas con el guionista Enrique Sánchez Abulí: Alex Magnum (1985) y Moko (1986).
A principios del nuevo siglo volvió al cómic, publicando en el mercado francés Les Implacables (Nucléa, 2003) y Le Mystérieux Docteur Tourmente (Emmanuel Proust Editions, 2005) con el guionista Jean-Blaise Djian." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic - Ciència ficció Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El policía Alex Magnum se maquilla los ojos y no le importa si su chica no es una chica del todo. El policía Alex Magnum intenta servir y proteger, antes que servirse y apalizar. El policía Alex Magnum hace lo posible por sobrevivir en un mundo salvaje y despiadado…
Si te gustan los “futuros inmediatos”, los paisajes industriales, los punkies violentos, las hostias sin contemplaciones, las mujeres ardientes y los hombres ardiendo… Alex Magnum es tu cómic." (www.glenat.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194392 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000003280 CE SÁN Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible Documents electrònics
Alex_Magnum.jpgImage Jpeg
Títol : Alfredo Alcalá : Voltar Tipus de document : Llibres Autors : Alfredo Alcalá (1925-2000), ; Manuel Barrero (1967-), Autor ; Miguel Simón, Traductor ; Juan Guzmán, Traductor Editorial : Málaga [Espanya] : Asociación Cultural Tebeo Vivo Data de publicació : 2007 Col·lecció : Sword Nombre de pàgines : 136 p ll. : il. Dimensions : 23 cm Nota general : "Alfredo P. Alcalá, amante de los cómics desde su infancia, mantuvo su interés en ellos durante toda su vida, abandonando los estudios en su época adolescente para dedicarse a la carrera de dibujante. Sus primeros encargos consistieron en anuncios y diseños de artículos del hogar, como muebles y lámparas, demostrando sus excelentes dotes diseñando el púlpito de una iglesia.
Todavía muy joven, en la Segunda Guerra Mundial, comenzó a dibujar historietas durante la ocupación japonesa de su país. Inspirado por el trabajo de Lou Fine y otros artistas del cómic book en su época, en octubre de 1948 comienza a producir trabajos para Bitiuin Komiks. Al acabar el año, se encuentra trabajando activamente para Ace Publications, la que fue mayor editorial de Filipinas. En Filipino Komiks, Tagalog Klassiks, Espesial Komiks e Higawa Komiks, publicaciones de Ace, se pueden encontrar sus viñetas. Trabajar para esta compañía lo ayudó a expander sus horizontes y conseguir mayores oportunidades, convirtiéndose en una estrella entre los dibujantes de cómic filipinos.
Alcalá se introdujo en el mercado norteamericano del comic con la creación de Voltar, en 1963, obteniendo gran éxito, ganando numerosos premios y convirtiéndose en nombre a tener en cuenta. Esto lo lleva a trabajar para DC Comics en la década de 1970, incidiendo en sus títulos de horror y fantasía. También ayudó a reclutar a otros incipientes artistas filipinos, como Alex Niño. Su exitosa carga de trabajo lo llevó a mudarse a New York en 1976. En 1977 se une a Warren Publishing, dibujando decenas de historias hasta 1981. Su serie Voltar se reimprimió entonces en el magazine The Rook.
Con la llegada de los 80, Alcalá pasa a formar parte activa de los más populares comics del mercado norteamericano, entre ellos Star Wars, Conan el Bárbaro y Batman. En los 90, su carrera en auge lo guía hacia diversos proyectos, incluida la animación para películas. Aporta su arte al muy popular título Swamp Thing y continúa tocando principalmente los géneros de superhéroes, terror y fantasía, donde dio lo máximo de sí durante su carrera como dibujante a lápiz y entintador de poderoso estilo.
El 8 de abril del 2000, Alfredo Alcalá muere de cáncer en California. Le sobreviven su esposa, Lita; y sus hijos Christian y Alfred Jr." (www.tebeosfera.com)Idioma : Castellà (spa) Idioma original : Anglès (eng) Matèries : Còmics -- Estats Units d'Amèrica
Teoria del còmicParaules clau : Còmics -- Exposicions
Còmics -- Catàlegs
Alcalá, Alfredo (1925-2000)
Voltar (Persopnatge de ficció)Classificació : 741.5(084.11)(061.4) Nota de contingut : "Libro editado con motivo de la celebtración de las Jornadas del Comic de la Axarquía del año 2007 y para homenajear al artista filipino fallecido en Abril del año 2000, Alfredo ALcalá.
En la publicación del libro colaboraron diversas instituciones públicas (Ayto. de Vélez-Málaga, Diputación de Málaga y Mancomunidad de municipios Costa del Sol-Axarquía)." (www.tebeosfera.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195447 Alfredo Alcalá : Voltar [Llibres] / Alfredo Alcalá (1925-2000), ; Manuel Barrero (1967-), Autor ; Miguel Simón, Traductor ; Juan Guzmán, Traductor . - Málaga (MálagaEspanya, Espanya) : Asociación Cultural Tebeo Vivo, 2007 . - 136 p : il. ; 23 cm. - (Sword) .
"Alfredo P. Alcalá, amante de los cómics desde su infancia, mantuvo su interés en ellos durante toda su vida, abandonando los estudios en su época adolescente para dedicarse a la carrera de dibujante. Sus primeros encargos consistieron en anuncios y diseños de artículos del hogar, como muebles y lámparas, demostrando sus excelentes dotes diseñando el púlpito de una iglesia.
Todavía muy joven, en la Segunda Guerra Mundial, comenzó a dibujar historietas durante la ocupación japonesa de su país. Inspirado por el trabajo de Lou Fine y otros artistas del cómic book en su época, en octubre de 1948 comienza a producir trabajos para Bitiuin Komiks. Al acabar el año, se encuentra trabajando activamente para Ace Publications, la que fue mayor editorial de Filipinas. En Filipino Komiks, Tagalog Klassiks, Espesial Komiks e Higawa Komiks, publicaciones de Ace, se pueden encontrar sus viñetas. Trabajar para esta compañía lo ayudó a expander sus horizontes y conseguir mayores oportunidades, convirtiéndose en una estrella entre los dibujantes de cómic filipinos.
Alcalá se introdujo en el mercado norteamericano del comic con la creación de Voltar, en 1963, obteniendo gran éxito, ganando numerosos premios y convirtiéndose en nombre a tener en cuenta. Esto lo lleva a trabajar para DC Comics en la década de 1970, incidiendo en sus títulos de horror y fantasía. También ayudó a reclutar a otros incipientes artistas filipinos, como Alex Niño. Su exitosa carga de trabajo lo llevó a mudarse a New York en 1976. En 1977 se une a Warren Publishing, dibujando decenas de historias hasta 1981. Su serie Voltar se reimprimió entonces en el magazine The Rook.
Con la llegada de los 80, Alcalá pasa a formar parte activa de los más populares comics del mercado norteamericano, entre ellos Star Wars, Conan el Bárbaro y Batman. En los 90, su carrera en auge lo guía hacia diversos proyectos, incluida la animación para películas. Aporta su arte al muy popular título Swamp Thing y continúa tocando principalmente los géneros de superhéroes, terror y fantasía, donde dio lo máximo de sí durante su carrera como dibujante a lápiz y entintador de poderoso estilo.
El 8 de abril del 2000, Alfredo Alcalá muere de cáncer en California. Le sobreviven su esposa, Lita; y sus hijos Christian y Alfred Jr." (www.tebeosfera.com)
Idioma : Castellà (spa) Idioma original : Anglès (eng)
Matèries : Còmics -- Estats Units d'Amèrica
Teoria del còmicParaules clau : Còmics -- Exposicions
Còmics -- Catàlegs
Alcalá, Alfredo (1925-2000)
Voltar (Persopnatge de ficció)Classificació : 741.5(084.11)(061.4) Nota de contingut : "Libro editado con motivo de la celebtración de las Jornadas del Comic de la Axarquía del año 2007 y para homenajear al artista filipino fallecido en Abril del año 2000, Alfredo ALcalá.
En la publicación del libro colaboraron diversas instituciones públicas (Ayto. de Vélez-Málaga, Diputación de Málaga y Mancomunidad de municipios Costa del Sol-Axarquía)." (www.tebeosfera.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195447 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000020287 CE (Voltar) BAR Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Alícia en el país de las maravillas Tipus de document : Llibres Autors : Jesús Blasco (1919-1995), Adaptador ; Jesús Blasco (1919-1995), ; Ediciones Cuto (Barcelona; Espanya), Editorial : Barcelona [Espanya] : Cuto Ediciones Data de publicació : cop. 1984 ISBN/ISSN/DL : 978-84-86404-01-7 Nota general : "Jesús Blasco Monterde neix a (Barcelona el 3 de novembre de 1919 i mor a Barcelona el 21 d'octubre de 1995) va ser un autor de còmic català, creador de Cuto i Anita Diminuta. Jesús Blasco és el germà major d'una saga de dibuixants que constituirà l'anomenada factoria Blasco.
L'abril de 1935, Jesús Blasco, aleshores un noi de 15 anys, molt afeccionat al dibuix, va enviar un dibuix al concurs de la revista Mickey, va guanya el primer premi, i li va valdre la confiança del director de la publicació, J.M.Huertas Ventosa, i li va donar feina a la revista.[1] El seu primer dibuix es va publicar en la revista Mickey, el 27 d'abril de 1935, quan només comptava setze anys, acabats de fer. Eixe mateix any va començar a col·laborar professionalment amb dos de les principals revistes de còmic de l'època, Pocholo i Boliche. En les pàgines d'aquesta darrera va aparèixer per primera vegada el seu personatge Cuto, protagonista d'una sèrie titulada Cuto, Gurripato y Camarilla.
Durant la guerra civil espanyola va ser mobilitzat i va combatre en l'exèrcit republicà. A l'acabar l'enfrontament, va ser reclòs en els Camps de concentració francesos, fins a 1940. Allí dibuixava per als guardians a canvi de menjar.
Eixe mateix any va tornar a Catalunya, on va aconseguir treball com a director artístic de l'editorial Plaça, i com portadista per a les editorials Molí i Clíper. L'editora Consuelo Gil el va cridar per a col·laborar en el seu setmanari, Chicos, en el que Blasco publicaria les seues obres més importants. Va recuperar a Cuto, al que va donar ara els trets del seu germà Alexandre, convertint-lo en el xiquet aventurer més emblemàtic de la primera postguerra (comparat per alguns comentaristes amb Tintín, amb el que també compartix el gust pels pantalons bombatxos). Del personatge va dibuixar diverses aventures en les pàgines de Chicos, però destaquen sobretot Tragedia en Oriente (1945) i En los dominios de los sioux (1946).
Per a la revista Mis Chicas, també editada per Consuelo Gil, va crear a un altre personatge entranyable, Anita Diminuta (1941). En aquesta revista va publicar el còmic Los tres inseparables (1943).
També va realitzar diverses historietes bèl·liques, ambientades en la Segona Guerra Mundial. com La Escuadrilla de la Muerte (1941) o Episodios de Guerra (1948). Algunes de les seues creacions en aquesta època, tant en el camp del còmic realista com en l'humorístic, van ser: Chispita (1946), Kul-Hebra (1949), Tontone y CIA, Jim el Terrible, Smiley O'Hara (1950), Lex Tarron i Joe Bazooka.
En 1957 va començar a treballar per a l'agència britànica Fleetway, que li oferia millors perspectives que la raquítica indústria del còmic espanyol. Per al mercat britànic va dibuixar nombrosos còmics de l'Oest, com Billy the Kid, Wyatt Earp, Buffalo Bill, Shot Basky i Blackbow, sèries d'aventures com Moctezuma's Daughter, Edward and the Jumblies,The Indestructible Man, The Slave of the Screamer, Phantom of the Forest i Miss Taràntula, i el còmic de superherois Zarpa de Acero (Steel Claw). Des de 1968 va realitzar també treballs en l'àmbit francòfon, com el western Los guerrilleros, amb guions de Miquel Cussó, o una adaptació al còmic de la Bíblia, Unix Bible en Bande Dessinée, per a editorial Dargaud, un treball d'encàrrec que li va permetre pagar les seues factures. Per al mercat italià va realitzar una adaptació de El llibre de les meravelles, de Marco Polo, que a Espanya va publicar Bruguera en la seua col·lecció Joyas Literàries." (Més informació a: www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : Adaptació de la famosa obre de Lewis Carroll (1832-1898): Alícia en el país de las Maravillas, per Jesús Blasco. Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195521 Alícia en el país de las maravillas [Llibres] / Jesús Blasco (1919-1995), Adaptador ; Jesús Blasco (1919-1995), ; Ediciones Cuto (Barcelona; Espanya), . - Barcelona (BarcelonaEspanya, Espanya) : Cuto Ediciones, cop. 1984.
ISBN : 978-84-86404-01-7
"Jesús Blasco Monterde neix a (Barcelona el 3 de novembre de 1919 i mor a Barcelona el 21 d'octubre de 1995) va ser un autor de còmic català, creador de Cuto i Anita Diminuta. Jesús Blasco és el germà major d'una saga de dibuixants que constituirà l'anomenada factoria Blasco.
L'abril de 1935, Jesús Blasco, aleshores un noi de 15 anys, molt afeccionat al dibuix, va enviar un dibuix al concurs de la revista Mickey, va guanya el primer premi, i li va valdre la confiança del director de la publicació, J.M.Huertas Ventosa, i li va donar feina a la revista.[1] El seu primer dibuix es va publicar en la revista Mickey, el 27 d'abril de 1935, quan només comptava setze anys, acabats de fer. Eixe mateix any va començar a col·laborar professionalment amb dos de les principals revistes de còmic de l'època, Pocholo i Boliche. En les pàgines d'aquesta darrera va aparèixer per primera vegada el seu personatge Cuto, protagonista d'una sèrie titulada Cuto, Gurripato y Camarilla.
Durant la guerra civil espanyola va ser mobilitzat i va combatre en l'exèrcit republicà. A l'acabar l'enfrontament, va ser reclòs en els Camps de concentració francesos, fins a 1940. Allí dibuixava per als guardians a canvi de menjar.
Eixe mateix any va tornar a Catalunya, on va aconseguir treball com a director artístic de l'editorial Plaça, i com portadista per a les editorials Molí i Clíper. L'editora Consuelo Gil el va cridar per a col·laborar en el seu setmanari, Chicos, en el que Blasco publicaria les seues obres més importants. Va recuperar a Cuto, al que va donar ara els trets del seu germà Alexandre, convertint-lo en el xiquet aventurer més emblemàtic de la primera postguerra (comparat per alguns comentaristes amb Tintín, amb el que també compartix el gust pels pantalons bombatxos). Del personatge va dibuixar diverses aventures en les pàgines de Chicos, però destaquen sobretot Tragedia en Oriente (1945) i En los dominios de los sioux (1946).
Per a la revista Mis Chicas, també editada per Consuelo Gil, va crear a un altre personatge entranyable, Anita Diminuta (1941). En aquesta revista va publicar el còmic Los tres inseparables (1943).
També va realitzar diverses historietes bèl·liques, ambientades en la Segona Guerra Mundial. com La Escuadrilla de la Muerte (1941) o Episodios de Guerra (1948). Algunes de les seues creacions en aquesta època, tant en el camp del còmic realista com en l'humorístic, van ser: Chispita (1946), Kul-Hebra (1949), Tontone y CIA, Jim el Terrible, Smiley O'Hara (1950), Lex Tarron i Joe Bazooka.
En 1957 va començar a treballar per a l'agència britànica Fleetway, que li oferia millors perspectives que la raquítica indústria del còmic espanyol. Per al mercat britànic va dibuixar nombrosos còmics de l'Oest, com Billy the Kid, Wyatt Earp, Buffalo Bill, Shot Basky i Blackbow, sèries d'aventures com Moctezuma's Daughter, Edward and the Jumblies,The Indestructible Man, The Slave of the Screamer, Phantom of the Forest i Miss Taràntula, i el còmic de superherois Zarpa de Acero (Steel Claw). Des de 1968 va realitzar també treballs en l'àmbit francòfon, com el western Los guerrilleros, amb guions de Miquel Cussó, o una adaptació al còmic de la Bíblia, Unix Bible en Bande Dessinée, per a editorial Dargaud, un treball d'encàrrec que li va permetre pagar les seues factures. Per al mercat italià va realitzar una adaptació de El llibre de les meravelles, de Marco Polo, que a Espanya va publicar Bruguera en la seua col·lecció Joyas Literàries." (Més informació a: www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : Adaptació de la famosa obre de Lewis Carroll (1832-1898): Alícia en el país de las Maravillas, per Jesús Blasco. Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195521 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000021130 CE BLA Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Alvar Mayor : El agua de los sueños Tipus de document : Llibres Autors : Carlos Trillo (1943-2011), Autor ; Enrique Breccia, Autor Editorial : Barcelona : Norma Editorial Data de publicació : 1992 Col·lecció : BN núm. 21 Nombre de pàgines : 76 p. ll. : il. Dimensions : 31 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-7904-154-0 Nota general : "Alvar Mayor es uno de los primeros blancos nacido en la América, hijo de uno de los hombres que acompañó a Pizarro al Perú. Es una mezcla de Alvar Núñez Cabeza de Vaca, el tipo que atravesó gran parte de América caminando; y de cowboy que avanza por un camino polvoriento buscando hacer justicia. La serie estuvo influida por algunas lecturas del realismo mágico y las historias brutales de los tiempos de la conquista. Esas leyendas de la América profunda son fascinantes, e incluirlas en una historia como si realmente hubieran ocurrido me pareció muy interesante." [Carlos Trillo]
Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2(82)-3"19"(084.11) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194386 Alvar Mayor : El agua de los sueños [Llibres] / Carlos Trillo (1943-2011), Autor ; Enrique Breccia, Autor . - Barcelona : Norma Editorial, 1992 . - 76 p. : il. ; 31 cm. - (BN; 21) .
ISBN : 978-84-7904-154-0
"Alvar Mayor es uno de los primeros blancos nacido en la América, hijo de uno de los hombres que acompañó a Pizarro al Perú. Es una mezcla de Alvar Núñez Cabeza de Vaca, el tipo que atravesó gran parte de América caminando; y de cowboy que avanza por un camino polvoriento buscando hacer justicia. La serie estuvo influida por algunas lecturas del realismo mágico y las historias brutales de los tiempos de la conquista. Esas leyendas de la América profunda son fascinantes, e incluirlas en una historia como si realmente hubieran ocurrido me pareció muy interesante." [Carlos Trillo]
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2(82)-3"19"(084.11) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194386 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000002931 CE TRI Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible Documents electrònics
Alvar_Mayor_-_El_agua_de_los_sueños.jpgImage JpegReserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000023684 CE AMB Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Anacleto : Agente secreto Tipus de document : Llibres Autors : Manuel Vázquez Gallego (1930-1995), ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador ; Ediciones B (Barcelona), Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2008 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6070-3 Nota general : "Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol, un dels més importants del segle XX. El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernández Flórez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la família; aquest últim va imprimir en Vázquez el seu amor per l'absurd. Vázquez va ser sempre, malgrat l'ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al "sablazo" i amb un enginy fora del comú.
Va iniciar la seua carrera en la dècada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement de la revista infantil Flechas y Pelayos. A la fi de la dècada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va començar a treballar en 1947. En les seues revistes Pulgarcito, El DDT, Tío Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky; Heliodoro Hipotenuso; Las hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingènua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustració i repressió sexual de postguerra); La família Cebolleta (amb el seu avi, obsessionat amb contar "batalletes", ha passat a l'imaginari col·lectiu i a la llengua comuna a través de la frase feta: "Expliques més batalletes que l'abuelo Cebolleta"); Ángel Siseñor; Feliciano; Arturito el Marcianito; La Osa Mayor, Agència Teatral; La Família Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita Paz; Ali-Oli, Venedor Oriental; Angelito (o Gugú); La Mansión de los Espectros; el Inspector O’Jal; el Inspector Yes; el Tío Vázquez (història amb tints autobiogràfics on ell és el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Vázquez Gallego, Manuel (1930-1995)
Còmics -- Història -- EspanyaClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "Anacleto, agente secreto és un personatge de ficció d'una sèrie de còmics creada per Manuel Vázquez Gallego a mitjans els anys 60 per a les revistes de l'Editorial Bruguera, i protagonitzada pel personatge homònim. La primera aparició del personatge es va produir al número 1.753 de la revista de l'editorial Bruguera, Pulgarcito. La sèrie és una paròdia de les novel·les i pel·lícules d'espies; segons alguns, el model d'Anacleto seria James Bond; el propi Vázquez, no obstant això, va assegurar en una ocasió que s'havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la sèrie televisiva Superagent 86. Anacleto, fa un ús continuat de tots els gags relacionats amb el gènere d’espies: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc. Anacleto es va publicar en diverses revistes de Bruguera, com Pulgarcito, El DDT, Din Dan, Gran Pulgarcito i Mortadelo." (www.wikipedia.org) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194768 Anacleto : Agente secreto [Llibres] / Manuel Vázquez Gallego (1930-1995), ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador ; Ediciones B (Barcelona), . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2008 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6070-3
"Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol, un dels més importants del segle XX. El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernández Flórez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la família; aquest últim va imprimir en Vázquez el seu amor per l'absurd. Vázquez va ser sempre, malgrat l'ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al "sablazo" i amb un enginy fora del comú.
Va iniciar la seua carrera en la dècada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement de la revista infantil Flechas y Pelayos. A la fi de la dècada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va començar a treballar en 1947. En les seues revistes Pulgarcito, El DDT, Tío Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky; Heliodoro Hipotenuso; Las hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingènua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustració i repressió sexual de postguerra); La família Cebolleta (amb el seu avi, obsessionat amb contar "batalletes", ha passat a l'imaginari col·lectiu i a la llengua comuna a través de la frase feta: "Expliques més batalletes que l'abuelo Cebolleta"); Ángel Siseñor; Feliciano; Arturito el Marcianito; La Osa Mayor, Agència Teatral; La Família Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita Paz; Ali-Oli, Venedor Oriental; Angelito (o Gugú); La Mansión de los Espectros; el Inspector O’Jal; el Inspector Yes; el Tío Vázquez (història amb tints autobiogràfics on ell és el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Vázquez Gallego, Manuel (1930-1995)
Còmics -- Història -- EspanyaClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "Anacleto, agente secreto és un personatge de ficció d'una sèrie de còmics creada per Manuel Vázquez Gallego a mitjans els anys 60 per a les revistes de l'Editorial Bruguera, i protagonitzada pel personatge homònim. La primera aparició del personatge es va produir al número 1.753 de la revista de l'editorial Bruguera, Pulgarcito. La sèrie és una paròdia de les novel·les i pel·lícules d'espies; segons alguns, el model d'Anacleto seria James Bond; el propi Vázquez, no obstant això, va assegurar en una ocasió que s'havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la sèrie televisiva Superagent 86. Anacleto, fa un ús continuat de tots els gags relacionats amb el gènere d’espies: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc. Anacleto es va publicar en diverses revistes de Bruguera, com Pulgarcito, El DDT, Din Dan, Gran Pulgarcito i Mortadelo." (www.wikipedia.org) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194768 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015191 CE (Clásicos del humor) VAZ Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Anuario 2003 : El año que cambió nuestras vidas Tipus de document : Llibres Autors : Faro, Autor ; Gustavo Hernández Becerra, Autor ; Antoni Coll i Gilabert, Prologuista, etc Editorial : Diari de Tarragona Data de publicació : DL 2004 Nombre de pàgines : 52 p ll. : il. Dimensions : 23 cm Nota general : "Andrés Faro Lalanne, Dibujante desde que tiene uso de razón y hasta que la pierda. Vino al mundo en Salas de los Infantes, en tierras del «Mío Cid», el año 1965. Su nacimiento como dibujante humorístico ocurre a finales del siglo pasado (mediados de los ochenta más o menos) en la revista local «El Pont de Fusta». En aquella época funda con otros dibujantes el «Col·lectiu Cul Actiu»
(Colectivo Culo Activo). Editan la revista «Sopes d’All», un fracaso editorial, lleno de noches memorables.
Acaba la carrera de Químicas en 1990. Cansado de estudiar los elementos de la tabla periódica decide ironizar sobre los personajes de la política, ¡esos si que son unos elementos! El mismo año entra al Nou Diari como humorista de contraportada hasta que el diario quiebra. Cierra la rotativa, cierra sus ediciones, cierra sus delegaciones. Vamos, que cerró todo menos su deuda con el humorista de contraportada." (hwww.revistaatticus.es)
"Gustavo Hernández Becerra nació en Bogotá, Colombia, en 1955, y reside en Tarragona, España, desde 1978. Primero estudió Magisterio y, posteriormente, se Licenció en Filología Hispánica. En la actualidad se dedica a la docencia en el IES Vila-seca, de esta misma localidad, también en Tarragona. “En cualquier caso -matiza con cierta ironía-, hace una década tenía 41 años y un solo hijo; ahora tengo 51 y dos hijos. Y hace diez años trabajaba por mi cuenta. Después de eso, trabajé para el Consell Comarcal del Tarragonès, para la Empresa Municipal de Transportes y volví al Diari de Tarragona como redactor. Finalmente, hace dos años abandoné el periodismo activo para dedicarme a la enseñanza de lengua y literatura en Secundaria, algo que había descartado por completo.”
En cuanto a su labor como escritor, nos dice que “Empecé a escribir y a publicar desde que tenía unos veinticinco años. Los primeros escritos fueron colaboraciones en una revista gratuita. Más adelante, me vinculé al Diari de Tarragona como redactor, y allí escribí de todo. Pero, en lo que se refiere a narrativa, debo decir que, tras muchos intentos fracasados en mi época universitaria, comencé a plantearme en serio la escritura a partir de los treinta y tantos años. En este sentido, debo reconocer que soy un escritor tardío y, además, perezoso. Sin embargo, ahí voy, poquito a poco.”" (www.islabahia.com)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmics -- Anuaris Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : " Faro ataca de nuevo. Casi sin dejar que el mes de febrero llegue tranquilamente a su fin, ya tengo en mis manos el Anuario 2003. Después de publicar Tanta tinta tonta y Tanta tinta t'unta, el Anuario 2003 se suma a éstos recopilatorios anuales de chistes a los que Faro nos está acostumbrando y que poco a poco van creándonos una insana adicción. Ya me temo lo peor si algún día no nos facilita la dosis anual prescrita de chistes, tendremos el mono. Y será un mono de monos.
Es un librito delicioso que recoge las viñetas de Andrés Faro en el Diari de Tarragona, acompañados por textos de Gustavo Hernández. O es al revés? Ah, ¡con los libros de Faro, nunca se sabe!
El nuevo libro introduce, empero, algunos cambios significativos respecto a los que hubo en anteriores años. La edición es más sencilla, con menos páginas y encuadernación en rústica; creo que puedo hablar en nombre de todo un colectivo, el de los lectores voraces de chistes, y afirmar que si bien lo de la encuadernación es un elemento que nos deja indiferentes (tapa dura, tapa blanda, con tapa, sin tapa, o una tapita de calamares a la romana, qué más da?), lo de las páginas menos, ay, sí que nos duele: si las casi cien páginas del Tanta tinta tonta ya nos dejaban con ganas de leer más, las 52 páginas de éste anuario saben a tan poco que al terminar de leer el libro, uno tiene que conectarse a la página web de Faro (www.e-faro.info) para chutarse una nueva dosis de chistes de Faro en vena.
Otro significativo cambio en éste libro es que faro ha cambiado de partenaire. Ya no es Xavier Grasset que nutre el libro de prosa, sino otro columnista del Diari de Tarragona, Gustavo Hernández." (www.tebeosfera.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194810 Anuario 2003 : El año que cambió nuestras vidas [Llibres] / Faro, Autor ; Gustavo Hernández Becerra, Autor ; Antoni Coll i Gilabert, Prologuista, etc . - [S.l.] : Diari de Tarragona, DL 2004 . - 52 p : il. ; 23 cm.
"Andrés Faro Lalanne, Dibujante desde que tiene uso de razón y hasta que la pierda. Vino al mundo en Salas de los Infantes, en tierras del «Mío Cid», el año 1965. Su nacimiento como dibujante humorístico ocurre a finales del siglo pasado (mediados de los ochenta más o menos) en la revista local «El Pont de Fusta». En aquella época funda con otros dibujantes el «Col·lectiu Cul Actiu»
(Colectivo Culo Activo). Editan la revista «Sopes d’All», un fracaso editorial, lleno de noches memorables.
Acaba la carrera de Químicas en 1990. Cansado de estudiar los elementos de la tabla periódica decide ironizar sobre los personajes de la política, ¡esos si que son unos elementos! El mismo año entra al Nou Diari como humorista de contraportada hasta que el diario quiebra. Cierra la rotativa, cierra sus ediciones, cierra sus delegaciones. Vamos, que cerró todo menos su deuda con el humorista de contraportada." (hwww.revistaatticus.es)
"Gustavo Hernández Becerra nació en Bogotá, Colombia, en 1955, y reside en Tarragona, España, desde 1978. Primero estudió Magisterio y, posteriormente, se Licenció en Filología Hispánica. En la actualidad se dedica a la docencia en el IES Vila-seca, de esta misma localidad, también en Tarragona. “En cualquier caso -matiza con cierta ironía-, hace una década tenía 41 años y un solo hijo; ahora tengo 51 y dos hijos. Y hace diez años trabajaba por mi cuenta. Después de eso, trabajé para el Consell Comarcal del Tarragonès, para la Empresa Municipal de Transportes y volví al Diari de Tarragona como redactor. Finalmente, hace dos años abandoné el periodismo activo para dedicarme a la enseñanza de lengua y literatura en Secundaria, algo que había descartado por completo.”
En cuanto a su labor como escritor, nos dice que “Empecé a escribir y a publicar desde que tenía unos veinticinco años. Los primeros escritos fueron colaboraciones en una revista gratuita. Más adelante, me vinculé al Diari de Tarragona como redactor, y allí escribí de todo. Pero, en lo que se refiere a narrativa, debo decir que, tras muchos intentos fracasados en mi época universitaria, comencé a plantearme en serio la escritura a partir de los treinta y tantos años. En este sentido, debo reconocer que soy un escritor tardío y, además, perezoso. Sin embargo, ahí voy, poquito a poco.”" (www.islabahia.com)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmics -- Anuaris Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : " Faro ataca de nuevo. Casi sin dejar que el mes de febrero llegue tranquilamente a su fin, ya tengo en mis manos el Anuario 2003. Después de publicar Tanta tinta tonta y Tanta tinta t'unta, el Anuario 2003 se suma a éstos recopilatorios anuales de chistes a los que Faro nos está acostumbrando y que poco a poco van creándonos una insana adicción. Ya me temo lo peor si algún día no nos facilita la dosis anual prescrita de chistes, tendremos el mono. Y será un mono de monos.
Es un librito delicioso que recoge las viñetas de Andrés Faro en el Diari de Tarragona, acompañados por textos de Gustavo Hernández. O es al revés? Ah, ¡con los libros de Faro, nunca se sabe!
El nuevo libro introduce, empero, algunos cambios significativos respecto a los que hubo en anteriores años. La edición es más sencilla, con menos páginas y encuadernación en rústica; creo que puedo hablar en nombre de todo un colectivo, el de los lectores voraces de chistes, y afirmar que si bien lo de la encuadernación es un elemento que nos deja indiferentes (tapa dura, tapa blanda, con tapa, sin tapa, o una tapita de calamares a la romana, qué más da?), lo de las páginas menos, ay, sí que nos duele: si las casi cien páginas del Tanta tinta tonta ya nos dejaban con ganas de leer más, las 52 páginas de éste anuario saben a tan poco que al terminar de leer el libro, uno tiene que conectarse a la página web de Faro (www.e-faro.info) para chutarse una nueva dosis de chistes de Faro en vena.
Otro significativo cambio en éste libro es que faro ha cambiado de partenaire. Ya no es Xavier Grasset que nutre el libro de prosa, sino otro columnista del Diari de Tarragona, Gustavo Hernández." (www.tebeosfera.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194810 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015825 CE FAR Llibre + CD Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
