. Museu la Massana Còmic
 | Horaris d’obertura: de dimarts a divendres de 15 h a 18 h dissabte de 15 h a 19 h Diumenge i dilluns tancat |
MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà
Refinar la cerca
Títol : 13, Rue del Percebe Tipus de document : Llibres Autors : F. (Francisco) Ibáñez (1936-), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2008 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6062-8 Nota general : "Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El 13, Rue del Percebe és en aparença una sèrie d'acudits aïllats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i només units per l'edifici on habiten. Això permet al lector llegir la pàgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Però afirmar això seria freqüentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a més d'una vinyeta-veïna o a la pàgina sencera de manera que a vegades la seqüencialitat de lectura és dirigida, augmentant així l'efecte còmic i d'immersió a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetípics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem els veïns del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives però similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge més o menys precisa d'ells.
La facilitat de lectura d'aquest còmic, la interminable repetició dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pàgina tot i que, objectivament, la majoria dels acudits són molt simples, així com una absència de lectura lineal que, en cas d'haver-lo conegut, hauria fet les delícies de Marshall McLuhan fan d'aquest còmic un cas únic i especialment atractiu a un nivell inconscient que pocs altres còmics poden igualar.
No obstant això, Francisco Ibáñez trobava difícil a la llarga continuar dibuixant aquesta sèrie: no suportava la sensació d'enclaustrament que li produïa.
En els seus altres còmics són freqüents els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensió fixa per a cada personatge fix. No obstant això, en 1987, Ibáñez va crear, per a l'editorial Grijalbo, Rebolling Street, un còmic que explotava la mateixa fórmula però aquesta vegada a doble pàgina i amb més personatges." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194765 13, Rue del Percebe [Llibres] / F. (Francisco) Ibáñez (1936-), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2008 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6062-8
"Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El 13, Rue del Percebe és en aparença una sèrie d'acudits aïllats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i només units per l'edifici on habiten. Això permet al lector llegir la pàgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Però afirmar això seria freqüentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a més d'una vinyeta-veïna o a la pàgina sencera de manera que a vegades la seqüencialitat de lectura és dirigida, augmentant així l'efecte còmic i d'immersió a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetípics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem els veïns del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives però similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge més o menys precisa d'ells.
La facilitat de lectura d'aquest còmic, la interminable repetició dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pàgina tot i que, objectivament, la majoria dels acudits són molt simples, així com una absència de lectura lineal que, en cas d'haver-lo conegut, hauria fet les delícies de Marshall McLuhan fan d'aquest còmic un cas únic i especialment atractiu a un nivell inconscient que pocs altres còmics poden igualar.
No obstant això, Francisco Ibáñez trobava difícil a la llarga continuar dibuixant aquesta sèrie: no suportava la sensació d'enclaustrament que li produïa.
En els seus altres còmics són freqüents els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensió fixa per a cada personatge fix. No obstant això, en 1987, Ibáñez va crear, per a l'editorial Grijalbo, Rebolling Street, un còmic que explotava la mateixa fórmula però aquesta vegada a doble pàgina i amb més personatges." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194765 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015160 CE (Clásicos del humor) IBA Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 1714 Baluard Tipus de document : Llibres Autors : Cels Piñol (1970-), Autor ; Àlex Santaló, Autor Editorial : Torroella de Montgrí (Girona) [Espanya] : Panini España Data de publicació : 2014 Col·lecció : Panini Cómics Nombre de pàgines : 46 p ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-9024-659-7 Nota general : "Cels Piñol (Barcelona, 1970) és el dibuixant i guionista de la popular sèrie Fanhunter." (www.wikipedia.org)
"Sóc Àlex Santaló. Il·lustrador i caricaturista barceloní. Vaig estudiar a la escola de còmic JOSO. I després de passar per diverses feines fent retoc fotogràfic, disseny gràfic i storyboards per publicitat, vaig decidir establir-me com a freelance. He publicat els còmics Me gusta el fútbol i Me gusta internet amb Glénat i El Terrat; i 1714 Baluard amb Panini Còmics. Col·laboro amb les revistes Panenka, Perarnau Magazine, i el web fotlipou.com" (www.alexsantalo.com)Idioma : Català (cat) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Nota de contingut : "11 de setembre de 1714. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges.
A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí.
L’han acorralat...
Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent." (www.paninicomics.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194636 1714 Baluard [Llibres] / Cels Piñol (1970-), Autor ; Àlex Santaló, Autor . - Torroella de Montgrí (Girona) (C/ Vallespí 20, 17257, Espanya) : Panini España, 2014 . - 46 p : il. col. ; 28 cm. - (Panini Cómics) .
ISBN : 978-84-9024-659-7
"Cels Piñol (Barcelona, 1970) és el dibuixant i guionista de la popular sèrie Fanhunter." (www.wikipedia.org)
"Sóc Àlex Santaló. Il·lustrador i caricaturista barceloní. Vaig estudiar a la escola de còmic JOSO. I després de passar per diverses feines fent retoc fotogràfic, disseny gràfic i storyboards per publicitat, vaig decidir establir-me com a freelance. He publicat els còmics Me gusta el fútbol i Me gusta internet amb Glénat i El Terrat; i 1714 Baluard amb Panini Còmics. Col·laboro amb les revistes Panenka, Perarnau Magazine, i el web fotlipou.com" (www.alexsantalo.com)
Idioma : Català (cat)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Nota de contingut : "11 de setembre de 1714. Barcelona, després de resistir heroicament un setge brutal, es rendeix a les tropes borbòniques. Així doncs, s’acaba la Guerra de Successió en la qual els catalans han demostrat ser una peça clau a l’escenari polític europeu, a la lluita contra l’absolutisme i en favor de la llibertat; un poble pràcticament irreductible i uns combatents ferotges.
A l’hivern, Joan Constantí Rambó, fuseller de muntanya, veterà i heroi de guerra, arriba a la població de Ger, la Cerdanya, amb una missió secreta que dur a terme. Però un escamot de tropes franceses s’interposarà en el seu camí.
L’han acorralat...
Panini Còmics participa en els actes de commemoració del Tricentenari amb aquesta novel·la gràfica realitzada per dos dels grans talents del còmic català del moment, Cels Piñol i Àlex Santaló. Acció, aventura, dramatisme, èpica, humor i ficció històrica es fusionen en una obra singular, tendra i sorprenent." (www.paninicomics.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194636 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000013968 CE PIÑ Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 2 americanos en Europa Tipus de document : Llibres Autors : Francisco Darnís Vicente (1910-1966), Autor Menció d'edició : Reedició Data de publicació : [1990?] Nombre de pàgines : 24 ex. ll. : il. Dimensions : 8x17 cm Nota general : "Francisco Darnís Vicente (Barcelona, 12 de gener del 1910 - Barcelona, 8 de març del 1966) fou un dibuixant de còmics català, reconegut, sobretot, per ser el co-creador del còmic El Jabato, amb el guionista Víctor Mora, el 1958, per a l'Editorial Bruguera.
Treballà com a ebenista i com afinador de pianos, activitat a la que es dedicava el seu pare, fins que un aparatós accident el mantingué inactiu, moment en què començà a dibuixar. Fou alumne de Josep Segrelles, tot i que va ser, pràcticament, autodidacte. Declarat admirador d'Alex Raymond, la seva influència es pot percebre a la majoria de les seves obres. Era molt aficionat a la música, la tecnologia i a la fotografia. Feia moltes fotografies i les revelava ell mateix. Signà els seus treballs com a Darnix, Franc Darnís o Darnís.
A finals dels anys 20 es treballà calcant historietes angleses per a l'editorial Marco, cosa que li va permetre agafar soltesa. Inicià la seva carrera el 1928 a la revista Rin Tin Tin amb la historieta Nuevas aventuras de Corazón Leal. Després d'aquesta vindrien infinitat de col·leccions com Hazañas del Oeste, La risa infantil, El Coyote, El campeón, Hazañas Bélicas, col·laborant amb diverses editorials com Marco, Ediciones Toray o Bruguera. Els anys 40 marxà 3 anys a fer el servei militar. En tornar treballà il·lustrant portades de novel·les populars.
La seva consagració arribaria el 1958, quan des de la col·lecció Superaventuras es vol buscar un recanvi a El Cachorro i, seguint els patrons marcats per El Capitán Trueno, se li encarrega a Víctor Mora una sèrie “de romans” per aprofitar l'èxit de les superproduccions cinematogràfiques de l'època. El nou heroi serà El Jabato, un iber renegat i llibertari que combat contra l'Imperi Romà.
Francisco Darnís (tal com el va succeir a Ambrós amb El Capitán Trueno) es va veure obligat a usar ajudants a la col·lecció El Jabato. Així Luis Ramos, Jaime Juez -contribuint de manera important-, Luis Coch, Juan Escandell, Juan Martínez Osete, Manuel Carregal o Víctor Arriazu (bàsicament els mateixos que col·laboraven a El Capitán Trueno), foren els diferents entintadors i, sovint, portadistes de la saga. L'autor es dedicava al llapis i només entintava les cares. Totes les cares editades foren seves.
El seu estil demostra el gust per l'anatomia humana, la captació fidel del moviment i la facilitat per dibuixar animals en moviment. Contràriament al més comú, no dibuixava primer els personatges i després el fons sinó al contrari. Començava per qualsevol racó dibuixant la selva o el vaixell i, finalment, dibuixava els personatges.
També col·laborà amb José Llobera i Román Oltra a la seva obra Dibujo de historietas d'Ediciones AFHA, aportant, a una llarga entrevista, una anàlisi de la seva forma de treballar i del seu estil.
Francisco Darnís, va morir a a Barcelona el 8 de març del 1966 i és enterrat al Cementiri de les Corts de Barcelona (Departament 3r, via 4, nínxol 136)." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : FITXA DE L'OBRA ORIGINAL:
-Títol: 2 americanos en Europa
-Editorial: Toray
-Any: 1951
-Exemplars col·lecció: 24 (col·leció completa)
-Guionista: ?
-Dibuixant: Francisco Darnís
-Format: 8x17 cm
-Gènere: Aventures, policíac, espies
-Personatges: Harry Connally, Fred Ficker, Susana Harley
-Enquadernada: NoPermalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=206238 2 americanos en Europa [Llibres] / Francisco Darnís Vicente (1910-1966), Autor . - Reedició . - [1990?] . - 24 ex. : il. ; 8x17 cm.
"Francisco Darnís Vicente (Barcelona, 12 de gener del 1910 - Barcelona, 8 de març del 1966) fou un dibuixant de còmics català, reconegut, sobretot, per ser el co-creador del còmic El Jabato, amb el guionista Víctor Mora, el 1958, per a l'Editorial Bruguera.
Treballà com a ebenista i com afinador de pianos, activitat a la que es dedicava el seu pare, fins que un aparatós accident el mantingué inactiu, moment en què començà a dibuixar. Fou alumne de Josep Segrelles, tot i que va ser, pràcticament, autodidacte. Declarat admirador d'Alex Raymond, la seva influència es pot percebre a la majoria de les seves obres. Era molt aficionat a la música, la tecnologia i a la fotografia. Feia moltes fotografies i les revelava ell mateix. Signà els seus treballs com a Darnix, Franc Darnís o Darnís.
A finals dels anys 20 es treballà calcant historietes angleses per a l'editorial Marco, cosa que li va permetre agafar soltesa. Inicià la seva carrera el 1928 a la revista Rin Tin Tin amb la historieta Nuevas aventuras de Corazón Leal. Després d'aquesta vindrien infinitat de col·leccions com Hazañas del Oeste, La risa infantil, El Coyote, El campeón, Hazañas Bélicas, col·laborant amb diverses editorials com Marco, Ediciones Toray o Bruguera. Els anys 40 marxà 3 anys a fer el servei militar. En tornar treballà il·lustrant portades de novel·les populars.
La seva consagració arribaria el 1958, quan des de la col·lecció Superaventuras es vol buscar un recanvi a El Cachorro i, seguint els patrons marcats per El Capitán Trueno, se li encarrega a Víctor Mora una sèrie “de romans” per aprofitar l'èxit de les superproduccions cinematogràfiques de l'època. El nou heroi serà El Jabato, un iber renegat i llibertari que combat contra l'Imperi Romà.
Francisco Darnís (tal com el va succeir a Ambrós amb El Capitán Trueno) es va veure obligat a usar ajudants a la col·lecció El Jabato. Així Luis Ramos, Jaime Juez -contribuint de manera important-, Luis Coch, Juan Escandell, Juan Martínez Osete, Manuel Carregal o Víctor Arriazu (bàsicament els mateixos que col·laboraven a El Capitán Trueno), foren els diferents entintadors i, sovint, portadistes de la saga. L'autor es dedicava al llapis i només entintava les cares. Totes les cares editades foren seves.
El seu estil demostra el gust per l'anatomia humana, la captació fidel del moviment i la facilitat per dibuixar animals en moviment. Contràriament al més comú, no dibuixava primer els personatges i després el fons sinó al contrari. Començava per qualsevol racó dibuixant la selva o el vaixell i, finalment, dibuixava els personatges.
També col·laborà amb José Llobera i Román Oltra a la seva obra Dibujo de historietas d'Ediciones AFHA, aportant, a una llarga entrevista, una anàlisi de la seva forma de treballar i del seu estil.
Francisco Darnís, va morir a a Barcelona el 8 de març del 1966 i és enterrat al Cementiri de les Corts de Barcelona (Departament 3r, via 4, nínxol 136)." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : FITXA DE L'OBRA ORIGINAL:
-Títol: 2 americanos en Europa
-Editorial: Toray
-Any: 1951
-Exemplars col·lecció: 24 (col·leció completa)
-Guionista: ?
-Dibuixant: Francisco Darnís
-Format: 8x17 cm
-Gènere: Aventures, policíac, espies
-Personatges: Harry Connally, Fred Ficker, Susana Harley
-Enquadernada: NoPermalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=206238 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000033954 CE DAR Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 2055 recordando las aventuras de Diego Valor Tipus de document : Llibres Autors : Universidad Internacional de Andalucía (Sevilla), Autor ; Cadena Ser, Col·laborador ; Eugenio Domínguez Vilches, Prologuista, etc ; Universidad Internacional de Andalucía (Sevilla) Editorial : Universidad internacional de andalucia Data de publicació : 2014 Nombre de pàgines : 255 p ll. : il. Dimensions : 17x 22 cm Material d'acompanyament : CD: Diego Valor y el planeta errante Nota general : "Enrique Jarnés Bergua fue un guionista de cómic y novelista español (Cascante, 1919 - Madrid, 1986), que logró la popularidad con el serial radiofónico Diego Valor y sus adaptaciones. Su pseudónimo más conocido fue Jarber, aunque firmó también como Al Piemont, E. Garber, E. Jarner, E. Jarter, E.J. Berg, Henry Harber o Jim Mohave."
"Adolfo Álvarez-Buylla Aguelo fue un historietista español (Zaragoza, 1927-Madrid, 18 de enero de 1998). Hijo de un diplomático asturiano represaliado, residió con su familia en Colombia y México.
En 1948 volvió a España, donde triunfó con la adaptación de Diego Valor, primero con el dibujante Bayo entre 1954 y 1956 y luego, entre 1957 y 1958, como único dibujante.
Colaboró también con la Editorial Bruguera, donde continuó El Capitán Trueno. A principios de los años setenta, creó las paródicas El Superdotado para Gaceta Junior y Yago Veloz, explorador galáctico para "Trinca", pero trabajó sobre todo para los mercados estadounidense y británico.
En 1992 Buylla fue homenajeado en el Salón del Cómic del Principado de Asturias."
"Braulio Rodríguez Ferrán, que firmaba como Bayo, es un dibujante de cómic español, nacido en Lugo. Bayo saltó a a la fama con el serial de ciencia ficción Diego Valor, género que continuo transitando en Átomo Kid. En "Chicos" continuó la serie Guillermo." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Bayo, 1954-
Buylla, Adolfo, 1927-1998
Còmic Espanyol i llatinoamericà
Còmics -- Espanya
Dibuixants de còmics -- Espanya
Jarber, 1919-1986
Personatges de còmic -- EspanyaParaules clau : Diego Valor (Personatge de ficció) Classificació : 94(460)(084.11) Resum : "Este libro es un homenaje a figuras ya desaparecidas del mundo del cómic en España: Enrique Jarnés "Jarber", Adolfo Álvarez-Buylla "Buylla" y Braulio Rodríguez Ferrán “Bayo" partiendo del serial radiofónico emitido por la Cadena Ser en la década de los 50 y al posterior cómic que la Editorial Cid (ligada también a la SER), comenzó a publicar en 1954 y hasta 1958, de Diego Valor, “el piloto del espacio”, en forma un tebeo apaisado.
Para la UNIA es por tanto una gran satisfacción, poder contribuir a dar a conocer a las generaciones actuales una época del cómic español que luego llegaría a alcanzar niveles de primeros puestos a escala mundial." (www.publicaciones.unia.es)
El personatge de Diego Valor és una adaptació del seu homònim anglès Dan Dare.
Himne i part del primer capítol a la ràdio (any 1953): https://www.youtube.com/watch?v=cJyCWgi0xDg (Font: MIRANDO ATRAS SIN IRA)Nota de contingut : A més el llibre conté un CD d'audios i guions originals de:
-Capítulo 1: Un rayo del espacio
-Capítulo 4: El encuentro del equipo
-Capítulo 71: El misterio de Usel
-Capítulo 111: El circo de los dioses
-Capítulo 135: Tratado de paz
Guions de Enrique Jarnés Bergua (Jarber)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194739 2055 recordando las aventuras de Diego Valor [Llibres] / Universidad Internacional de Andalucía (Sevilla), Autor ; Cadena Ser, Col·laborador ; Eugenio Domínguez Vilches, Prologuista, etc ; Universidad Internacional de Andalucía (Sevilla) . - [S.l.] : Universidad internacional de andalucia, 2014 . - 255 p : il. ; 17x 22 cm + CD: Diego Valor y el planeta errante.
"Enrique Jarnés Bergua fue un guionista de cómic y novelista español (Cascante, 1919 - Madrid, 1986), que logró la popularidad con el serial radiofónico Diego Valor y sus adaptaciones. Su pseudónimo más conocido fue Jarber, aunque firmó también como Al Piemont, E. Garber, E. Jarner, E. Jarter, E.J. Berg, Henry Harber o Jim Mohave."
"Adolfo Álvarez-Buylla Aguelo fue un historietista español (Zaragoza, 1927-Madrid, 18 de enero de 1998). Hijo de un diplomático asturiano represaliado, residió con su familia en Colombia y México.
En 1948 volvió a España, donde triunfó con la adaptación de Diego Valor, primero con el dibujante Bayo entre 1954 y 1956 y luego, entre 1957 y 1958, como único dibujante.
Colaboró también con la Editorial Bruguera, donde continuó El Capitán Trueno. A principios de los años setenta, creó las paródicas El Superdotado para Gaceta Junior y Yago Veloz, explorador galáctico para "Trinca", pero trabajó sobre todo para los mercados estadounidense y británico.
En 1992 Buylla fue homenajeado en el Salón del Cómic del Principado de Asturias."
"Braulio Rodríguez Ferrán, que firmaba como Bayo, es un dibujante de cómic español, nacido en Lugo. Bayo saltó a a la fama con el serial de ciencia ficción Diego Valor, género que continuo transitando en Átomo Kid. En "Chicos" continuó la serie Guillermo." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Bayo, 1954-
Buylla, Adolfo, 1927-1998
Còmic Espanyol i llatinoamericà
Còmics -- Espanya
Dibuixants de còmics -- Espanya
Jarber, 1919-1986
Personatges de còmic -- EspanyaParaules clau : Diego Valor (Personatge de ficció) Classificació : 94(460)(084.11) Resum : "Este libro es un homenaje a figuras ya desaparecidas del mundo del cómic en España: Enrique Jarnés "Jarber", Adolfo Álvarez-Buylla "Buylla" y Braulio Rodríguez Ferrán “Bayo" partiendo del serial radiofónico emitido por la Cadena Ser en la década de los 50 y al posterior cómic que la Editorial Cid (ligada también a la SER), comenzó a publicar en 1954 y hasta 1958, de Diego Valor, “el piloto del espacio”, en forma un tebeo apaisado.
Para la UNIA es por tanto una gran satisfacción, poder contribuir a dar a conocer a las generaciones actuales una época del cómic español que luego llegaría a alcanzar niveles de primeros puestos a escala mundial." (www.publicaciones.unia.es)
El personatge de Diego Valor és una adaptació del seu homònim anglès Dan Dare.
Himne i part del primer capítol a la ràdio (any 1953): https://www.youtube.com/watch?v=cJyCWgi0xDg (Font: MIRANDO ATRAS SIN IRA)Nota de contingut : A més el llibre conté un CD d'audios i guions originals de:
-Capítulo 1: Un rayo del espacio
-Capítulo 4: El encuentro del equipo
-Capítulo 71: El misterio de Usel
-Capítulo 111: El circo de los dioses
-Capítulo 135: Tratado de paz
Guions de Enrique Jarnés Bergua (Jarber)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194739 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015146 CE DOS Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 5º canal ilustrado Tipus de document : Llibres Autors : Jaume Perich (1941-1995), Autor Editorial : Barcelona : Planeta Data de publicació : 1984 Col·lecció : Fábula núm. 144 Nombre de pàgines : 216 p ll. : il. Dimensions : 18 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-320-4605-6 Nota general : "Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)fou un humorista gràfic i escriptor català. Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, El Tinent Blueberry, Achilles Talon... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina." (www.wikipedia.org) Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Humorisme gràfic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=200823 5º canal ilustrado [Llibres] / Jaume Perich (1941-1995), Autor . - Barcelona : Planeta, 1984 . - 216 p : il. ; 18 cm. - (Fábula; 144) .
ISBN : 978-84-320-4605-6
"Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 1 de febrer de 1995)fou un humorista gràfic i escriptor català. Va ser el traductor a Espanya de sèries franceses com Astèrix el Gal, El Tinent Blueberry, Achilles Talon... El 1964 va entrar com redactor de la desapareguda Editorial Bruguera, però aviat despuntà com a humorista gràfic amb una personalitat pròpia a la premsa barcelonina." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Humorisme gràfic català Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=200823 Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000030859 CE PER Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Exclòs de préstec Documents electrònics
5º canal ilustradoURL
Títol : 5 por infinito Tipus de document : Llibres Autors : Esteban Maroto Torres (1942-), Autor ; Esteban Maroto Torres (1942-), Prologuista, etc Editorial : Barcelona : Glénat Data de publicació : cop. 2011 Col·lecció : Integral de Luxe Nombre de pàgines : 524 p ll. : il. col. Dimensions : 32 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-9947-174-7 Nota general : "Esteban Maroto Torres (n. Madrid, 1942) es un historietista español, adscrito habitualmente al Grupo de La Floresta.
Comenzó su carrera hacia 1955 en el estudio de Manuel López Blanco, abocetando a lápiz la serie Aventuras del F.B.I. de Rollán, durante cuatro años. Allí entabló amistad con Carlos Giménez, que dibujaba los fondos.
Instalados en un estudio propio, Maroto y Giménez produjeron juntos Buck John y El príncipe de Rodas. Al mismo tiempo, acabó Magisterio Industrial y empezó la carrera de Ayudante de Obras Públicas. En 1963 colaboró con García Pizarro.
Firmó un contrato con Selecciones Ilustradas y, después de realizar el servicio militar, se marchó a Barcelona. Desde allí, dibujó historietas bélicas y románticas para el mercado inglés, además de colaborar con Giménez en Gringo.
En 1967 comenzó la serie Cinco por infinito, a la que seguiría La tumba de los dioses y Wolff. Éstas empezaron a labrarle una gran fama en Estados Unidos.
En los años 1970, Maroto dibujó historietas de terror para los cómics de Warren Publishing' Creepy, Eerie y Vampirella. Maroto es también el responsable del diseño del bikini de metal de Red Sonja.
En 1972 su obra Alma de Dragón comenzó a ser publicada en la revista Trinca. Fue Huésped de Honor de la 9A Edición del Salón Internacional del Cómic de Lucca. También recibió el premio Foreign Comic Award (Academy of Comic Book Arts) y, como explica su compañero Josep María Beá, "a raíz de dicho galardón, la crítica especializada inició una injusta campaña de desprestigio hacia Maroto en la que se empleó un ensañamiento rayano a la crueldad".
Tras dedicarse a la ilustración, realizó comic-books como Zatanna y Aquaman, siempre para DC Comics. Entre el 2004 y 2005 dibujó un par de historias de Brendon para la editorial italiana Sergio Bonelli Editore." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "5 por infinito surgió de la idea de Esteban Maroto de realizar un cómic de ciencia ficción, tras haber leído El signo del perro de Jean Hougron. Recibió el apoyo del guionista Manuel Yáñez, quien creía que podía ser vendida a un editor alemán. Obtenido el apoyo económico de Selecciones Ilustradas, el grupo de la Floresta se repartió el trabajo de la siguiente forma:
Esteban Maroto, guion y boceto a lápiz;
Ramón Torrents, figuras femeninas;
Adolfo Usero, figuras masculinas, y
Suso Peña, fondos.
Terminaron así la primera aventura, titulada Miedo, en septiembre de 1967, y todavía produjeron juntos otras dos, Asteroide pirata y 5 x infinito.
El cuarto episodio es sólo de Usero y Maroto y a partir del siguiente Maroto se encarga en solitario de la obra. A mediados de 1969 ya se había vendido y editado en Alemania, Argentina, Chile, España, Francia, Hungría, México, Portugal y Yugoslavia.
En España fue editada por Ibero Mundial en la revista "Delta 99", 4 por Buru Lan en "Drácula" (núm. 1 a 24) y en 4 recopilatorios. Ediciones Ursus también la publicó aunque sólo llegó a la 6.A aventura. En 2011, Glénat España la reeditó en un tomo recopilatorio.
En Argentina fue publicado dentro de la revista D'artagnan. En México como Legionarios del Espacio (12 números y mismas portadas que Ibero Mundial) por Editora de Periódicos La Prensa S.C.L. En Chile dentro de la revista 5xInfinito, más tarde convertida en Infinito, por Editorial Zig-Zag y Editora Nacional Quimantú.
En Estados Unidos tuvo edición por Continuity Comics en 1984 con el nombre Zero Patrol, fuertemente retocada por Neal Adams." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194865 5 por infinito [Llibres] / Esteban Maroto Torres (1942-), Autor ; Esteban Maroto Torres (1942-), Prologuista, etc . - Barcelona : Glénat, cop. 2011 . - 524 p : il. col. ; 32 cm. - (Integral de Luxe) .
ISBN : 978-84-9947-174-7
"Esteban Maroto Torres (n. Madrid, 1942) es un historietista español, adscrito habitualmente al Grupo de La Floresta.
Comenzó su carrera hacia 1955 en el estudio de Manuel López Blanco, abocetando a lápiz la serie Aventuras del F.B.I. de Rollán, durante cuatro años. Allí entabló amistad con Carlos Giménez, que dibujaba los fondos.
Instalados en un estudio propio, Maroto y Giménez produjeron juntos Buck John y El príncipe de Rodas. Al mismo tiempo, acabó Magisterio Industrial y empezó la carrera de Ayudante de Obras Públicas. En 1963 colaboró con García Pizarro.
Firmó un contrato con Selecciones Ilustradas y, después de realizar el servicio militar, se marchó a Barcelona. Desde allí, dibujó historietas bélicas y románticas para el mercado inglés, además de colaborar con Giménez en Gringo.
En 1967 comenzó la serie Cinco por infinito, a la que seguiría La tumba de los dioses y Wolff. Éstas empezaron a labrarle una gran fama en Estados Unidos.
En los años 1970, Maroto dibujó historietas de terror para los cómics de Warren Publishing' Creepy, Eerie y Vampirella. Maroto es también el responsable del diseño del bikini de metal de Red Sonja.
En 1972 su obra Alma de Dragón comenzó a ser publicada en la revista Trinca. Fue Huésped de Honor de la 9A Edición del Salón Internacional del Cómic de Lucca. También recibió el premio Foreign Comic Award (Academy of Comic Book Arts) y, como explica su compañero Josep María Beá, "a raíz de dicho galardón, la crítica especializada inició una injusta campaña de desprestigio hacia Maroto en la que se empleó un ensañamiento rayano a la crueldad".
Tras dedicarse a la ilustración, realizó comic-books como Zatanna y Aquaman, siempre para DC Comics. Entre el 2004 y 2005 dibujó un par de historias de Brendon para la editorial italiana Sergio Bonelli Editore." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "5 por infinito surgió de la idea de Esteban Maroto de realizar un cómic de ciencia ficción, tras haber leído El signo del perro de Jean Hougron. Recibió el apoyo del guionista Manuel Yáñez, quien creía que podía ser vendida a un editor alemán. Obtenido el apoyo económico de Selecciones Ilustradas, el grupo de la Floresta se repartió el trabajo de la siguiente forma:
Esteban Maroto, guion y boceto a lápiz;
Ramón Torrents, figuras femeninas;
Adolfo Usero, figuras masculinas, y
Suso Peña, fondos.
Terminaron así la primera aventura, titulada Miedo, en septiembre de 1967, y todavía produjeron juntos otras dos, Asteroide pirata y 5 x infinito.
El cuarto episodio es sólo de Usero y Maroto y a partir del siguiente Maroto se encarga en solitario de la obra. A mediados de 1969 ya se había vendido y editado en Alemania, Argentina, Chile, España, Francia, Hungría, México, Portugal y Yugoslavia.
En España fue editada por Ibero Mundial en la revista "Delta 99", 4 por Buru Lan en "Drácula" (núm. 1 a 24) y en 4 recopilatorios. Ediciones Ursus también la publicó aunque sólo llegó a la 6.A aventura. En 2011, Glénat España la reeditó en un tomo recopilatorio.
En Argentina fue publicado dentro de la revista D'artagnan. En México como Legionarios del Espacio (12 números y mismas portadas que Ibero Mundial) por Editora de Periódicos La Prensa S.C.L. En Chile dentro de la revista 5xInfinito, más tarde convertida en Infinito, por Editorial Zig-Zag y Editora Nacional Quimantú.
En Estados Unidos tuvo edición por Continuity Comics en 1984 con el nombre Zero Patrol, fuertemente retocada por Neal Adams." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194865 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000016358 CE MAR Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : 60 años de anécdotas. 60 años volando alto Tipus de document : Llibres Autors : Forges (1942-2018) Editorial : Madrid : Iberia, líneas aéreas de España Data de publicació : 1927-1987 Nombre de pàgines : [32] f. ll. : il. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 844040020X Nota general : “Antonio Fraguas de Pablo, conocido como Forges (Madrid, 17 de enero de 1942), es un humorista gráfico español. Su nombre artístico es la traducción catalana de su primer apellido. Fue bautizado con el nombre Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo.
Hijo de madre catalana y padre gallego (el escritor y periodista Antonio Fraguas Saavedra), pasó su infancia en una amplia familia en la que es el segundo de nueve hermanos. Fue un mal estudiante, pero un gran lector de Richmal Crompton y sus libros sobre Guillermo Brown. Cursó en Madrid estudios de bachillerato (en el instituto Cervantes) y de ingeniería de telecomunicación —que no terminó— y Ciencias Sociales.
En 1956 a sus 14 años comienza a trabajar como técnico de telecine en Televisión Española y como mezclador de imagen desde 1962. Abandonó la plantilla de TVE siendo Coordinador de Estudio en 1973 para dedicarse profesionalmente al humor gráfico.
Había publicado su primer dibujo en 1964 en el diario Pueblo, de la mano de Jesús Hermida, y luego pasó a Informaciones. Jesús de la Serna le encomendó el chiste editorial. Hizo el servicio militar como furriel de artillería, y se casó y tuvo tres hijas y un hijo.
En 1970 comienza a colaborar en Diez Minutos y trabaja en las revistas de humor Hermano Lobo, Por Favor y El Jueves, y en los semanarios Sábado Gráfico, Interviú, Lecturas, etc.
Desde 1982 publicaba el chiste editorial en Diario 16 y posteriormente en El Mundo, pero dejó este periódico después de haber sido uno de sus siete fundadores, y en 1995 pasó a firmar el chiste editorial de El País.
En 1992 aparece su novela "Doce de Babilonia". Forges se revela como un novelista bastante sólido y ordenado, aunque quizá pecando de excesiva dependencia del humor gráfico en el planteamiento "gamberro" de sus rasgos humorísticos. Ambientada en una imaginaria Babilonia, narra las vicisitudes de un grupo de sabios, los doce Akadémikos, a quienes persigue el Sumo Sacerdote de la ciudad, Okrom, por el odio que este sujeto tiene a cualquier avance técnico, cultural o científico. La protección que el rey Nabucodonosor les dispensa no es suficiente para librarles de la persecución. Ideológicamente muy simple en sus planteamientos, incurre voluntariamente en anacronismos a fin de presentar la historia como una eterna lucha entre el Odio y el Amor, el Terror y el Humor.
Ha dirigido dos películas (País S.A., 1975, y El bengador Gusticiero y su pastelera madre, 1977) y cuatro series de humor en televisión, El Muliñandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) y 24 horas aquí (1976), en TVE; y Deforme semanal (1991), en Telemadrid con su hermano José María Fraguas. En radio ha participado en programas como Protagonistas de Luis del Olmo y La Ventana de Javier Sardá y Gemma Nierga, y actualmente lo hace en No es un día cualquiera, de RNE, con Pepa Fernández. Muy partidario de las nuevas tecnologías digitales, una antología de sus trabajos aparece diariamente en su página web (www.forges.com).
Además en 2014 presentó y dirigió el programa de televisión Pecadores impequeibols en La 2 de TVE.
Como humorista utiliza unos muy personales bocadillos de gruesa línea negra y un refinado lenguaje extraído directamente de la calle. «Inventor» de palabras y modismos léxicos («gensanta, stupendo, bocata, firulillo, esborcio, jobreído, gürtélido, tontolcool», etc.), es uno de los pocos humoristas con un oído sensible al lenguaje popular. Gráficamente ha creado, asimismo, el taco o palabra malsonante tachado en los textos de sus dibujos, consiguiendo una expresión léxica atenuada para algunos de sus personajes de acendrado lenguaje coloquial popular.
En su obra ocupa un lugar fundamental el costumbrismo y la crítica social. Su fuerte es la visión crítica de las situaciones de la vida cotidiana. Forges ha creado toda una extensa iconografía de personajes y situaciones cómicas que refleja la idiosincrasia y la sociología de la España contemporánea.
Una parte sustancial de su obra la constituyen los álbumes sobre historia de España en cómic y sobre informática para torpes. Afirma que en España no hace falta inspiración para ser humorista. En 2007 interviene en el libro homenaje a Uderzo (actual autor de Astérix y Obélix), con motivo de su octogésimo cumpleaños, álbum en el que 30 artistas del cómic mundial han dibujado aventuras de los mencionados personajes, pero con sus respectivos estilos.
En 2008 propone a instituciones españolas la posibilidad de lograr el apoyo de los humoristas gráficos de todo el mundo a los Objetivos del Milenio de la ONU, propuesta que es presentada oficialmente en el Instituto Cervantes de Nueva York en octubre del dicho año,con motivo de la Asamblea General de las Naciones Unidas, bajo el patrocinio del Gobierno y el apoyo técnico de la Agencia EFE de España, mostrando a los medios de comunicación acreditados ante el alto organismo internacional, un DVD conteniendo el compromiso explícito de apoyo a la difusión de los referidos Objetivos del Milenio, de algunos de los principales humoristas gráficos iberoamericanos, como acción inicial coordinada del proyecto.
En 2012, y a propuesta del claustro académico de la Universidad de Alcalá de Henares, es nombrado Director Técnico del Instituto Quevedo del Humor, primer centro específico universitario fundado en España de estudios sobre el humor en todas sus facetas.” (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Iberia, Líneas Aéreas de España -- Anècdotes Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "Libro híbrido que combinaba la historia de la empresa de aviación Iberia con viñetas humorísticas que iban ilustrando el recorrido. Por el otro lado del libro la portada tenía como título 60 AÑOS VOLANDO ALTO." (www.tebeosfera.com) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194571 60 años de anécdotas. 60 años volando alto [Llibres] / Forges (1942-2018) . - Madrid (Madrid) : Iberia, líneas aéreas de España, 1927-1987 . - [32] f. : il. ; 28 cm.
ISSN : 844040020X
“Antonio Fraguas de Pablo, conocido como Forges (Madrid, 17 de enero de 1942), es un humorista gráfico español. Su nombre artístico es la traducción catalana de su primer apellido. Fue bautizado con el nombre Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo.
Hijo de madre catalana y padre gallego (el escritor y periodista Antonio Fraguas Saavedra), pasó su infancia en una amplia familia en la que es el segundo de nueve hermanos. Fue un mal estudiante, pero un gran lector de Richmal Crompton y sus libros sobre Guillermo Brown. Cursó en Madrid estudios de bachillerato (en el instituto Cervantes) y de ingeniería de telecomunicación —que no terminó— y Ciencias Sociales.
En 1956 a sus 14 años comienza a trabajar como técnico de telecine en Televisión Española y como mezclador de imagen desde 1962. Abandonó la plantilla de TVE siendo Coordinador de Estudio en 1973 para dedicarse profesionalmente al humor gráfico.
Había publicado su primer dibujo en 1964 en el diario Pueblo, de la mano de Jesús Hermida, y luego pasó a Informaciones. Jesús de la Serna le encomendó el chiste editorial. Hizo el servicio militar como furriel de artillería, y se casó y tuvo tres hijas y un hijo.
En 1970 comienza a colaborar en Diez Minutos y trabaja en las revistas de humor Hermano Lobo, Por Favor y El Jueves, y en los semanarios Sábado Gráfico, Interviú, Lecturas, etc.
Desde 1982 publicaba el chiste editorial en Diario 16 y posteriormente en El Mundo, pero dejó este periódico después de haber sido uno de sus siete fundadores, y en 1995 pasó a firmar el chiste editorial de El País.
En 1992 aparece su novela "Doce de Babilonia". Forges se revela como un novelista bastante sólido y ordenado, aunque quizá pecando de excesiva dependencia del humor gráfico en el planteamiento "gamberro" de sus rasgos humorísticos. Ambientada en una imaginaria Babilonia, narra las vicisitudes de un grupo de sabios, los doce Akadémikos, a quienes persigue el Sumo Sacerdote de la ciudad, Okrom, por el odio que este sujeto tiene a cualquier avance técnico, cultural o científico. La protección que el rey Nabucodonosor les dispensa no es suficiente para librarles de la persecución. Ideológicamente muy simple en sus planteamientos, incurre voluntariamente en anacronismos a fin de presentar la historia como una eterna lucha entre el Odio y el Amor, el Terror y el Humor.
Ha dirigido dos películas (País S.A., 1975, y El bengador Gusticiero y su pastelera madre, 1977) y cuatro series de humor en televisión, El Muliñandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) y 24 horas aquí (1976), en TVE; y Deforme semanal (1991), en Telemadrid con su hermano José María Fraguas. En radio ha participado en programas como Protagonistas de Luis del Olmo y La Ventana de Javier Sardá y Gemma Nierga, y actualmente lo hace en No es un día cualquiera, de RNE, con Pepa Fernández. Muy partidario de las nuevas tecnologías digitales, una antología de sus trabajos aparece diariamente en su página web (www.forges.com).
Además en 2014 presentó y dirigió el programa de televisión Pecadores impequeibols en La 2 de TVE.
Como humorista utiliza unos muy personales bocadillos de gruesa línea negra y un refinado lenguaje extraído directamente de la calle. «Inventor» de palabras y modismos léxicos («gensanta, stupendo, bocata, firulillo, esborcio, jobreído, gürtélido, tontolcool», etc.), es uno de los pocos humoristas con un oído sensible al lenguaje popular. Gráficamente ha creado, asimismo, el taco o palabra malsonante tachado en los textos de sus dibujos, consiguiendo una expresión léxica atenuada para algunos de sus personajes de acendrado lenguaje coloquial popular.
En su obra ocupa un lugar fundamental el costumbrismo y la crítica social. Su fuerte es la visión crítica de las situaciones de la vida cotidiana. Forges ha creado toda una extensa iconografía de personajes y situaciones cómicas que refleja la idiosincrasia y la sociología de la España contemporánea.
Una parte sustancial de su obra la constituyen los álbumes sobre historia de España en cómic y sobre informática para torpes. Afirma que en España no hace falta inspiración para ser humorista. En 2007 interviene en el libro homenaje a Uderzo (actual autor de Astérix y Obélix), con motivo de su octogésimo cumpleaños, álbum en el que 30 artistas del cómic mundial han dibujado aventuras de los mencionados personajes, pero con sus respectivos estilos.
En 2008 propone a instituciones españolas la posibilidad de lograr el apoyo de los humoristas gráficos de todo el mundo a los Objetivos del Milenio de la ONU, propuesta que es presentada oficialmente en el Instituto Cervantes de Nueva York en octubre del dicho año,con motivo de la Asamblea General de las Naciones Unidas, bajo el patrocinio del Gobierno y el apoyo técnico de la Agencia EFE de España, mostrando a los medios de comunicación acreditados ante el alto organismo internacional, un DVD conteniendo el compromiso explícito de apoyo a la difusión de los referidos Objetivos del Milenio, de algunos de los principales humoristas gráficos iberoamericanos, como acción inicial coordinada del proyecto.
En 2012, y a propuesta del claustro académico de la Universidad de Alcalá de Henares, es nombrado Director Técnico del Instituto Quevedo del Humor, primer centro específico universitario fundado en España de estudios sobre el humor en todas sus facetas.” (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Iberia, Líneas Aéreas de España -- Anècdotes Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "Libro híbrido que combinaba la historia de la empresa de aviación Iberia con viñetas humorísticas que iban ilustrando el recorrido. Por el otro lado del libro la portada tenía como título 60 AÑOS VOLANDO ALTO." (www.tebeosfera.com) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194571 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000011230 CE FOR Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : ABCDari il·lustrat Tipus de document : Llibres Autors : Mariscal (1950-), Autor Editorial : Barcelona : Antoni Bosch Data de publicació : DL 1978 Col·lecció : Quaderns crema Nombre de pàgines : 217 p ll. : il. Dimensions : 29 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-7162-734-6 Idioma : Català (cat) Matèries : Caricatures, dibuixos humorístics, etc.
Còmic Espanyol i llatinoamericà
Dibuixants de còmics -- Catalunya
Il·lustracions, imatges, etc.
Mariscal, 1950-Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Resum : Si l'alfabet és ideològicament neutre, no ho és un abecedari il·lustrat: d'entrada la tria dels mots ja delata unes afinitats i uns rebutjos, mentre que els dibuixos, que hauran de funcionar com una definició gràfica del mot, afirmaran uns aspectes del seu camp semàntic i en negaran uns altres. El resultat, una espècie de diccionari finament irònic, poètic i provocatiu, descriptiu i mordaç, no serà sinó el reflex d'una concepció del món. Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=206394 ABCDari il·lustrat [Llibres] / Mariscal (1950-), Autor . - Barcelona : Antoni Bosch, DL 1978 . - 217 p : il. ; 29 cm. - (Quaderns crema) .
ISBN : 978-84-7162-734-6
Idioma : Català (cat)
Matèries : Caricatures, dibuixos humorístics, etc.
Còmic Espanyol i llatinoamericà
Dibuixants de còmics -- Catalunya
Il·lustracions, imatges, etc.
Mariscal, 1950-Classificació : 821.134.1-3"19"(084.11) Resum : Si l'alfabet és ideològicament neutre, no ho és un abecedari il·lustrat: d'entrada la tria dels mots ja delata unes afinitats i uns rebutjos, mentre que els dibuixos, que hauran de funcionar com una definició gràfica del mot, afirmaran uns aspectes del seu camp semàntic i en negaran uns altres. El resultat, una espècie de diccionari finament irònic, poètic i provocatiu, descriptiu i mordaç, no serà sinó el reflex d'una concepció del món. Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=206394 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC1040000339926 CE MAR Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Adieu Brindavoine suivi de la fleur au fusil Tipus de document : Llibres Autors : Jacques Tardi (1946-), Autor ; Anne Delobel Editorial : Brussel·les [Bèlgica] : Casterman Data de publicació : cop. 1979 Nombre de pàgines : 60 p ll. : il. col. Dimensions : 31 cm ISBN/ISSN/DL : 978-2-203-30505-2 Nota general : "Jacques Tardi és un dibuixant de còmics francès, nascut el 30 d'agost de 1946 a Valença, Droma. Sovint se'l coneix simplement com Tardi. Té un estil similar al d'Hergé, el creador de Tintin. És el creador de l'heroïna Adèle Blanc-Sec i d'altres antiherois en contextos de fulletó o bé d'antibel·licistes.
Tardi, era fill d'un militar que estava destinat a Alemanya, motiu pel qual i va créixer. El seu pare va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, i això va fer que el seu pare abandonés l'exèrcit, aquest fet va marcar el treball de Tardi com a autor.[1]
Es va graduar a l'École nationale des Beaux-Arts de Lió i l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París, comença a escriure còmics els 1969, a la revista d'estil franco-belga Pilote, inicialment il·lustrava historietes de Jean Giraud i Serge de Beketch, abans de crear la seva pròpia sèrie Rumeur sur le Rouergue el 1972.[2]
Autor molt versàtil, Tardi va adaptar novel·les del controvertit escriptor Louis-Ferdinand Céline o del novel·lista Léo Malet. Tardi és l'autor de la famosa heroïna Adèle Blanc-Sec.
Va fer novel·les gràfiques antibel·licistes:C'était la guerre des tranchées, Le trou d'obus, Putain de Guerre... i la Comuna de París: Le cri du peuple.
L'obra de Jacques Tardi, tant si és amb guions propis, com en els d'altres, busseja, en la figura de l'antiheroi, de l'individu perdedor i inadaptat.[3] La seva obra és una obra d'un estil molt personal, i no es deixa influenciar, per les conjuntures, el seu grafisme busca la profunditat en el contrast entre el negre i la llum, amb una especial cura dels ambients." (www.wikipedia.org)Idioma : Francès (fre) Matèries : Còmic Europeu Classificació : 821.133.1-3"19"(084.11) Resum : "Cet album nous fait découvrir Lucien Brindavoine, personnage qui jouera un rôle-clé dans les prochaines aventures d'Adèle Blanc-Sec. Entraîné dans une aventure qui le dépasse complètement, rencontrant des individus plus loufoques les uns que les autres, Brindavoine nous apparaît avec tous ses défauts et ses faiblesses: lâche, profiteur, mais tellement humain.- Présentation de l'éditeur-." (www.franceculture.fr) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194632 Adieu Brindavoine suivi de la fleur au fusil [Llibres] / Jacques Tardi (1946-), Autor ; Anne Delobel . - Brussel·les (Cantersteen 47, boîte 4 à B, 1000, Bèlgica) : Casterman, cop. 1979 . - 60 p : il. col. ; 31 cm.
ISBN : 978-2-203-30505-2
"Jacques Tardi és un dibuixant de còmics francès, nascut el 30 d'agost de 1946 a Valença, Droma. Sovint se'l coneix simplement com Tardi. Té un estil similar al d'Hergé, el creador de Tintin. És el creador de l'heroïna Adèle Blanc-Sec i d'altres antiherois en contextos de fulletó o bé d'antibel·licistes.
Tardi, era fill d'un militar que estava destinat a Alemanya, motiu pel qual i va créixer. El seu pare va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, i això va fer que el seu pare abandonés l'exèrcit, aquest fet va marcar el treball de Tardi com a autor.[1]
Es va graduar a l'École nationale des Beaux-Arts de Lió i l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París, comença a escriure còmics els 1969, a la revista d'estil franco-belga Pilote, inicialment il·lustrava historietes de Jean Giraud i Serge de Beketch, abans de crear la seva pròpia sèrie Rumeur sur le Rouergue el 1972.[2]
Autor molt versàtil, Tardi va adaptar novel·les del controvertit escriptor Louis-Ferdinand Céline o del novel·lista Léo Malet. Tardi és l'autor de la famosa heroïna Adèle Blanc-Sec.
Va fer novel·les gràfiques antibel·licistes:C'était la guerre des tranchées, Le trou d'obus, Putain de Guerre... i la Comuna de París: Le cri du peuple.
L'obra de Jacques Tardi, tant si és amb guions propis, com en els d'altres, busseja, en la figura de l'antiheroi, de l'individu perdedor i inadaptat.[3] La seva obra és una obra d'un estil molt personal, i no es deixa influenciar, per les conjuntures, el seu grafisme busca la profunditat en el contrast entre el negre i la llum, amb una especial cura dels ambients." (www.wikipedia.org)
Idioma : Francès (fre)
Matèries : Còmic Europeu Classificació : 821.133.1-3"19"(084.11) Resum : "Cet album nous fait découvrir Lucien Brindavoine, personnage qui jouera un rôle-clé dans les prochaines aventures d'Adèle Blanc-Sec. Entraîné dans une aventure qui le dépasse complètement, rencontrant des individus plus loufoques les uns que les autres, Brindavoine nous apparaît avec tous ses défauts et ses faiblesses: lâche, profiteur, mais tellement humain.- Présentation de l'éditeur-." (www.franceculture.fr) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194632 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000013869 CE TAR Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Aghardi Tipus de document : Llibres Autors : Enric Sió (1942-1998), Autor ; Román Gubern (1934-), Prologuista, etc Editorial : Barcelona : EDT-Editores de Tebeos Data de publicació : DL 2013 Nombre de pàgines : 144 p ll. : il. Dimensions : 32 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-9947-583-7 Nota general : Pròleg de l'edició original de 1979.
"Enric Sió i Guardiola (Badalona, Barcelonès, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un dibuixant, il·lustrador, fotògraf i publicista català.
Va realitzar estudis en Economia i Belles Arts. Començà la seva carrera a l'editorial Mateu als 17 anys. Juntament amb altres autors de la seva mateixa generació, com Josep María Beá (1942), Luis García (1946), Felipe Hernández Cava (1953), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940) o Adolfo Usero (1941) va participar en la renovació del còmic espanyol, sent adscrit habitualment al grup d'estil "pictòric" i la Fleetway Agency. Treballà a les publicacions Valentina, Dràcula, Linus, Rambla, La oca i el diari Avui, entre d'altres. Col·laborà amb Romà Gubern en el llibre El llenguatge dels còmics. Als anys 80 va deixar el camp del còmic per tornar a la il·lustració.
La seva obra és pionera dins l'Estat Espanyol prenent com a un dels seus eixos temàtics la societat contemporània.
Fill del director d'una empresa tèxtil, Enric va estudiar Economia però la seva vocació el va dur a iniciar també Belles Arts. El 1960 començà professionalment com historietista en l'Editorial Mateu i després Bruguera, publicant també historietes romàntiques en la revista Valentine, de l'editorial britànica Fleetway, a través de l'agència Seleccions Il·lustrades. Aviat les abandonà, davant les escasses perspectives econòmiques i es col·locà com redactor i supervisor en l'editorial catalana Edicions 62/Edicions Península durant any i mig.
En 1966 torna al còmic, desenvolupant diversos episodis del còmic bèl·lic Battler Britton. En 1967 dibuixa per a una edició en fascicles de l'editorial Salvat dues històries a color: Nus i l'Atleta i Sorang en les quals va experimentar diverses innovacions visuals i narratives.
El seu nom no va començar a "sonar" en el món del còmic fins que un any després dibuixà per encàrrec de la revista Oriflama, Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor l'any 1968. És en aquesta obra que Sió defineix el seu estil personal. És una subtil sàtira de la vida cultural i política de la Catalunya de l'època, i en ella introdueix personatges d'aquesta realitat, tant polítics com de la societat, en un univers de ciència-ficció. Se'l considera el primer còmic políticament crític i d'oposició contra el franquisme.
A finals dels anys seixanta es desenvolupava l'èxit massiu de les fotonovel·les com a símbol de la literatura popular. Aquest gènere, nascut a Itàlia l'any 1947 i traspassat amb èxit a altres països sobretot els d'arrel llatina, tenia unes vendes espectaculars als quioscs. Amb Emili Teixidor al guió decideixen fer-ne una paròdia, que es publica al número 84 de juny de 1969 de Oriflama.
En 1969 i 1970 dibuixa les sèries Aghardi primerament (publicada en la revista italiana Linus i en una versió autocensurada en la desapareguda revista espanyola especialitzada en música pop Mundo Joven) i Les meves pors (que van ser publicades en la revista de terror Drácula i altres). Alhora crea, sobre una idea del seu amic, el guionista Andrés Martín, la que es considera la seva obra mestra, Mara, en la qual continua els seus experiments estilístics i narratius. Consta de 16 contes apareguts originàriament en la revista Linus. Alguns d'ells van ser publicats a Espanya per la revista Bocaccio de Barcelona i posteriorment en la revista espanyola d'estudi del còmic Sunday de Madrid, però només va ser recopilat com àlbum en una edició de 1980 per Editorial Nova Frontera. Aquesta va comptar amb un pròleg del seu amic Carlos Saura. De manera anecdòtica, s'ha de dir que ja en 1975 Sió creà una única planxa de Mara destinada al periòdic del PSI Laboro en que Mara dialoga amb Valentina, l'heroïna creada per Guido Crepax, sobre els darrers condemnats a mort pel règim franquista, essent censurada per la direcció del diari i prohibida, per aquest motiu, la seva publicació per l'autor.
En el mes de juny de 1972 exposa originals dels seus còmics a la sala Aixelà de Barcelona. El motiu és la presentació del llibre de Romà Gubern El lenguaje de los comics. Sió en va ser l'inductor i el col·laborador principal.
En 1974 es va exiliar voluntàriament a Milà, on a Itàlia reconeix:
«l'asfíxia que em produeix el grisenc panorama social i polític espanyol"»
Allí va conèixer a autors italians de còmic adult, amb els quals es va identificar i amb els quals ha estat comparat amb freqüència, com el mateix Guido Crepax, Hugo Pratt o Dino Battaglia. En aquest país va publicar Mara i Aghardi a la revista Linus i participa en una secció de l'obra Il Casanova, si bé se li va demanar que la modifiqués a causa del seu alt contingut eròtic. Es publicarà posteriorment i sense censurar en la revista Rambla.
En 1977 s'instal·la amb la seva esposa en el Barri Llatí de París i publica per a l'Editorial Larousse diversos episodis de la sèrie Els Grans Descobriments (publicats a Espanya per Planeta) i per a la revista Charlie Hebdo.
Va tornar a Barcelona en 1979 on va crear una sèrie de contes curts que es van publicar en les revistes Rambla, en Totem i en la francesa Pilote. Destaquen en aquesta època alguns contes curts, com els de la col·lecció Qüestió de fe, així com d'altres com Labyrinthes, Cadaqués, Finisterre, Solstice d'été i 40 en 80.
En 1985 i aprofitant l'èxit de les revistes de còmic adult, llança com editor la revista L'Oca, de format similar a la italiana Linus i en la qual publica a alguns dels seus autors favorits com Crepax, Battaglia o Sergio Toppi a més d'obres pròpies i articles culturals. Va ser concebuda com una alternativa culta i de qualitat a les revistes de l'època que Sió menyspreava, no obstant això no va tenir èxit i va haver de deixar de publicar-se després de només quatre números, deixant inacabades algunes sèries.
Després d'aquesta experiència va abandonar la historieta per a dedicar-se a altres tasques creatives com la fotografia, la publicitat o el cinema. Va publicar en 1992 un llibre de fotografia titulat Barcelona, Maca! amb imatges nues en llocs emblemàtics de la ciutat. En una d'aquestes fotografies una model es va despullar durant un partit entre el Reial Madrid i el Barcelona en el Camp Nou, moment que va ser recollit pels mitjans de comunicació presents causant considerable revolada. En el camp de la publicitat destaca la seva campanya per a la marca Benetton. Com il·lustrador va realitzar entre molts altres encàrrecs la portada del disc Visca l'Amor de Guillermina Motta.
El seu últim treball va ser una caricatura de Pinochet que va ser publicada en el diari Avui el 31 d'octubre de 1998, dia que va sofrir un vessament cerebral pel qual va morir.
L'obra de Sió s'emmarca en els corrents que van sorgir a mitjans dels 60 entre els autors de còmic europeus que reclamaven la majoria d'edat de la historieta com una forma d'art culta i lliure. Sempre va considerar al còmic com una forma d'art comparable al cinema o la literatura, i les seves obres busquen un nivell expressiu i conceptual molt superior al còmic tradicional. Per això recorre a complexos recursos gràfics variant deliberadament el seu estil, de vegades en la mateixa pàgina, per a assolir un expressionisme inusual en la historieta convencional. L'assagista Javier Coma el va incloure entre els dotze clàssics del còmic espanyol en la seva obra de 1981 I ens vam anar a fer Vinyetes.
La historieta Mara es considera generalment la seva obra mestra. És una col·lecció de 16 contes surrealistes escenificats en una mansió barcelonina barroca i decadent. D'ella Román Gubern va dir:
«Mai, abans de Mara, el còmic espanyol havia desenvolupat una posada en escena tan elaborada, tan brillant i imaginativa... Amb Mara es va col·locar al còmic espanyol un llistó artístic tan alt que difícilment podria ser superat pels dibuixants que conreessin una línia artística afí o similar» ? Romà Gubern
Fortament compromès amb el còmic com expressió artística menyspreava la historieta tradicional:
«si hagués de fer supermans em pegaria un tir» va dir en una entrevista. En 1984 va signar al costat d'altres dibuixants i intel·lectuals un manifest contra una exposició en homenatge a Hergé al que consideraven infantiloide i reaccionari. La seva tècnica es basa en l'ús de fotografies com base per als seus dibuixos el que li ha valgut no poques crítiques, la revista de crítica El Wendigo va arribar a dir del seu estil que era:
«una mostra freda i buida del que es pot fer amb una ampliadora fotogràfica»." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Una de las tareas más agradables para los que trabajamos en EDT es la relacionada con nuestra particular "memoria histórica", consistente en recuperar a muchos grandes del tebeo español, injustamente abandonados.
Hoy le toca el turno a Enric Sió, uno de los grandes olvidados de nuestra historia bastante reciente, y del que desde hace mucho no hay obra impresa en nuestras librerías. Miembro destacado de la gauche divine, aquel movimiento cultural algo elitista que nació en la Barcelona del inmediato postfranquismo, Sió fue un renovador de la historieta, muy atento a las corrientes tebeísticas que por ese entonces llegaban de Francia e Italia. De él publicamos, como primer plato de lo que desearíamos fuera un largo festín, su Aghardi, una obra situada entre lo fantástico y la ciencia ficción, muy influenciada por los libros, tan de moda en aquellos años, de Pauwels y Bergier y de Von Däniken."
(www.casadellibro.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195065 Aghardi [Llibres] / Enric Sió (1942-1998), Autor ; Román Gubern (1934-), Prologuista, etc . - Barcelona (Barcelona) : EDT-Editores de Tebeos, DL 2013 . - 144 p : il. ; 32 cm.
ISBN : 978-84-9947-583-7
Pròleg de l'edició original de 1979.
"Enric Sió i Guardiola (Badalona, Barcelonès, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un dibuixant, il·lustrador, fotògraf i publicista català.
Va realitzar estudis en Economia i Belles Arts. Començà la seva carrera a l'editorial Mateu als 17 anys. Juntament amb altres autors de la seva mateixa generació, com Josep María Beá (1942), Luis García (1946), Felipe Hernández Cava (1953), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940) o Adolfo Usero (1941) va participar en la renovació del còmic espanyol, sent adscrit habitualment al grup d'estil "pictòric" i la Fleetway Agency. Treballà a les publicacions Valentina, Dràcula, Linus, Rambla, La oca i el diari Avui, entre d'altres. Col·laborà amb Romà Gubern en el llibre El llenguatge dels còmics. Als anys 80 va deixar el camp del còmic per tornar a la il·lustració.
La seva obra és pionera dins l'Estat Espanyol prenent com a un dels seus eixos temàtics la societat contemporània.
Fill del director d'una empresa tèxtil, Enric va estudiar Economia però la seva vocació el va dur a iniciar també Belles Arts. El 1960 començà professionalment com historietista en l'Editorial Mateu i després Bruguera, publicant també historietes romàntiques en la revista Valentine, de l'editorial britànica Fleetway, a través de l'agència Seleccions Il·lustrades. Aviat les abandonà, davant les escasses perspectives econòmiques i es col·locà com redactor i supervisor en l'editorial catalana Edicions 62/Edicions Península durant any i mig.
En 1966 torna al còmic, desenvolupant diversos episodis del còmic bèl·lic Battler Britton. En 1967 dibuixa per a una edició en fascicles de l'editorial Salvat dues històries a color: Nus i l'Atleta i Sorang en les quals va experimentar diverses innovacions visuals i narratives.
El seu nom no va començar a "sonar" en el món del còmic fins que un any després dibuixà per encàrrec de la revista Oriflama, Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor l'any 1968. És en aquesta obra que Sió defineix el seu estil personal. És una subtil sàtira de la vida cultural i política de la Catalunya de l'època, i en ella introdueix personatges d'aquesta realitat, tant polítics com de la societat, en un univers de ciència-ficció. Se'l considera el primer còmic políticament crític i d'oposició contra el franquisme.
A finals dels anys seixanta es desenvolupava l'èxit massiu de les fotonovel·les com a símbol de la literatura popular. Aquest gènere, nascut a Itàlia l'any 1947 i traspassat amb èxit a altres països sobretot els d'arrel llatina, tenia unes vendes espectaculars als quioscs. Amb Emili Teixidor al guió decideixen fer-ne una paròdia, que es publica al número 84 de juny de 1969 de Oriflama.
En 1969 i 1970 dibuixa les sèries Aghardi primerament (publicada en la revista italiana Linus i en una versió autocensurada en la desapareguda revista espanyola especialitzada en música pop Mundo Joven) i Les meves pors (que van ser publicades en la revista de terror Drácula i altres). Alhora crea, sobre una idea del seu amic, el guionista Andrés Martín, la que es considera la seva obra mestra, Mara, en la qual continua els seus experiments estilístics i narratius. Consta de 16 contes apareguts originàriament en la revista Linus. Alguns d'ells van ser publicats a Espanya per la revista Bocaccio de Barcelona i posteriorment en la revista espanyola d'estudi del còmic Sunday de Madrid, però només va ser recopilat com àlbum en una edició de 1980 per Editorial Nova Frontera. Aquesta va comptar amb un pròleg del seu amic Carlos Saura. De manera anecdòtica, s'ha de dir que ja en 1975 Sió creà una única planxa de Mara destinada al periòdic del PSI Laboro en que Mara dialoga amb Valentina, l'heroïna creada per Guido Crepax, sobre els darrers condemnats a mort pel règim franquista, essent censurada per la direcció del diari i prohibida, per aquest motiu, la seva publicació per l'autor.
En el mes de juny de 1972 exposa originals dels seus còmics a la sala Aixelà de Barcelona. El motiu és la presentació del llibre de Romà Gubern El lenguaje de los comics. Sió en va ser l'inductor i el col·laborador principal.
En 1974 es va exiliar voluntàriament a Milà, on a Itàlia reconeix:
«l'asfíxia que em produeix el grisenc panorama social i polític espanyol"»
Allí va conèixer a autors italians de còmic adult, amb els quals es va identificar i amb els quals ha estat comparat amb freqüència, com el mateix Guido Crepax, Hugo Pratt o Dino Battaglia. En aquest país va publicar Mara i Aghardi a la revista Linus i participa en una secció de l'obra Il Casanova, si bé se li va demanar que la modifiqués a causa del seu alt contingut eròtic. Es publicarà posteriorment i sense censurar en la revista Rambla.
En 1977 s'instal·la amb la seva esposa en el Barri Llatí de París i publica per a l'Editorial Larousse diversos episodis de la sèrie Els Grans Descobriments (publicats a Espanya per Planeta) i per a la revista Charlie Hebdo.
Va tornar a Barcelona en 1979 on va crear una sèrie de contes curts que es van publicar en les revistes Rambla, en Totem i en la francesa Pilote. Destaquen en aquesta època alguns contes curts, com els de la col·lecció Qüestió de fe, així com d'altres com Labyrinthes, Cadaqués, Finisterre, Solstice d'été i 40 en 80.
En 1985 i aprofitant l'èxit de les revistes de còmic adult, llança com editor la revista L'Oca, de format similar a la italiana Linus i en la qual publica a alguns dels seus autors favorits com Crepax, Battaglia o Sergio Toppi a més d'obres pròpies i articles culturals. Va ser concebuda com una alternativa culta i de qualitat a les revistes de l'època que Sió menyspreava, no obstant això no va tenir èxit i va haver de deixar de publicar-se després de només quatre números, deixant inacabades algunes sèries.
Després d'aquesta experiència va abandonar la historieta per a dedicar-se a altres tasques creatives com la fotografia, la publicitat o el cinema. Va publicar en 1992 un llibre de fotografia titulat Barcelona, Maca! amb imatges nues en llocs emblemàtics de la ciutat. En una d'aquestes fotografies una model es va despullar durant un partit entre el Reial Madrid i el Barcelona en el Camp Nou, moment que va ser recollit pels mitjans de comunicació presents causant considerable revolada. En el camp de la publicitat destaca la seva campanya per a la marca Benetton. Com il·lustrador va realitzar entre molts altres encàrrecs la portada del disc Visca l'Amor de Guillermina Motta.
El seu últim treball va ser una caricatura de Pinochet que va ser publicada en el diari Avui el 31 d'octubre de 1998, dia que va sofrir un vessament cerebral pel qual va morir.
L'obra de Sió s'emmarca en els corrents que van sorgir a mitjans dels 60 entre els autors de còmic europeus que reclamaven la majoria d'edat de la historieta com una forma d'art culta i lliure. Sempre va considerar al còmic com una forma d'art comparable al cinema o la literatura, i les seves obres busquen un nivell expressiu i conceptual molt superior al còmic tradicional. Per això recorre a complexos recursos gràfics variant deliberadament el seu estil, de vegades en la mateixa pàgina, per a assolir un expressionisme inusual en la historieta convencional. L'assagista Javier Coma el va incloure entre els dotze clàssics del còmic espanyol en la seva obra de 1981 I ens vam anar a fer Vinyetes.
La historieta Mara es considera generalment la seva obra mestra. És una col·lecció de 16 contes surrealistes escenificats en una mansió barcelonina barroca i decadent. D'ella Román Gubern va dir:
«Mai, abans de Mara, el còmic espanyol havia desenvolupat una posada en escena tan elaborada, tan brillant i imaginativa... Amb Mara es va col·locar al còmic espanyol un llistó artístic tan alt que difícilment podria ser superat pels dibuixants que conreessin una línia artística afí o similar» ? Romà Gubern
Fortament compromès amb el còmic com expressió artística menyspreava la historieta tradicional:
«si hagués de fer supermans em pegaria un tir» va dir en una entrevista. En 1984 va signar al costat d'altres dibuixants i intel·lectuals un manifest contra una exposició en homenatge a Hergé al que consideraven infantiloide i reaccionari. La seva tècnica es basa en l'ús de fotografies com base per als seus dibuixos el que li ha valgut no poques crítiques, la revista de crítica El Wendigo va arribar a dir del seu estil que era:
«una mostra freda i buida del que es pot fer amb una ampliadora fotogràfica»." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Una de las tareas más agradables para los que trabajamos en EDT es la relacionada con nuestra particular "memoria histórica", consistente en recuperar a muchos grandes del tebeo español, injustamente abandonados.
Hoy le toca el turno a Enric Sió, uno de los grandes olvidados de nuestra historia bastante reciente, y del que desde hace mucho no hay obra impresa en nuestras librerías. Miembro destacado de la gauche divine, aquel movimiento cultural algo elitista que nació en la Barcelona del inmediato postfranquismo, Sió fue un renovador de la historieta, muy atento a las corrientes tebeísticas que por ese entonces llegaban de Francia e Italia. De él publicamos, como primer plato de lo que desearíamos fuera un largo festín, su Aghardi, una obra situada entre lo fantástico y la ciencia ficción, muy influenciada por los libros, tan de moda en aquellos años, de Pauwels y Bergier y de Von Däniken."
(www.casadellibro.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195065 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000018970 CE SIO Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : El Aguilucho Tipus de document : Llibres Autors : Manuel Gago García (1925-1980), Autor Menció d'edició : Reedició Nombre de pàgines : 2 vol. ll. : il. Dimensions : 17x25 cm Nota general : Es desconeix l'any de la reedició.
"Manuel Gago García (Valladolid, 7 de marzo de 1925 - Valencia, 29 de diciembre de 1980)1 fue un prolífico historietista español, uno de los más importantes de la Escuela Valenciana de cómic. Es el creador de El Guerrero del Antifaz, entre otras muchas series, y fundador de las editoriales Garga y Maga, ambas anagramas de su nombre.
Manuel Gago nació en 1925 en Valladolid, pero pasó su infancia entre Madrid y Albacete, ciudad en la que su padre, antiguo comandante republicano, cumplía condena por motivos políticos. De formación autodidacta, envía a partir de 1942 sus pimeras historietas a Hispano Americana (El Espíritu de la Selva) y Marco (Viriato) desde el mismo sanatorio donde convalece de una tuberculosis. También había comenzado a trabajar para Editorial Valenciana con diversos episodios sueltos, a los que seguirían al año siguiente las series Niño Gonzalo y Richard y Bakutu.
En 1944 publicó, también para Valenciana, la primera historieta del personaje que le daría la fama, El Guerrero del Antifaz, serie de aventuras ambientada en la España de los Reyes Católicos e inspirada en una novela de Rafael Pérez y Pérez. Los guiones de El Guerrero del Antifaz fueron realizados por el propio Gago, su hermano Pablo y Pedro Quesada. La serie tuvo pronto un gran éxito y se publicó ininterrumpidamente, en cuadernos independientes, hasta 1966, llegando a alcanzar tiradas de 200.000 ejemplares.
Al tiempo que desarrollaba las aventuras de El Guerrero del Antifaz, Gago creó nuevos tebeos, como Tonín el huerfanito y Alberto España, ambos de 1944, La pandilla de los siete (1945) y El Pequeño Luchador (1945 - 1956). Este último, ambientado en el Lejano Oeste, tuvo también un gran éxito. Presenta también en la editorial a los albaceteños Luis Bermejo y Miguel Quesada.
En 1946 Gago se trasladó definitivamente a Valencia, donde realiza la serie El Temerario para la revista homónima de Editorial Valenciana, que el crítico Pedro Porcel Torrens considera ya una obra de madurez.4 Un año después, publicará brevemente El Espadachín de Hierro (1947) en Toray, junto a Antonio Ayné Arnau,5 antes de acceder a trabajar exclusivamente para Editorial Valenciana. En 1948 se casó con Teresa Quesada, hermana de Miguel y Pedro.
Otra serie de éxito que produjo por esas fechas es Purk, el hombre de piedra (1950-1957), ambientada en la prehistoria, con guiones de su hermano, Pablo Gago. En ella su fantasía, cada vez más desbordada, producía seres como hombres-rinoceronte y otros.
En 1950, tras haber conseguido unas nuevas condiciones laborales que le permiten simultanear otras editoriales, Manuel Gago creó una empresa propia con sus hermanos Pablo y Luis: la efímera Editorial Garga, para la que realizó cuatro tebeos de aventuras: El Misterioso X, El rey del Oeste, El Libertador y El Hijo de las Galeras. Tras el fracaso del proyecto, inició con su padre la Editorial Maga, en la que trabajarían, además de él mismo, dibujantes como José Ortiz, Luis Bermejo, Pedro Quesada o Eustaquio Segrelles, entre muchos otros.
El ritmo de trabajo que se imponía bien puede calificarse de frenético, pues llegó a dibujar cinco series a la semana.7 Para Maga, realizó 22 aventuras, entre los que destacan El As de Espadas, El Defensor de la Cruz, El Corsario sin Rostro, Piel de Lobo y El Aguilucho; al mismo tiempo, además de El Guerrero del Antifaz, desarrollaba otras series para Editorial Valenciana, como El guerrillero audaz (1962), e incluso trabajó para Bruguera, con El mosquetero azul (1962), escrita por Francisco González Ledesma.
En 1966 optó por retirarse del mundo del tebeo, con más de 27.000 páginas dibujadas a sus espaldas; sin embargo, a partir de 1973 volvió a colaborar con Editorial Valenciana, y, en 1978, a causa del éxito de una reedición de las historietas del personaje, comenzó a publicar las Nuevas Aventuras del Guerrero del Antifaz, en formato vertical y en color, de las que llegaron a aparecer 110 números, quedando inconclusas por su fallecimiento el 29 de diciembre de 1980.
Tras el fallecimiento de Manuel Gago, su personaje fue registrado en la Oficina Española de Patentes y Marcas, pero el 8 de noviembre de 2005, el Juzgado de Primera Instancia nº 17 de Valencia, anuló tal inscripción, reconociendo la autoría a Manuel Gago, aunque sin conceder una indemnización a sus herederos.
Manuel Gago es una de las figuras más importantes de la Edad de Oro del cómic valenciano, a causa del éxito de sus obras y su influencia en autores coetáneos, como Luis Bermejo, José Ortiz o Miguel Quesada.
El crítico Pedro Porcel Torrens justifica el éxito del autor:
'Gago entiende la historieta como un lenguaje mediante el cual el creador arrebata al lector de su entorno cotidiano para llevarlo a su terreno, desinteresándose de cualquier afán de perfeccionismo que pueda distraer al público de su función principal: la de vivir, la de sentir lo que nos está narrando, independientemente de que el guion pueda resultar más o menos primario. Institiva y sabiamente maneja un código de signos que le conducen a su propósito con una aparente facilidad que sin embargo casi nadie ha conseguido igualar'.
No puede dejar de mencionar, sin embargo, el descuido de su dibujo, evidente en la pobreza de decorados e iconografía, la cual atribuye a la sobreexplotación de que fue objeto por parte de la industria.
El autor cuenta con una calle en la ciudad de Valencia."
(www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà
Personatges de còmic -- EspanyaClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Cómic de aventuras de ambiente medieval que se halla en la misma línea que El Guerrero del Antifaz, obra del mismo autor, siendo Manuel Gago el guionista y dibujante de la totalidad de esta obra en cuestión.
El Aguilucho es el sobrenombre dado a Marcel, un joven caballero de origen noble cuyo padre es traicionado alteramente por su pérfido hermanastro. Con tan sólo 12 años, el joven logra escapar merced a la ayuda de su fiel maestro de armas, Brazos, eludiendo ser asesinado a manos del traidor de su tío, y se une a una banda de proscritos que se ocultan en los bosques bajo el mando de Dardo, un valiente líder natural, que se convertirá en su nuevo amigo y maestro. Muchas serán las andaduras del joven Aguilucho para recuperar su posición natural en su señorío de origen." (www.tebeosycomics.blogspot.com)Nota de contingut : FITXA DE L'OBRA ORIGINAL:
-Títol: El Aguilucho
-Editorial: Maga
-Sèrie: El Duque Negro
-Any: 1959
-Exemplars col·lecció: 68 (Col·lecció completa)
-Guionista: --
-Dibuixant: M. gago
-Format: 17x24 cm
-Gènere: Aventures
-Personatges: Marcel (el aguilucho), Brazos, Dardo, Pimienta y Gisela.
-Enquadernada: SiPermalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194847 El Aguilucho [Llibres] / Manuel Gago García (1925-1980), Autor . - Reedició . - [s.d.] . - 2 vol. : il. ; 17x25 cm.
Es desconeix l'any de la reedició.
"Manuel Gago García (Valladolid, 7 de marzo de 1925 - Valencia, 29 de diciembre de 1980)1 fue un prolífico historietista español, uno de los más importantes de la Escuela Valenciana de cómic. Es el creador de El Guerrero del Antifaz, entre otras muchas series, y fundador de las editoriales Garga y Maga, ambas anagramas de su nombre.
Manuel Gago nació en 1925 en Valladolid, pero pasó su infancia entre Madrid y Albacete, ciudad en la que su padre, antiguo comandante republicano, cumplía condena por motivos políticos. De formación autodidacta, envía a partir de 1942 sus pimeras historietas a Hispano Americana (El Espíritu de la Selva) y Marco (Viriato) desde el mismo sanatorio donde convalece de una tuberculosis. También había comenzado a trabajar para Editorial Valenciana con diversos episodios sueltos, a los que seguirían al año siguiente las series Niño Gonzalo y Richard y Bakutu.
En 1944 publicó, también para Valenciana, la primera historieta del personaje que le daría la fama, El Guerrero del Antifaz, serie de aventuras ambientada en la España de los Reyes Católicos e inspirada en una novela de Rafael Pérez y Pérez. Los guiones de El Guerrero del Antifaz fueron realizados por el propio Gago, su hermano Pablo y Pedro Quesada. La serie tuvo pronto un gran éxito y se publicó ininterrumpidamente, en cuadernos independientes, hasta 1966, llegando a alcanzar tiradas de 200.000 ejemplares.
Al tiempo que desarrollaba las aventuras de El Guerrero del Antifaz, Gago creó nuevos tebeos, como Tonín el huerfanito y Alberto España, ambos de 1944, La pandilla de los siete (1945) y El Pequeño Luchador (1945 - 1956). Este último, ambientado en el Lejano Oeste, tuvo también un gran éxito. Presenta también en la editorial a los albaceteños Luis Bermejo y Miguel Quesada.
En 1946 Gago se trasladó definitivamente a Valencia, donde realiza la serie El Temerario para la revista homónima de Editorial Valenciana, que el crítico Pedro Porcel Torrens considera ya una obra de madurez.4 Un año después, publicará brevemente El Espadachín de Hierro (1947) en Toray, junto a Antonio Ayné Arnau,5 antes de acceder a trabajar exclusivamente para Editorial Valenciana. En 1948 se casó con Teresa Quesada, hermana de Miguel y Pedro.
Otra serie de éxito que produjo por esas fechas es Purk, el hombre de piedra (1950-1957), ambientada en la prehistoria, con guiones de su hermano, Pablo Gago. En ella su fantasía, cada vez más desbordada, producía seres como hombres-rinoceronte y otros.
En 1950, tras haber conseguido unas nuevas condiciones laborales que le permiten simultanear otras editoriales, Manuel Gago creó una empresa propia con sus hermanos Pablo y Luis: la efímera Editorial Garga, para la que realizó cuatro tebeos de aventuras: El Misterioso X, El rey del Oeste, El Libertador y El Hijo de las Galeras. Tras el fracaso del proyecto, inició con su padre la Editorial Maga, en la que trabajarían, además de él mismo, dibujantes como José Ortiz, Luis Bermejo, Pedro Quesada o Eustaquio Segrelles, entre muchos otros.
El ritmo de trabajo que se imponía bien puede calificarse de frenético, pues llegó a dibujar cinco series a la semana.7 Para Maga, realizó 22 aventuras, entre los que destacan El As de Espadas, El Defensor de la Cruz, El Corsario sin Rostro, Piel de Lobo y El Aguilucho; al mismo tiempo, además de El Guerrero del Antifaz, desarrollaba otras series para Editorial Valenciana, como El guerrillero audaz (1962), e incluso trabajó para Bruguera, con El mosquetero azul (1962), escrita por Francisco González Ledesma.
En 1966 optó por retirarse del mundo del tebeo, con más de 27.000 páginas dibujadas a sus espaldas; sin embargo, a partir de 1973 volvió a colaborar con Editorial Valenciana, y, en 1978, a causa del éxito de una reedición de las historietas del personaje, comenzó a publicar las Nuevas Aventuras del Guerrero del Antifaz, en formato vertical y en color, de las que llegaron a aparecer 110 números, quedando inconclusas por su fallecimiento el 29 de diciembre de 1980.
Tras el fallecimiento de Manuel Gago, su personaje fue registrado en la Oficina Española de Patentes y Marcas, pero el 8 de noviembre de 2005, el Juzgado de Primera Instancia nº 17 de Valencia, anuló tal inscripción, reconociendo la autoría a Manuel Gago, aunque sin conceder una indemnización a sus herederos.
Manuel Gago es una de las figuras más importantes de la Edad de Oro del cómic valenciano, a causa del éxito de sus obras y su influencia en autores coetáneos, como Luis Bermejo, José Ortiz o Miguel Quesada.
El crítico Pedro Porcel Torrens justifica el éxito del autor:
'Gago entiende la historieta como un lenguaje mediante el cual el creador arrebata al lector de su entorno cotidiano para llevarlo a su terreno, desinteresándose de cualquier afán de perfeccionismo que pueda distraer al público de su función principal: la de vivir, la de sentir lo que nos está narrando, independientemente de que el guion pueda resultar más o menos primario. Institiva y sabiamente maneja un código de signos que le conducen a su propósito con una aparente facilidad que sin embargo casi nadie ha conseguido igualar'.
No puede dejar de mencionar, sin embargo, el descuido de su dibujo, evidente en la pobreza de decorados e iconografía, la cual atribuye a la sobreexplotación de que fue objeto por parte de la industria.
El autor cuenta con una calle en la ciudad de Valencia."
(www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà
Personatges de còmic -- EspanyaClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Cómic de aventuras de ambiente medieval que se halla en la misma línea que El Guerrero del Antifaz, obra del mismo autor, siendo Manuel Gago el guionista y dibujante de la totalidad de esta obra en cuestión.
El Aguilucho es el sobrenombre dado a Marcel, un joven caballero de origen noble cuyo padre es traicionado alteramente por su pérfido hermanastro. Con tan sólo 12 años, el joven logra escapar merced a la ayuda de su fiel maestro de armas, Brazos, eludiendo ser asesinado a manos del traidor de su tío, y se une a una banda de proscritos que se ocultan en los bosques bajo el mando de Dardo, un valiente líder natural, que se convertirá en su nuevo amigo y maestro. Muchas serán las andaduras del joven Aguilucho para recuperar su posición natural en su señorío de origen." (www.tebeosycomics.blogspot.com)Nota de contingut : FITXA DE L'OBRA ORIGINAL:
-Títol: El Aguilucho
-Editorial: Maga
-Sèrie: El Duque Negro
-Any: 1959
-Exemplars col·lecció: 68 (Col·lecció completa)
-Guionista: --
-Dibuixant: M. gago
-Format: 17x24 cm
-Gènere: Aventures
-Personatges: Marcel (el aguilucho), Brazos, Dardo, Pimienta y Gisela.
-Enquadernada: SiPermalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194847 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (2)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000016440 CE GAG Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible MC104000016433 CE GAG Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : El ala rota Tipus de document : Llibres Autors : Kim (1941-), Autor ; Antonio Altarriba, Autor Editorial : Barcelona : Norma Editorial Data de publicació : 2016 Nombre de pàgines : 262 p ll. : il. Dimensions : 27 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-679-2323-0 Nota general : "Joaquim Aubert Puigarnau, més conegut amb el pseudònim de Kim (Barcelona, 1941-), és un dibuixant de còmics català. Format en Belles Arts i interessat en la pintura, aviat va trobar-se fent còmics i il·lustracions a publicacions de l'underground barceloní. Les primeres vinyetes les va publicar a la revista musical Vibraciones, dirigida per Àngel Casas. El 1977 va començar a dibuixar a la revista satírica El Jueves, i li encarregaren un personatge que ningú volia dibuixar "un fatxa", així va fer la primera pàgina de Martínez el Facha, que s'ha convertit en l'únic personatge que ha aparegut de manera ininterrompuda a les pàgines d'aquesta revista des del primer número fins al 2015. Les seves sàtires contra la ultradreta Espanyola més rància i reaccionària es fan a través de les desventures d'en Martínez, el seu company Adolfito, i el gendre del primer, que sempre els pren el pèl. Les historietes de Martínez el Facha s'han recopilat en més d'una vintena d'àlbums. Kim ha col·laborat també a revistes com Por Favor, Mata Ratos, Rambla, El Víbora i Makoki.
El 1995 fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i el 2007 amb el Premi Internacional d'Humor Gat Perich. L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Còmic, concedit pel CoNCA, per l'obra El arte de volar, realitzada conjuntament amb Antonio Altarriba. El mateix any també va rebre el Premi Notari de l'Humor, a la Universitat d'Alacant." (www.wikipedia.org)
"Antonio Altarriba Ordóñez (Saragossa, 1952-) és un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió espanyol. Va exercir, fins a 2013, com a catedràtic de literatura francesa en la Universitat del País Basc. Antonio Altarriba va néixer a una família de classe mitjana formada per Antonio Altarriba Lope, combatent anarquista a la Guerra Civil Espanyola, exiliat a França i retornat a Espanya als anys cinquanta, i Petra, una mestressa de casa d'accentuada religiositat. Sol afirmar, per això, que és fill d'un anarquista i una monja.
La seva infància i adolescència la va passar a Saragossa, però passava els estius a França, on el seu pare encara conservava algunes de les amistats que havia forjat en la seva lluita en el bàndol republicà durant la Guerra Civil. La família va conèixer aviat la penúria econòmica quan al seu pare li van embargar la fàbrica de la qual era copropietari i les seves propietats a causa d'un desfalc comès per un dels seus socis. Malgrat tot, el jove Altarriba va aconseguir llicenciar-se en Filologia Francesa i va arribar a ser catedràtic de Literatura francesa a la Universitat del País Basc.
Als anys vuitanta es va iniciar al món del còmic, primer amb el Col·lectiu Z a la revista Bustrófedon i col·laborant amb el dibuixant Luis Royo a De vuelta (Miguel Marcos, 1983) i Desfase (Ikusager, 1987). Va publicar també la revista teòrica Neuróptica l l'any 1987 el llibre Comicsarías junt a Antonio Remesar. Va participar en la producció de la sèrie documental Cómic: Noveno arte l'any 1989 i a l'organització de l'exposició Made in Tintín(1993). Ja als anys noranta es va dedicar més a la literatura. Va participar en les antologies Relatos de Zaragoza (1990), Narrativa corta en Euskadi (1992) i Los que más cuentan (1995), quedant finalista al XVIII Premi La sonrisa vertical (1996) amb Los Cuerpos entretejidos.
L'any 2002 aconsegueix el Premi Euskadi de Literatura amb la novel·la La memoria de la nieve i després torna a dedicar-se a la historieta, produint assaigs i guions. Cal destacar entre els últims, sempre per Edicions de Ponent, El arte de volar (2009), una biografia del seu pare, que es va suïcidar als 90 anys en una residència per gent gran l'any 2001, amb la que ha obtingut molts premis, incloent el Nacional del Cómic. L'any 2015 rep al Festival del Còmic d'Angulema el Gran premi ACBD de la crítica pel còmic Moi, assassin, amb dibuixos de Keko." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà
CòmicsClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "La madre de Petra murió al dar a luz a su hija, y con la desgracia, su propio padre intentó matarla. Desde entonces Petra tiene el brazo inmóvil ahora, en sus últimos días de vida, su hijo, Antonio Altarriba, descubre que ella lo ha mantenido en secreto. La percepción de Antonio cambia radicalmente y entonces, reconstruye la historia de su madre, mujer devota y sufridora, que ha sido maltratada por un país dominado por hombres.
El ala rota es la otra cara de El arte de volar (Premio Nacional de cómic 2010), dos obras que forman un díptico donde los autores, Antonio Altarriba y Kim, repasan la historia política española del siglo XX —la caída de la monarquía, la segunda república, la guerra civil, la dictadura de Franco, el exilio, la II guerra mundial y el retorno del exilio— a través de las vivencias de sus dos protagonistas." (www.normaeditorial.com)
Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=196511 El ala rota [Llibres] / Kim (1941-), Autor ; Antonio Altarriba, Autor . - Barcelona : Norma Editorial, 2016 . - 262 p : il. ; 27 cm.
ISBN : 978-84-679-2323-0
"Joaquim Aubert Puigarnau, més conegut amb el pseudònim de Kim (Barcelona, 1941-), és un dibuixant de còmics català. Format en Belles Arts i interessat en la pintura, aviat va trobar-se fent còmics i il·lustracions a publicacions de l'underground barceloní. Les primeres vinyetes les va publicar a la revista musical Vibraciones, dirigida per Àngel Casas. El 1977 va començar a dibuixar a la revista satírica El Jueves, i li encarregaren un personatge que ningú volia dibuixar "un fatxa", així va fer la primera pàgina de Martínez el Facha, que s'ha convertit en l'únic personatge que ha aparegut de manera ininterrompuda a les pàgines d'aquesta revista des del primer número fins al 2015. Les seves sàtires contra la ultradreta Espanyola més rància i reaccionària es fan a través de les desventures d'en Martínez, el seu company Adolfito, i el gendre del primer, que sempre els pren el pèl. Les historietes de Martínez el Facha s'han recopilat en més d'una vintena d'àlbums. Kim ha col·laborat també a revistes com Por Favor, Mata Ratos, Rambla, El Víbora i Makoki.
El 1995 fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i el 2007 amb el Premi Internacional d'Humor Gat Perich. L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional de Còmic, concedit pel CoNCA, per l'obra El arte de volar, realitzada conjuntament amb Antonio Altarriba. El mateix any també va rebre el Premi Notari de l'Humor, a la Universitat d'Alacant." (www.wikipedia.org)
"Antonio Altarriba Ordóñez (Saragossa, 1952-) és un assagista, novel·lista, crític de còmic i guionista de còmics i televisió espanyol. Va exercir, fins a 2013, com a catedràtic de literatura francesa en la Universitat del País Basc. Antonio Altarriba va néixer a una família de classe mitjana formada per Antonio Altarriba Lope, combatent anarquista a la Guerra Civil Espanyola, exiliat a França i retornat a Espanya als anys cinquanta, i Petra, una mestressa de casa d'accentuada religiositat. Sol afirmar, per això, que és fill d'un anarquista i una monja.
La seva infància i adolescència la va passar a Saragossa, però passava els estius a França, on el seu pare encara conservava algunes de les amistats que havia forjat en la seva lluita en el bàndol republicà durant la Guerra Civil. La família va conèixer aviat la penúria econòmica quan al seu pare li van embargar la fàbrica de la qual era copropietari i les seves propietats a causa d'un desfalc comès per un dels seus socis. Malgrat tot, el jove Altarriba va aconseguir llicenciar-se en Filologia Francesa i va arribar a ser catedràtic de Literatura francesa a la Universitat del País Basc.
Als anys vuitanta es va iniciar al món del còmic, primer amb el Col·lectiu Z a la revista Bustrófedon i col·laborant amb el dibuixant Luis Royo a De vuelta (Miguel Marcos, 1983) i Desfase (Ikusager, 1987). Va publicar també la revista teòrica Neuróptica l l'any 1987 el llibre Comicsarías junt a Antonio Remesar. Va participar en la producció de la sèrie documental Cómic: Noveno arte l'any 1989 i a l'organització de l'exposició Made in Tintín(1993). Ja als anys noranta es va dedicar més a la literatura. Va participar en les antologies Relatos de Zaragoza (1990), Narrativa corta en Euskadi (1992) i Los que más cuentan (1995), quedant finalista al XVIII Premi La sonrisa vertical (1996) amb Los Cuerpos entretejidos.
L'any 2002 aconsegueix el Premi Euskadi de Literatura amb la novel·la La memoria de la nieve i després torna a dedicar-se a la historieta, produint assaigs i guions. Cal destacar entre els últims, sempre per Edicions de Ponent, El arte de volar (2009), una biografia del seu pare, que es va suïcidar als 90 anys en una residència per gent gran l'any 2001, amb la que ha obtingut molts premis, incloent el Nacional del Cómic. L'any 2015 rep al Festival del Còmic d'Angulema el Gran premi ACBD de la crítica pel còmic Moi, assassin, amb dibuixos de Keko." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà
CòmicsClassificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "La madre de Petra murió al dar a luz a su hija, y con la desgracia, su propio padre intentó matarla. Desde entonces Petra tiene el brazo inmóvil ahora, en sus últimos días de vida, su hijo, Antonio Altarriba, descubre que ella lo ha mantenido en secreto. La percepción de Antonio cambia radicalmente y entonces, reconstruye la historia de su madre, mujer devota y sufridora, que ha sido maltratada por un país dominado por hombres.
El ala rota es la otra cara de El arte de volar (Premio Nacional de cómic 2010), dos obras que forman un díptico donde los autores, Antonio Altarriba y Kim, repasan la historia política española del siglo XX —la caída de la monarquía, la segunda república, la guerra civil, la dictadura de Franco, el exilio, la II guerra mundial y el retorno del exilio— a través de las vivencias de sus dos protagonistas." (www.normaeditorial.com)
Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=196511 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (2)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat M104000327646 CA ALT Llibre Biblioteca Comunal de la Massana M - Còmic Disponible MC104000029259 CE KIM Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Exclòs de préstec
Títol : Alberto Breccia presenta : La gota, Arena...Sol, Dr. Morgue, Richard Long, Miedo, El corazón delator, La gallina degollada Altre títol : Breccia: un protagonista del cómic: el eternauta y otros cuentos Tipus de document : Llibres Autors : Alberto Breccia (1919-1993), Autor ; Toni Segarra, Prologuista, etc Editorial : Madrid : Nueva Frontera Col·lecció : Biblioteca Totem Nombre de pàgines : 129 p ll. : il. Dimensions : 30 cm Nota general : "Breccia, Alberto (1919-1993)
Alberto Breccia (Montevideo, 15 de abril de 1919 - Buenos Aires, 10 de noviembre de 1993) fue un historietista argentino de origen uruguayo, que desarrolló toda su carrera en Argentina. Sus obras más representativas fueron Sherlock Time, Ernie Pike, Mort Cinder, Vida del Che Guevara y una readaptación de El Eternauta, todas con guiones de Hector Germán Oesterheld, así como Perramus con guión de Juan Sasturain. Se le considera uno de los mayores representantes de la historieta argentina y uno de los iconos por antonomasia de la historieta mundial." (www.datos.bne.es)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3(084.11)"19" Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=205715 Alberto Breccia presenta = Breccia: un protagonista del cómic: el eternauta y otros cuentos : La gota, Arena...Sol, Dr. Morgue, Richard Long, Miedo, El corazón delator, La gallina degollada [Llibres] / Alberto Breccia (1919-1993), Autor ; Toni Segarra, Prologuista, etc . - Madrid (Madrid) : Nueva Frontera, [s.d.] . - 129 p : il. ; 30 cm. - (Biblioteca Totem) .
"Breccia, Alberto (1919-1993)
Alberto Breccia (Montevideo, 15 de abril de 1919 - Buenos Aires, 10 de noviembre de 1993) fue un historietista argentino de origen uruguayo, que desarrolló toda su carrera en Argentina. Sus obras más representativas fueron Sherlock Time, Ernie Pike, Mort Cinder, Vida del Che Guevara y una readaptación de El Eternauta, todas con guiones de Hector Germán Oesterheld, así como Perramus con guión de Juan Sasturain. Se le considera uno de los mayores representantes de la historieta argentina y uno de los iconos por antonomasia de la historieta mundial." (www.datos.bne.es)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3(084.11)"19" Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=205715 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000033461 CE BRE Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Álbum de cromos de El guerrero del antifaz Tipus de document : Llibres Autors : Manuel Gago García (1925-1980), ; Manuel Gago García (1925-1980), Autor Editorial : Editora Valenciana Data de publicació : [1970?] Nombre de pàgines : 36 p ll. : il. col. Dimensions : 17 x 24 cm Nota general : "Manuel Gago García (Valladolid, 7 de marzo de 1925 - Valencia, 29 de diciembre de 1980) fue un prolífico historietista español, uno de los más importantes de la Escuela Valenciana de cómic. Es el creador de El Guerrero del Antifaz, entre otras muchas series, y fundador de las editoriales Garga y Maga, ambas anagramas de su nombre.
Manuel Gago nació en 1925 en Valladolid, pero pasó su infancia entre Madrid y Albacete, ciudad en la que su padre, antiguo comandante republicano, cumplía condena por motivos políticos. De formación autodidacta, envía a partir de 1942 sus pimeras historietas a Hispano Americana (El Espíritu de la Selva) y Marco (Viriato) desde el mismo sanatorio donde convalece de una tuberculosis. También había comenzado a trabajar para Editorial Valenciana con diversos episodios sueltos, a los que seguirían al año siguiente las series Niño Gonzalo y Richard y Bakutu.
En 1944 publicó, también para Valenciana, la primera historieta del personaje que le daría la fama, El Guerrero del Antifaz, serie de aventuras ambientada en la España de los Reyes Católicos e inspirada en una novela de Rafael Pérez y Pérez. Los guiones de El Guerrero del Antifaz fueron realizados por el propio Gago, su hermano Pablo y Pedro Quesada. La serie tuvo pronto un gran éxito y se publicó ininterrumpidamente, en cuadernos independientes, hasta 1966, llegando a alcanzar tiradas de 200.000 ejemplares.
Al tiempo que desarrollaba las aventuras de El Guerrero del Antifaz, Gago creó nuevos tebeos, como Tonín el huerfanito y Alberto España, ambos de 1944, La pandilla de los siete (1945) y El Pequeño Luchador (1945 - 1956). Este último, ambientado en el Lejano Oeste, tuvo también un gran éxito. Presenta también en la editorial a los albaceteños Luis Bermejo y Miguel Quesada." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : Col·lecció de cromos de El guerrero del antifaz:
-Serie I- El Guerrero del Antifaz
-Serie II- En los dominios de Ali-AlichaPermalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=196136 Álbum de cromos de El guerrero del antifaz [Llibres] / Manuel Gago García (1925-1980), ; Manuel Gago García (1925-1980), Autor . - [S.l.] : Editora Valenciana, [1970?] . - 36 p : il. col. ; 17 x 24 cm.
"Manuel Gago García (Valladolid, 7 de marzo de 1925 - Valencia, 29 de diciembre de 1980) fue un prolífico historietista español, uno de los más importantes de la Escuela Valenciana de cómic. Es el creador de El Guerrero del Antifaz, entre otras muchas series, y fundador de las editoriales Garga y Maga, ambas anagramas de su nombre.
Manuel Gago nació en 1925 en Valladolid, pero pasó su infancia entre Madrid y Albacete, ciudad en la que su padre, antiguo comandante republicano, cumplía condena por motivos políticos. De formación autodidacta, envía a partir de 1942 sus pimeras historietas a Hispano Americana (El Espíritu de la Selva) y Marco (Viriato) desde el mismo sanatorio donde convalece de una tuberculosis. También había comenzado a trabajar para Editorial Valenciana con diversos episodios sueltos, a los que seguirían al año siguiente las series Niño Gonzalo y Richard y Bakutu.
En 1944 publicó, también para Valenciana, la primera historieta del personaje que le daría la fama, El Guerrero del Antifaz, serie de aventuras ambientada en la España de los Reyes Católicos e inspirada en una novela de Rafael Pérez y Pérez. Los guiones de El Guerrero del Antifaz fueron realizados por el propio Gago, su hermano Pablo y Pedro Quesada. La serie tuvo pronto un gran éxito y se publicó ininterrumpidamente, en cuadernos independientes, hasta 1966, llegando a alcanzar tiradas de 200.000 ejemplares.
Al tiempo que desarrollaba las aventuras de El Guerrero del Antifaz, Gago creó nuevos tebeos, como Tonín el huerfanito y Alberto España, ambos de 1944, La pandilla de los siete (1945) y El Pequeño Luchador (1945 - 1956). Este último, ambientado en el Lejano Oeste, tuvo también un gran éxito. Presenta también en la editorial a los albaceteños Luis Bermejo y Miguel Quesada." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : Col·lecció de cromos de El guerrero del antifaz:
-Serie I- El Guerrero del Antifaz
-Serie II- En los dominios de Ali-AlichaPermalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=196136 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000028122 CE GAG Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Alex Magnum Tipus de document : Llibres Autors : E. Sánchez Abuli (1945-), Autor ; Alfredo Genies, Autor ; Hernán Migoya, Prologuista, etc Editorial : Barcelona : Glénat Data de publicació : 2010 Col·lecció : Integral Nombre de pàgines : 190 p. ll. : il. + [6 p. il. col.] Dimensions : 21 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-8357-718-9 Nota general : "Enrique Sánchez Abulí (Palau del Vidre, Catalunya Nord, 1945) és un guionista de còmic i traductor català, cèlebre per la seva sèrie Torpedo 1936, realitzada en col·laboració amb el dibuixant Jordi Bernet.
El 2015 ha guanyat el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, en reconeixement a la trajectòria professional de tota la seva vida.
Fill del també guionista Enrique Sánchez Pascual, Abulí va iniciar la seva carrera com a guionista en els anys seixanta, treballant en la col·lecció Hazañas Bélicas i per a l'agència Selecciones Ilustradas.
A començaments dels anys setanta, va col·laborar amb els dibuixants Chiqui de la Fuente i Joan Bernet Toledano a les revistes "Gaceta Junior" i "Trinca", respectivament.
Ja el 1979, Abulí va començar a escriure per a la revista " 1984", però no va assolir la celebritat fins a 1983, quan va crear Torpedo 1936 amb el dibuixant nord-americà Alex Toth. Quan Toth abandonà la sèrie en considerar-la "massa violenta", la va continuar amb Jordi Bernet, col·laborador seu en sèries posteriors com De vuelta a casa, Historias Negras i La naturaleza de la bestia.
El 1985 va dirigir la revista Cimoc en els seus números 46 a 60, on va serialitzar Demasiado Humano amb Antoni Garcés i Moko amb Geniés, fill de Manfred Sommer i dibuixant també de Alex Mágnum .
El 1992, Abulí va publicar a El Jueves una altra de les seves grans sèries: Kafre, amb Das Pastoras. També va participar en la col·lecció Relatos del Nuevo Mundo i va col·laborar a 13 Relatos Negros amb el dibuixant argentí Oswal.
Durant anys va col·laborar amb el dibuixant xilè Félix Vega per a la revista "Playboy", realitzant historietes eròtiques mensuals. Amb el mateix dibuixant va publicar en Planeta María Dolares i Assassinos Anónimos; aquesta última va ser obra de teatre abans que còmic. És així mateix guionista de Historias Tremendas, llibre a tres bandes amb els dibuixants Oswal i Darko.
El 1995, va tornar a treballar en la revista "El Jueves" amb el dibuixant Antoni Garcés en la sèrie Bobot. En l'actualitat col·labora amb Norma Editorial traduint còmics, i realitza projectes, normalment dibuixats per amics seus com Oswald, Félix Vega i Darko." (www.wikipedia.org)
"Alfredo Sommer Geniés es un dibujante de cómic e ilustrador español, nacido en Barcelona en 1961.
Alfredo Geniés nació en una familia muy vinculada al cómic, pues tanto su padre Manfred Sommer como su tío Alberto Geniés se habían dedicado al medio.
Inició su carrera en los años ochenta, durante el llamado boom del cómic adulto, en las revistas "Sargento Kirk" y "Metropol". Realizó sus obras más reconocidas con el guionista Enrique Sánchez Abulí: Alex Magnum (1985) y Moko (1986).
A principios del nuevo siglo volvió al cómic, publicando en el mercado francés Les Implacables (Nucléa, 2003) y Le Mystérieux Docteur Tourmente (Emmanuel Proust Editions, 2005) con el guionista Jean-Blaise Djian." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic - Ciència ficció Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El policía Alex Magnum se maquilla los ojos y no le importa si su chica no es una chica del todo. El policía Alex Magnum intenta servir y proteger, antes que servirse y apalizar. El policía Alex Magnum hace lo posible por sobrevivir en un mundo salvaje y despiadado…
Si te gustan los “futuros inmediatos”, los paisajes industriales, los punkies violentos, las hostias sin contemplaciones, las mujeres ardientes y los hombres ardiendo… Alex Magnum es tu cómic." (www.glenat.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194392 Alex Magnum [Llibres] / E. Sánchez Abuli (1945-), Autor ; Alfredo Genies, Autor ; Hernán Migoya, Prologuista, etc . - Barcelona : Glénat, 2010 . - 190 p. : il. + [6 p. il. col.] ; 21 cm. - (Integral) .
ISBN : 978-84-8357-718-9
"Enrique Sánchez Abulí (Palau del Vidre, Catalunya Nord, 1945) és un guionista de còmic i traductor català, cèlebre per la seva sèrie Torpedo 1936, realitzada en col·laboració amb el dibuixant Jordi Bernet.
El 2015 ha guanyat el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, en reconeixement a la trajectòria professional de tota la seva vida.
Fill del també guionista Enrique Sánchez Pascual, Abulí va iniciar la seva carrera com a guionista en els anys seixanta, treballant en la col·lecció Hazañas Bélicas i per a l'agència Selecciones Ilustradas.
A començaments dels anys setanta, va col·laborar amb els dibuixants Chiqui de la Fuente i Joan Bernet Toledano a les revistes "Gaceta Junior" i "Trinca", respectivament.
Ja el 1979, Abulí va començar a escriure per a la revista " 1984", però no va assolir la celebritat fins a 1983, quan va crear Torpedo 1936 amb el dibuixant nord-americà Alex Toth. Quan Toth abandonà la sèrie en considerar-la "massa violenta", la va continuar amb Jordi Bernet, col·laborador seu en sèries posteriors com De vuelta a casa, Historias Negras i La naturaleza de la bestia.
El 1985 va dirigir la revista Cimoc en els seus números 46 a 60, on va serialitzar Demasiado Humano amb Antoni Garcés i Moko amb Geniés, fill de Manfred Sommer i dibuixant també de Alex Mágnum .
El 1992, Abulí va publicar a El Jueves una altra de les seves grans sèries: Kafre, amb Das Pastoras. També va participar en la col·lecció Relatos del Nuevo Mundo i va col·laborar a 13 Relatos Negros amb el dibuixant argentí Oswal.
Durant anys va col·laborar amb el dibuixant xilè Félix Vega per a la revista "Playboy", realitzant historietes eròtiques mensuals. Amb el mateix dibuixant va publicar en Planeta María Dolares i Assassinos Anónimos; aquesta última va ser obra de teatre abans que còmic. És així mateix guionista de Historias Tremendas, llibre a tres bandes amb els dibuixants Oswal i Darko.
El 1995, va tornar a treballar en la revista "El Jueves" amb el dibuixant Antoni Garcés en la sèrie Bobot. En l'actualitat col·labora amb Norma Editorial traduint còmics, i realitza projectes, normalment dibuixats per amics seus com Oswald, Félix Vega i Darko." (www.wikipedia.org)
"Alfredo Sommer Geniés es un dibujante de cómic e ilustrador español, nacido en Barcelona en 1961.
Alfredo Geniés nació en una familia muy vinculada al cómic, pues tanto su padre Manfred Sommer como su tío Alberto Geniés se habían dedicado al medio.
Inició su carrera en los años ochenta, durante el llamado boom del cómic adulto, en las revistas "Sargento Kirk" y "Metropol". Realizó sus obras más reconocidas con el guionista Enrique Sánchez Abulí: Alex Magnum (1985) y Moko (1986).
A principios del nuevo siglo volvió al cómic, publicando en el mercado francés Les Implacables (Nucléa, 2003) y Le Mystérieux Docteur Tourmente (Emmanuel Proust Editions, 2005) con el guionista Jean-Blaise Djian." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmic - Ciència ficció Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El policía Alex Magnum se maquilla los ojos y no le importa si su chica no es una chica del todo. El policía Alex Magnum intenta servir y proteger, antes que servirse y apalizar. El policía Alex Magnum hace lo posible por sobrevivir en un mundo salvaje y despiadado…
Si te gustan los “futuros inmediatos”, los paisajes industriales, los punkies violentos, las hostias sin contemplaciones, las mujeres ardientes y los hombres ardiendo… Alex Magnum es tu cómic." (www.glenat.es)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194392 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (2)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000003280 CE SÁN Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible MC1040000340008 CEU (Toutain) SAN Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Europeu Disponible Documents electrònics
Alex_Magnum.jpgImage Jpeg
