Títol : | Vito Nervio |
Titre original: | Vito Nervi |
Autors : | Emilio Cortinas, Autor ; Alberto Breccia, Autor ; Domingo Repetto, Autor ; Leonardo Wadel, Autor |
Tipus de document : | Llibres |
Menció d'edició : | Reedició |
Editorial : | Madrid [Espanya] : Antonio San Román, 1980 |
Dimensions : | 1 vol. / il. / 30 cm |
Nota general : |
"Alberto Breccia (Montevideo 15 d'abril de 1919 - Buenos Aires, 10 de novembre de 1993) va ser un comicaire uruguaià que va desenvolupar tota la seva carrera a Argentina.
Nascut a Montevideo, als tres anys la seva família es va mudar a Mataderos, barri de Buenos Aires. Allà, abans de dedicar-se al dibuix professional, va exercir com a obrer de la indústria de la carn: "Hacía un trabajo muy desagradable, era rasqueteador de tripas". No obstant això, començava a prendre seriosament el treball de dibuixant. Com ell mateix va reconèixer en algunes oportunitats no va ser un superdotat: va ser un tipus amb certa habilitat. "Quan acabava la jornada a Mataderos anava a casa meva i dibuixava el que podia. Amb aquests balbucejos vaig començar a buscar feina". En aquells anys, 1937, 1938, els diaris importaven material dels sindicats nord-americans i europeus, per la qual cosa calia aconseguir impressionar a algun cap de redacció per trobar lloc en ells. Alberto era perseverant i, mentrestant, des de 1938 publicava en una revista de barri, Acento, editada pels seus germans i amics d'aquests. Al mateix temps, va aconseguir que s'interessessin en el seu treball, encara que "pagava molt poc; [però] aquest poc em va permetre deixar l'altre treball". Els seus primers còmics van ser una tira còmica muda anomenada Mr. Pickles, que tot i això mai es va aconseguir vendre i una sobre un detectiu xinès: Mu-fa, de la qual en va vendre 10 tires. A principis de la dècada del 1940 va començar a col·laborar amb il·lustracions i còmics a la revista Tit-Bits per a l'editorial Láinez, adaptant Les aventures de Rocambole. "Lògicament sortir un embolic. Van haver de tallar perquè no s'entenia res." Va treballar per a l'editorial per més d'una dècada i va ser allà on va aprendre les primeres armes de l'ofici, inspirant-se en autors com Burne Hogarth. El 1946 va substituir al dibuixant August Cortines al capdavant de la sèrie Vito Nervi, que publicava l'editorial Dante Quinterno a la revista Patoruzito. Amb guions de Leonardo Wadel, va aconseguir una gran perfecció expressiva, encara que un rotund Breccia manifestarà que "de tot allò, res és rescatable". Va realitzar també la sèrie de l'Oest "Armes de foc" per al mercat europeu. La seva primera gran obra va ser Sherlock Time, creada a finals dels anys 50 amb Héctor Germán Oesterheld. L'evolució que s'aprecia a partir d'aquesta obra estaria motivada en part per la ràbia que li provocaren les paraules que una nit l'etzibés el seu amic Hugo Pratt: "Vós sos una puta barata, perquè estàs fent merda podent fer alguna cosa millor." El 1960 va començar a treballar per a l'editorial britànica Fleetway i va considerar la possibilitat de mudar-se a Europa, encara que la malaltia de la seva primera esposa (que va morir poc després) va fer que decidís quedar-se a l'Argentina. En 1962 Oesterheld i Breccia creen Mort Cinder, a la qual segueixen Vida del Che Guevara (1968) i una nova versió de El Eternauta (1969), que originàriament havia il·lustrat Francisco Solano López a El Eternauta (1957). Analitzant la seva pròpia obra en 1970, Breccia dirà que "abans i després de Mort Cinder, res". Un autor contemporani com l'espanyol Víctor de la Font considerava, però, que la seva obra sobre el Che Guevara era modèlica, afirmant que: 'S'hi desmitifica l'heroi i s'analitza l'home. L'heroi està desposseït de tots els seus atributs, s'enfronta al lector només amb la seva imatge, i cada un dels lectors el qualifica com heroi o malvat. Crec que Breccia ha aconseguit una tasca d'anàlisi veritablement gegantina, amb un grafisme que ratlla en l'abstracció, ha fet bategar a un home en la seva nuesa dialèctica, superant tot el que té de mite aquest personatge'. Després de realitzar Historia gráfica de Chile i part de Historia gráfica de la República Argentina, va treballar per a revistes italianes, com Il Mag, de Milà, la qual edità Los mitos de Cthulhu (1973), una col·lecció d'adaptacions de diferents contes d'HP Lovecraft realitzada al costat del guionista Norberto Buscaglia, que sorprenen pel seu estil menys realista i més expressionista, que s'adapta a la perfecció al to de l'original. Després d'això, no va abandonar el camp del terror ni de les adaptacions, ja sigui dels relats d'Edgar Allan Poe o una versió-paròdia del mite de Dràcula (Dràcula, Dacul, Vlad, Bah..., 1984). El 1974, El viejo (com se li coneixia en el món del còmic), va iniciar una duradora col·laboració amb el guionista Carlos Trillo, amb el qual va realitzar obres com Un tal Daneri (1974), ambientada a Matadores, el que per Breccia significava "recuperar una mica la meva infància i la meva adolescència". Més tard realitzarien junts una altra obra: Nadie (1977). La seva obra més important després Mort Cinder va arribar de la mà del guionista Juan Sasturain. Es tracta de Perramus (1983). A mig camí entre les aventures i l'humor absurd, aquesta obra ridiculitza i alhora denuncia la dictadura argentina, barrejant personatges ficticis amb altres reals (com l'escriptor Jorge Luis Borges, que, en un exercici de la més pura història ficció, és guardonat amb el premi Nobel, que en realitat mai va rebre) i va obtenir el premi Amnesty en 1989, en la categoria de millor llibre a favor dels drets humans. De les seves darreres obres, cal destacar Informe sobre ciegos (1991), adaptació d'un dels passatges més esgarrifosos de la novel·la d'Ernesto Sabato Sobre héroes y tumbas, on Breccia capta magistralment l'atmosfera inquietant i malaltissa del text original i aconsegueix imatges al·lucinatòries angoixants. Enrique Lipszyc va expressar el següent quan se li va preguntar per Breccia: Cada traç de Breccia és una creació; juga amb el colorit i la textura de la línia. Mostra, evidentment, una tècnica molt personal." (www.wikipedia.org) |
Idioma : | Castellà |
Classificació : | 821.134.2(82)-3"19"(084.11) |
Matèries : | |
Tags : | Vito nervio (Personatge de ficció) |
Resum : |
"Vito Nervio, el gran detective argentino: Hace 66 años, un 11 de octubre de 1945, apareció la revista argentina Patoruzito de la Editorial Quinterno, y con ella una historieta llamada Vito Nervio.
En este post haremos un repaso por la historia de este comic, contando como evolucionó hasta convertirse en el más famoso detective argentino. En 1945 Vito Nervio aparece por primera vez en la revista argentina "Patoruzito" creado por el guionista Domingo Repetto y el dibujante Emilio Cortinas. Desde sus inicios Vito Nervio fue una historieta seria, pero su dibujo tenía ciertos sesgos humorísticos. El guión era original y sus diálogos precisos, aunque como en muchas producciones de esa época, a veces caía en la ingenuidad. A fines de 1946, Mirco Repetto le cede su lugar al guionista Leonardo Wadel, y un año después, Emilio Cortinas es reemplazado por el dibujante Alberto Breccia. Wadel es considerado como el fundador de la carrera de guionista de historietas en la Argentina, y el precursor de la nueva historieta seria argentina. A su vez, Breccia es uno de los artistas más grandes del comic argentino, y su trabajo en Vito Nervio sirvió de preludio a la madurez gráfica que alcanzaría en sus trabajos posteriores. Con esta dupla el comic de Vito Nervio alcanzaría su etapa de oro, ya que fue evolucionando hasta tomar su verdadera y definitiva forma. Esta evolución no solo fue en su trama, sino que se refleja hasta en los rasgos del detective. El dibujante argentino Eugenio Zoppi cuenta como Breccia resolvía problemas de posturas al dibujar a su personaje Vito Nervio. “Alberto, enemigo del dibujo académico, tenía muchos problemas de anatomía”, recuerda Zoppi. “Sus dibujos estaban llenos de defectos que él disimulaba. Entonces a mí se me ocurrió posar de cuerpo entero: mi delgadez iba bien con el personaje. Así que yo fui el primer modelo de Vito Nervio (después lo hicieron Di Benedetto y el dibujante Lalia). Ahí, Breccia comenzó a usar contrastes y a hacer un dibujo mucho más sencillo, dos cambios que se notan cuando entra a la historieta Alí, un negro ayudante de Nervio. Ahí arranca la mezcla entre las influencias de José Luis Salinas y Caniff, que Breccia fue cultivando hasta lograr su estilo único.” En el número 320 de la revista Patoruzito, del 20 de Diciembre de 1951, Wadel introduce una novedad en la historieta Vito Nervio. Aparecen los "Casos Relámpago", cortas historias en las cuales Vito Nervio resuelve un caso, pero que tienen la particularidad de plantear pistas para que el lector también pueda llegar a la deducción del crimen. La respuesta del caso se publica al revés, para que el lector después pueda saber si acertó. En 1959 se deja de producir la historieta. Sin embargo, en 1974 el tándem Wadel - Breccia intentó renovarla para la revista Chaupinela, con un Vito Nervio abuelo y director de una escuela de detectives. Vito Nervio constituyó en su momento todo un acontecimiento por el hecho de que era un detective latinoamericano que vivía exóticas y bien tramadas aventuras por todo el mundo (Recordemos que James Bond recién sería creado por Ian Fleming siete años después, en 1952). Leonardo Wadel demostró con Vito Nervio poseer una imaginación inagotable e ingenio para librar al detective de situaciones riesgosas. Asimismo, talento y oficio para sostener el misterio y dar constantes giros a la trama de sus guiones. Su obra representa un hito en la historia del noveno arte argentino. Vito Nervio también es importante porque al dibujarlo el estilo del maestro Breccia se iba forjando, aunque el mismo Breccia - siempre insatisfecho con su obra - manifestara después que "de todo aquello, nada es rescatable". En los 80s mi padre nos compró una colección de las aventuras de Vito Nervio dibujadas por Breccia y desde entonces este me pareció uno de los mejores comics latinoamericanos. Lamentablemente Vito Nervio no es una historieta muy conocida, razón por la cual me animé a escribir este post. Si se quedaron con ganas de más información sobre Vito Nervio, en el Blog La Nuez de Javier Prado pueden ver paso a paso cual era la técnica que utilizaba el maestro Breccia para dibujar a Vito Nervio." (www.quebuenahistoria.blogspot.com) |
Nota de contingut : |
FITXA DE L'OBRA ORIGINAL:
-Títol: Vito Nervio -Editorial: Quinterno -Any: 1945 -Exemplars col·lecció: 12 (Col·lecció completa) -Guionista: Domingo Repetto, Leonardo Wadel -Dibuixant: Emilio Cortinas, Alberto Breccia -Format: 30x22 cm -Gènere: Policíac -Personatges: Vito Nervio -Enquadernada: Si |
Exemplars (1)
Codi de barres | Signatura topogràfica | Tipus de document | Localització | Secció | Estat |
---|---|---|---|---|---|
MC104000020072 | CE (Vito Nervio) BRE | Llibre | Museu la Massana Còmic | MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà | Exclòs de préstec |