Informació d'una col·lecció
|
|
Documents disponibles a la col·lecció
Fer un suggeriment Refinar la cerca Interrogar fonts externes
Títol : 13, Rue del Percebe Tipus de document : Llibres Autors : F. (Francisco) Ibáñez (1936-), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2008 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6062-8 Nota general : "Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El 13, Rue del Percebe és en aparença una sèrie d'acudits aïllats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i només units per l'edifici on habiten. Això permet al lector llegir la pàgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Però afirmar això seria freqüentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a més d'una vinyeta-veïna o a la pàgina sencera de manera que a vegades la seqüencialitat de lectura és dirigida, augmentant així l'efecte còmic i d'immersió a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetípics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem els veïns del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives però similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge més o menys precisa d'ells.
La facilitat de lectura d'aquest còmic, la interminable repetició dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pàgina tot i que, objectivament, la majoria dels acudits són molt simples, així com una absència de lectura lineal que, en cas d'haver-lo conegut, hauria fet les delícies de Marshall McLuhan fan d'aquest còmic un cas únic i especialment atractiu a un nivell inconscient que pocs altres còmics poden igualar.
No obstant això, Francisco Ibáñez trobava difícil a la llarga continuar dibuixant aquesta sèrie: no suportava la sensació d'enclaustrament que li produïa.
En els seus altres còmics són freqüents els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensió fixa per a cada personatge fix. No obstant això, en 1987, Ibáñez va crear, per a l'editorial Grijalbo, Rebolling Street, un còmic que explotava la mateixa fórmula però aquesta vegada a doble pàgina i amb més personatges." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194765 13, Rue del Percebe [Llibres] / F. (Francisco) Ibáñez (1936-), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2008 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6062-8
"Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrela de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "El 13, Rue del Percebe és en aparença una sèrie d'acudits aïllats i independents, amb personatges fixos, encasellats en el seu paper immutable i només units per l'edifici on habiten. Això permet al lector llegir la pàgina en l'ordre que desitgi, clarament no lineal. Però afirmar això seria freqüentment simplificar les coses. Sovint, un fet afecta a més d'una vinyeta-veïna o a la pàgina sencera de manera que a vegades la seqüencialitat de lectura és dirigida, augmentant així l'efecte còmic i d'immersió a causa de les sinergies creades en els personatges que, de purament arquetípics, hom acaba coneixent i acceptant, de la mateixa manera que molts coneixem els veïns del nostre enorme bloc d'apartaments: per escenes furtives però similars que, dia a dia, ens fan anar formant una imatge més o menys precisa d'ells.
La facilitat de lectura d'aquest còmic, la interminable repetició dels mateixos problemes amb diferents detalls, la familiaritat que es crea amb els personatges al llarg de la lectura dispersa de cada pàgina tot i que, objectivament, la majoria dels acudits són molt simples, així com una absència de lectura lineal que, en cas d'haver-lo conegut, hauria fet les delícies de Marshall McLuhan fan d'aquest còmic un cas únic i especialment atractiu a un nivell inconscient que pocs altres còmics poden igualar.
No obstant això, Francisco Ibáñez trobava difícil a la llarga continuar dibuixant aquesta sèrie: no suportava la sensació d'enclaustrament que li produïa.
En els seus altres còmics són freqüents els viatges, els exteriors, els paisatges urbans o rurals mentre que en 13, Rue del Percebe tenim una casella d'extensió fixa per a cada personatge fix. No obstant això, en 1987, Ibáñez va crear, per a l'editorial Grijalbo, Rebolling Street, un còmic que explotava la mateixa fórmula però aquesta vegada a doble pàgina i amb més personatges." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194765 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015160 CE (Clásicos del humor) IBA Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Anacleto : Agente Secreto Tipus de document : Llibres Autors : Manuel Vázquez Gallego (1930-1995), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2008 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6070-3 Nota general : "Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol, un dels més importants del segle XX. El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernández Flórez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la família; aquest últim va imprimir en Vázquez el seu amor per l'absurd. Vázquez va ser sempre, malgrat l'ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al "sablazo" i amb un enginy fora del comú.
Va iniciar la seua carrera en la dècada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement de la revista infantil Flechas y Pelayos. A la fi de la dècada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va començar a treballar en 1947. En les seues revistes Pulgarcito, El DDT, Tío Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky; Heliodoro Hipotenuso; Las hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingènua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustració i repressió sexual de postguerra); La família Cebolleta (amb el seu avi, obsessionat amb contar "batalletes", ha passat a l'imaginari col·lectiu i a la llengua comuna a través de la frase feta: "Expliques més batalletes que l'abuelo Cebolleta"); Ángel Siseñor; Feliciano; Arturito el Marcianito; La Osa Mayor, Agència Teatral; La Família Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita Paz; Ali-Oli, Venedor Oriental; Angelito (o Gugú); La Mansión de los Espectros; el Inspector O’Jal; el Inspector Yes; el Tío Vázquez (història amb tints autobiogràfics on ell és el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Anacleto, agente secreto és un personatge de ficció d'una sèrie de còmics creada per Manuel Vázquez Gallego a mitjans els anys 60 per a les revistes de l'Editorial Bruguera, i protagonitzada pel personatge homònim. La primera aparició del personatge es va produir al número 1.753 de la revista de l'editorial Bruguera, Pulgarcito. La sèrie és una paròdia de les novel·les i pel·lícules d'espies; segons alguns, el model d'Anacleto seria James Bond; el propi Vázquez, no obstant això, va assegurar en una ocasió que s'havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la sèrie televisiva Superagent 86. Anacleto, fa un ús continuat de tots els gags relacionats amb el gènere d’espies: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc. Anacleto es va publicar en diverses revistes de Bruguera, com Pulgarcito, El DDT, Din Dan, Gran Pulgarcito i Mortadelo." (www.wikipedia.org) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194768 Anacleto : Agente Secreto [Llibres] / Manuel Vázquez Gallego (1930-1995), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2008 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6070-3
"Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 - Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol, un dels més importants del segle XX. El seu pare era un modest treballador ferroviari i els seus avis havien estat sastres de la Casa Reial. En la seua infantesa es va alternar amb els humoristes Wenceslao Fernández Flórez i Enrique Jardiel Poncela, que eren amics de la família; aquest últim va imprimir en Vázquez el seu amor per l'absurd. Vázquez va ser sempre, malgrat l'ofici dels seus avis, irreverent, marginal, bohemi i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al "sablazo" i amb un enginy fora del comú.
Va iniciar la seua carrera en la dècada de 1940 com a dibuixant i guionista en Maravillas, suplement de la revista infantil Flechas y Pelayos. A la fi de la dècada es va convertir en un dels principals autors de la barcelonina Editorial Bruguera, en la qual va començar a treballar en 1947. En les seues revistes Pulgarcito, El DDT, Tío Vivo i Mortadelo va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky; Heliodoro Hipotenuso; Las hermanas Gilda (les germanes fadrines Leovigilda: prima, agra i manaire, i Hermenegilda: grossa, ingènua i dominada; Leovigilda intenta frustrar sempre a la seua germana menuda i ambdues representen la frustració i repressió sexual de postguerra); La família Cebolleta (amb el seu avi, obsessionat amb contar "batalletes", ha passat a l'imaginari col·lectiu i a la llengua comuna a través de la frase feta: "Expliques més batalletes que l'abuelo Cebolleta"); Ángel Siseñor; Feliciano; Arturito el Marcianito; La Osa Mayor, Agència Teatral; La Família Churumbel (uns gitanos que viuen al marge de la societat); La Abuelita Paz; Ali-Oli, Venedor Oriental; Angelito (o Gugú); La Mansión de los Espectros; el Inspector O’Jal; el Inspector Yes; el Tío Vázquez (història amb tints autobiogràfics on ell és el protagonista), o Anacleto, Agente Secreto." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Anacleto, agente secreto és un personatge de ficció d'una sèrie de còmics creada per Manuel Vázquez Gallego a mitjans els anys 60 per a les revistes de l'Editorial Bruguera, i protagonitzada pel personatge homònim. La primera aparició del personatge es va produir al número 1.753 de la revista de l'editorial Bruguera, Pulgarcito. La sèrie és una paròdia de les novel·les i pel·lícules d'espies; segons alguns, el model d'Anacleto seria James Bond; el propi Vázquez, no obstant això, va assegurar en una ocasió que s'havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la sèrie televisiva Superagent 86. Anacleto, fa un ús continuat de tots els gags relacionats amb el gènere d’espies: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc. Anacleto es va publicar en diverses revistes de Bruguera, com Pulgarcito, El DDT, Din Dan, Gran Pulgarcito i Mortadelo." (www.wikipedia.org) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194768 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015191 CE (Clásicos del humor) VAZ Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : El caco Bonifacio : [Un ladrón de buen corazón] Tipus de document : Llibres Autors : Enric de Manuel González (1930-), ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador ; Ediciones B (Barcelona), Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2009 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6276-9 Nota general : "Enrich es el pseudónimo con que solía firmar sus trabajos Enric de Manuel González (Venissieux, Francia, 1930-). Se dedicó fundamentalmente a la historieta humorística. Sus inicios como profesional de los tebeos tuvieron lugar en los inicios de los años 50. Colaboró con la revista Trampolín, para la que creó el personaje Ciriaco Majareto (1950). Otra creación suya es El pirata Malapata, para la revista Alex. Durante esa misma década colaboró en otras publicaciones, como Jaimito y Nicolás.
Empezó a trabajar para Editorial Bruguera en su departamento de publicidad, pero en 1957 se incorporó a la revista Tío Vivo, fundada por varios dibujantes que habían decidido abandonar la tutela de Bruguera. En Tío Vivo, Enrich creó al que acaso sea su personaje más recordado, El caco Bonifacio, un ladrón desesperadamente incompetente. La serie comenzó como un chiste de una sola viñeta en la contraportada de la revista, pero su éxito hizo que llegase a tener serie y página propias. Otras series de Enrich para la primera etapa de Tío Vivo fueron El doctor Perejil y Boliche. También fue director artístico de la revista durante dos años.
En 1961 dirigió la revista Rififí, de corta vida. Continuó trabajando para Bruguera durante la década de los 60, con personajes como Tontáinez (1965) o Don Inocencio (1968), para Pulgarcito, y Don Toribio, conserje (1966) o la parodia de ciencia-ficción 1-X-2 el invasor (1969), para la segunda etapa de Tío Vivo. Colaboró también en la revista Gina, con la serie Montse, amiga de los animales (1978). Dibujó, tras la muerte de su creador, Guillermo Cifré, varias historietas de El repórter Tribulete, que por imposiciones de la editorial no podía firmar." (www.rincondesconexion.blogspot.com)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmics -- Història -- Espanya
Manuel González, Enric de (1930-)Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "El caco Bonifacio: un ladrón de buen corazón, es el título de la introducción del tomo, que incluye la primera viñeta del personaje, la biografía del autor, Enrich, y un recuadro que nos cuenta la existencia de otra serie de cacos del mismo autor? ilustrando el texto con otra, de otro. En cualquier caso, para curiosos, aquí aparecen Ganzúo y Pesquisón.
El tomo incluye historietas publicadas en la revista Tío Vivo y sus extras, entre 1958 y 1965. Se cierra con dos entregas de portada de 1964 en la misma cabecera. El orden cronológico, como sucede en muchos de los otros volúmenes, no presupone el de dibujado en varias de las páginas." (www.clasicosdelhumor.wordpress.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195916 El caco Bonifacio : [Un ladrón de buen corazón] [Llibres] / Enric de Manuel González (1930-), ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador ; Ediciones B (Barcelona), . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2009 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6276-9
"Enrich es el pseudónimo con que solía firmar sus trabajos Enric de Manuel González (Venissieux, Francia, 1930-). Se dedicó fundamentalmente a la historieta humorística. Sus inicios como profesional de los tebeos tuvieron lugar en los inicios de los años 50. Colaboró con la revista Trampolín, para la que creó el personaje Ciriaco Majareto (1950). Otra creación suya es El pirata Malapata, para la revista Alex. Durante esa misma década colaboró en otras publicaciones, como Jaimito y Nicolás.
Empezó a trabajar para Editorial Bruguera en su departamento de publicidad, pero en 1957 se incorporó a la revista Tío Vivo, fundada por varios dibujantes que habían decidido abandonar la tutela de Bruguera. En Tío Vivo, Enrich creó al que acaso sea su personaje más recordado, El caco Bonifacio, un ladrón desesperadamente incompetente. La serie comenzó como un chiste de una sola viñeta en la contraportada de la revista, pero su éxito hizo que llegase a tener serie y página propias. Otras series de Enrich para la primera etapa de Tío Vivo fueron El doctor Perejil y Boliche. También fue director artístico de la revista durante dos años.
En 1961 dirigió la revista Rififí, de corta vida. Continuó trabajando para Bruguera durante la década de los 60, con personajes como Tontáinez (1965) o Don Inocencio (1968), para Pulgarcito, y Don Toribio, conserje (1966) o la parodia de ciencia-ficción 1-X-2 el invasor (1969), para la segunda etapa de Tío Vivo. Colaboró también en la revista Gina, con la serie Montse, amiga de los animales (1978). Dibujó, tras la muerte de su creador, Guillermo Cifré, varias historietas de El repórter Tribulete, que por imposiciones de la editorial no podía firmar." (www.rincondesconexion.blogspot.com)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Paraules clau : Còmics -- Història -- Espanya
Manuel González, Enric de (1930-)Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "El caco Bonifacio: un ladrón de buen corazón, es el título de la introducción del tomo, que incluye la primera viñeta del personaje, la biografía del autor, Enrich, y un recuadro que nos cuenta la existencia de otra serie de cacos del mismo autor? ilustrando el texto con otra, de otro. En cualquier caso, para curiosos, aquí aparecen Ganzúo y Pesquisón.
El tomo incluye historietas publicadas en la revista Tío Vivo y sus extras, entre 1958 y 1965. Se cierra con dos entregas de portada de 1964 en la misma cabecera. El orden cronológico, como sucede en muchos de los otros volúmenes, no presupone el de dibujado en varias de las páginas." (www.clasicosdelhumor.wordpress.com)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=195916 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000025923 CE (Clásicos del humor) ENR Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Carioco Altre títol : El loco Carioco Tipus de document : Llibres Autors : Carlos Conti (1916-1975), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2009 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-44736-263-9 Nota general : "Carlos Conti Alcántara (Barcelona, 28 de agosto de 1916 - 15 de septiembre de 1975)1 fue un historietista y humorista gráfico español, creador, entre otros, del personaje El loco Carioco. Se le considera uno de los "cinco grandes" de la Editorial Bruguera en los años 50, junto a Cifré, Escobar, Giner (éste, dibujante realista) y Peñarroya, aunque colaboró con multitud de publicaciones del país, incluyendo ABC o la revista ¡Hola!.
Conti era especialmente hábil en el cultivo del chiste y el comentario de humor, siendo éstas las dos facetas que en verdad más le satisfacían, según los que lo conocieron." (www.wikipedia.org)Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "El loco Carioco es una serie de historietas creada por Carlos Conti en 1949 para la revista Pulgarcito, y protagonizada por el personaje homónimo. Su primera aparición tiene lugar en el número 112 de Pulgarcito. A partir de 1951 se publicaría también en otras revistas, como Super Pulgarcito1 y El DDT.
Carioco, el protagonista de la serie, es un loco con residencia habitual en el manicomio, del que se escapa frecuentemente para correr estrafalarias aventuras. En su apariencia física destaca sobre todo su mata de pelo, con una obstinada tendencia a erizarse. Suele vestir traje y corbata. La locura de Carioco es más bien amable: ayuda frecuentemente a los demás, especialmente a las damiselas desamparadas; tiene rasgos excéntricos como pescar con escopeta o cazar con caña; y muestra un sorprendente sentido del humor.
Carioco carece de familia o amigos. En la serie apenas hay personajes secundarios fijos, excepción hecha del director del manicomio y del psicoanalista de Carioco." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194771 Carioco = El loco Carioco [Llibres] / Carlos Conti (1916-1975), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2009 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISSN : 978-44736-263-9
"Carlos Conti Alcántara (Barcelona, 28 de agosto de 1916 - 15 de septiembre de 1975)1 fue un historietista y humorista gráfico español, creador, entre otros, del personaje El loco Carioco. Se le considera uno de los "cinco grandes" de la Editorial Bruguera en los años 50, junto a Cifré, Escobar, Giner (éste, dibujante realista) y Peñarroya, aunque colaboró con multitud de publicaciones del país, incluyendo ABC o la revista ¡Hola!.
Conti era especialmente hábil en el cultivo del chiste y el comentario de humor, siendo éstas las dos facetas que en verdad más le satisfacían, según los que lo conocieron." (www.wikipedia.org)
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Nota de contingut : "El loco Carioco es una serie de historietas creada por Carlos Conti en 1949 para la revista Pulgarcito, y protagonizada por el personaje homónimo. Su primera aparición tiene lugar en el número 112 de Pulgarcito. A partir de 1951 se publicaría también en otras revistas, como Super Pulgarcito1 y El DDT.
Carioco, el protagonista de la serie, es un loco con residencia habitual en el manicomio, del que se escapa frecuentemente para correr estrafalarias aventuras. En su apariencia física destaca sobre todo su mata de pelo, con una obstinada tendencia a erizarse. Suele vestir traje y corbata. La locura de Carioco es más bien amable: ayuda frecuentemente a los demás, especialmente a las damiselas desamparadas; tiene rasgos excéntricos como pescar con escopeta o cazar con caña; y muestra un sorprendente sentido del humor.
Carioco carece de familia o amigos. En la serie apenas hay personajes secundarios fijos, excepción hecha del director del manicomio y del psicoanalista de Carioco." (www.wikipedia.org)Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194771 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015238 CE (Clásicos del humor) CON Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible
Títol : Carpanta I Tipus de document : Llibres Autors : Escobar (1908-1994), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador Menció d'edició : Edició especial col·leccionista Editorial : Barcelona : RBA Coleccionables Data de publicació : DL 2008 Col·lecció : Clásicos del humor ll. : il. col. Dimensions : 28 cm ISBN/ISSN/DL : 978-84-473-6068-0 Nota general : "Josep Escobar i Saliente (Barcelona, 22 d'octubre de 1908 - 31 de març de 1994) fou un autor de còmics català que signava simplement com a Escobar. Fou especialment conegut per alguns dels seus personatges, com ara Zipi y Zape i Carpanta. Se'l considera un dels humoristes més importants del còmic català.
Inicis i Guerra Civil:
Als anys vint, va començar a treballar en revistes catalanes com Virolet, La Gralla, Diari de Granollers i va obtenir una plaça, emulant el seu progenitor, de funcionari de correus. La primera revista de gran tiratge en què va col·laborar fou Sigronet, publicada per El Gato Negro, editorial antecessora de Bruguera. Durant els anys trenta va treballar per a diverses revistes: Papitu, Pocholo, TBO, L'Esquellot i L'Esquella de la Torratxa.
Membre del sindicat de dibuixants professionals, en acabar la Guerra Civil espanyola fou depurat del servei de correus i condemnat a sis anys i un dia de presó per motius polítics. Va romandre reclòs un any i mig fins al novembre de 1940, quan va sortir en règim de llibertat vigilada. El mateix Escobar va explicar després que a la presó obtenia alguns diners fent caricatures dels altres reus, que no firmava amb el seu nom sinó amb el malnom de Rebec.
Es va mantenir allunyat del món de la historieta fins al 1944, any en què va iniciar la col·laboració amb revistes com ara Leyendas Infantiles i El Aventurero (publicades per Hispano Americana de Ediciones).
Etapa Pulgarcito:
El 1947 reapareix la revista Pulgarcito i Escobar forma part del grup dels primers col·laboradors. Entre 1947 i 1948 crea per a aquesta revista els seus personatges més recordats: els bessons Zipi i Zape i el famolenc perpetu Carpanta, símbol de les penúries econòmiques de la postguerra espanyola. Per a la revista El Campeón, també de Bruguera, dibuixa el 1948 els gàngsters Tres Pelos y Kid Pantera, i contribueix a la secció Loquilandia, amb Cifré i Peñarroya. Durant els anys cinquanta, l'activitat d'Escobar se centra en les revistes de Bruguera, amb sèries de l'estil de Doña Tula, suegra (1951), que va tenir problemes amb la censura per donar una visió problemàtica de les relacions matrimonials, i Petra, criada para todo (1954).
Etapa Tío Vivo
El 1957, amb altres dibuixants de Bruguera (Cifré, Peñarroya, Conti i Giner), participa en la creació d'una editorial independent, que publicarà la revista Tío Vivo. Dins aquesta publicació Escobar inserta les sèries Blasa, portera de su casa, El mago Assieres i El profesor Tenebro, totes de 1957.
Després de fracassar l'empresa i un cop absorbida Tío Vivo per Bruguera, Escobar torna a treballar per a l'editorial barcelonina, on va continuar creant nous personatges (destaquen Filomeno y su taxi Genovevo de 1963, Don Óptimo y Don Pésimo de 1964 i Plim, el mago de 1969). Tanmateix, dedica la major part del seu temps a les aventures dels personatges més populars Zipi y Zape i Carpanta. Els bessons assoleixen una revista pròpia a partir de 1971.
Anys vuitanta:
Als anys vuitanta, el declivi econòmic de Bruguera, el porta (com seria el cas d'altres companys de feina, per exemple, Ibáñez) a provar sort amb una nova revista, Guai!, publicada per l'Editorial Grijalbo. Hi dibuixava els germans Terre y Moto, dos bessons trapelles clarament inspirats en Zipi y Zape.
Quan Ediciones B va adquirir el fons editorial de Bruguera, Escobar va tornar als seus personatges clàssics. Va continuar treballant en la historieta, malgrat l'edat avançada, fins a la mort el 1994. Fou incinerat al cementiri de Collserola." (www.wikipedia.org).Idioma : Castellà (spa) Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Carpanta és el nom d'un personatge de còmic creat per Escobar, aparegut a la revista Pulgarcito. És un home que viu a la postguerra espanyola i que busca sempre menjar, ja que viu en la pobresa. Hereu dels trucs de la novel·la picaresca és un reflex de les condicions de vida de gran part de la població però en clau humorística (no té ganes de treballar i es riu de la seva vida) i també presenta influències de golafres literaris com Pantagruel. De fet, el personatge és la materialització del terme «carpanta», una paraula habitual de l'argot barceloní per expressar gana. La popularitat del personatge el féu protagonista d'expressions com "tenir més gana que en Carpanta" o "menjar com en Carpanta". (www.wikipedia.org) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194773 Carpanta I [Llibres] / Escobar (1908-1994), Autor ; Antoni Guiral (1959-), Col·laborador . - Edició especial col·leccionista . - Barcelona : RBA Coleccionables, DL 2008 . - : il. col. ; 28 cm. - (Clásicos del humor) .
ISBN : 978-84-473-6068-0
"Josep Escobar i Saliente (Barcelona, 22 d'octubre de 1908 - 31 de març de 1994) fou un autor de còmics català que signava simplement com a Escobar. Fou especialment conegut per alguns dels seus personatges, com ara Zipi y Zape i Carpanta. Se'l considera un dels humoristes més importants del còmic català.
Inicis i Guerra Civil:
Als anys vint, va començar a treballar en revistes catalanes com Virolet, La Gralla, Diari de Granollers i va obtenir una plaça, emulant el seu progenitor, de funcionari de correus. La primera revista de gran tiratge en què va col·laborar fou Sigronet, publicada per El Gato Negro, editorial antecessora de Bruguera. Durant els anys trenta va treballar per a diverses revistes: Papitu, Pocholo, TBO, L'Esquellot i L'Esquella de la Torratxa.
Membre del sindicat de dibuixants professionals, en acabar la Guerra Civil espanyola fou depurat del servei de correus i condemnat a sis anys i un dia de presó per motius polítics. Va romandre reclòs un any i mig fins al novembre de 1940, quan va sortir en règim de llibertat vigilada. El mateix Escobar va explicar després que a la presó obtenia alguns diners fent caricatures dels altres reus, que no firmava amb el seu nom sinó amb el malnom de Rebec.
Es va mantenir allunyat del món de la historieta fins al 1944, any en què va iniciar la col·laboració amb revistes com ara Leyendas Infantiles i El Aventurero (publicades per Hispano Americana de Ediciones).
Etapa Pulgarcito:
El 1947 reapareix la revista Pulgarcito i Escobar forma part del grup dels primers col·laboradors. Entre 1947 i 1948 crea per a aquesta revista els seus personatges més recordats: els bessons Zipi i Zape i el famolenc perpetu Carpanta, símbol de les penúries econòmiques de la postguerra espanyola. Per a la revista El Campeón, també de Bruguera, dibuixa el 1948 els gàngsters Tres Pelos y Kid Pantera, i contribueix a la secció Loquilandia, amb Cifré i Peñarroya. Durant els anys cinquanta, l'activitat d'Escobar se centra en les revistes de Bruguera, amb sèries de l'estil de Doña Tula, suegra (1951), que va tenir problemes amb la censura per donar una visió problemàtica de les relacions matrimonials, i Petra, criada para todo (1954).
Etapa Tío Vivo
El 1957, amb altres dibuixants de Bruguera (Cifré, Peñarroya, Conti i Giner), participa en la creació d'una editorial independent, que publicarà la revista Tío Vivo. Dins aquesta publicació Escobar inserta les sèries Blasa, portera de su casa, El mago Assieres i El profesor Tenebro, totes de 1957.
Després de fracassar l'empresa i un cop absorbida Tío Vivo per Bruguera, Escobar torna a treballar per a l'editorial barcelonina, on va continuar creant nous personatges (destaquen Filomeno y su taxi Genovevo de 1963, Don Óptimo y Don Pésimo de 1964 i Plim, el mago de 1969). Tanmateix, dedica la major part del seu temps a les aventures dels personatges més populars Zipi y Zape i Carpanta. Els bessons assoleixen una revista pròpia a partir de 1971.
Anys vuitanta:
Als anys vuitanta, el declivi econòmic de Bruguera, el porta (com seria el cas d'altres companys de feina, per exemple, Ibáñez) a provar sort amb una nova revista, Guai!, publicada per l'Editorial Grijalbo. Hi dibuixava els germans Terre y Moto, dos bessons trapelles clarament inspirats en Zipi y Zape.
Quan Ediciones B va adquirir el fons editorial de Bruguera, Escobar va tornar als seus personatges clàssics. Va continuar treballant en la historieta, malgrat l'edat avançada, fins a la mort el 1994. Fou incinerat al cementiri de Collserola." (www.wikipedia.org).
Idioma : Castellà (spa)
Matèries : Còmic Espanyol i llatinoamericà Classificació : 821.134.2-3"19"(084.11) Resum : "Carpanta és el nom d'un personatge de còmic creat per Escobar, aparegut a la revista Pulgarcito. És un home que viu a la postguerra espanyola i que busca sempre menjar, ja que viu en la pobresa. Hereu dels trucs de la novel·la picaresca és un reflex de les condicions de vida de gran part de la població però en clau humorística (no té ganes de treballar i es riu de la seva vida) i també presenta influències de golafres literaris com Pantagruel. De fet, el personatge és la materialització del terme «carpanta», una paraula habitual de l'argot barceloní per expressar gana. La popularitat del personatge el féu protagonista d'expressions com "tenir més gana que en Carpanta" o "menjar com en Carpanta". (www.wikipedia.org) Permalink : http://www.catalegbiblioteques.ad/index.php?lvl=notice_display&id=194773 Reserva
Reservar aquest document
Exemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat MC104000015269 CE (Clásicos del humor) ESC Llibre Museu la Massana Còmic MC - Còmic Espanyol i llatinoamericà Disponible PermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalinkPermalink
